L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Trilogia del hobbit

La trilogia de El hobbit, adaptació cinematográfica basada en la novela homònima (publicada en 1937 i escrita pel filòlec britànic J. R. R. Tolkien), comprén tres películas èpiques de fantasia, acció i aventures: El hobbit: un viage inesperat (2012), El hobbit: la desolació de Smaug (2013) i El hobbit: la batalla dels Cinc Eixèrcits (2014).[1] Les tres películes varen ser estrenades baix els formats IMAX, 3D i 3D HFR (48 fps).

Trilogia del hobbit
Per a atres usos d'este terme vore Hobbit (desambiguaació).

El proyecte va ser abordat pel neozelandés Peter Jackson, director de la trilogia cinematogràfica basada en la novela El Senyor dels Anells, predecessora de El hobbit; actuant des d'un primer moment com productor i principal impulsor de l'idea. No obstant, en este cas Jackson s'havia apartat de la direcció, i les cintes anaven a ser dirigides pel mexicà Guillermo del Bou; pero est va renunciar a això a finals de maig de 2010, a causa del retart en el començ de la filmació pels problemes financers que travessava la casa productora Metro Goldwyn Mayer.[2][3] Jackson va prendre llavors la decisió de fer-se càrrec d'abdós facetes del proyecte de El hobbit, com ya havia fet en el de El Senyor dels Anells.[4] A pesar de la renúncia de De el Bou, abdós es varen encarregar del guion de les películes, junt a Philippa Boyens i Fran Walsh, esposa de Jackson.[5]

Els estudis Warner Bros. i MGM varen confirmar l'1 de setembre de 2012 les dates de llançament aixina com els títuls definitius de les tres películes, una volta Jackson decidira finalment que el proyecte seria una trilogia i no una bilogia com es va establir inicialment. La primera, El hobbit: un viage inesperat, va aplegar als cines el 13 de decembre de 2012; la segona, El hobbit: la desolació de Smaug, es va estrenar el 13 de decembre de 2013; i la tercera, El hobbit: la batalla dels Cinc Eixèrcits, va ser estrenada el 17 de decembre de 2014.[1]

Génesis del proyecte

Entre finals de setembre i principis d'octubre de 1995, Peter Jackson i Fran Walsh, que per llavors es trobaven immersos en la producció de ___protected_title_0___, varen expressar originalment el seu interés per adaptar l'obra de J. R. R. Tolkien al cine i es varen posar en contacte en el president de Miramax Films, Harvey Weinstein, qui es va mostrar interessat. El pla inicial era realisar una película de ___protected_title_1___ i, si esta tenia èxit, adaptar ___protected_title_2___ en dos parts completant una trilogia.[6] Per a això varen decidir entaular negociacions en Saul Zaentz, al que creïen propietari de tots els drets des d'abans de la seua película animada de 1978. Els plans es varen frustrar quan Weinstein va descobrir que Zaentz només tenia els drets de producció de ___protected_title_3___, puix els drets de distribució encara pertanyien a United Artists, que els havia mantingut, en ànim de lucre, creent que els cineaste preferirien adaptar la senzilla ___protected_title_4___ abans que la complexa ___protected_title_5___.[7] Les negociacions en Zaentz, qui encara ostentava els drets de producció d'abdós obres, es varen allargar i, ademés, Weinstein no va conseguir adquirir els drets de distribució de ___protected_title_6___ en mans de United Artists, companyia ___protected_title_11___ en aquella época. Weinstein va instar a Jackson a centrar-se en ___protected_title_7___,[8] encara que finalment l'adaptació va ser produïda per New Line Cinema, no per Miramax, i es va estrenar en tres parts a principis dels anys 2000.[9] Els drets de Weinstein per a filmar ___protected_title_8___ expiraven en 2010.[10] En setembre de 2006, Metro-Goldwyn-Mayer, nova ama de UA i per tant dels drets de distribució de ___protected_title_10___, va mostrar el seu interés per associar-se en New Line i Jackson per a realisar l'adaptació cinematogràfica de la novela.[11][12][13]

El 16 de decembre de 2007, es va anunciar que Jackson seria el productor eixecutiu de El hobbit i la seua seqüela. New Line i MGM cofinanciar la película i MGM (via 20th Century Fox) la distribuiria fòra d'Amèrica del Nort. És la primera volta que New Line té un acort com este en un atre estudi.[14] El presupost de cada película s'estima en 150 millons de dólars,[15] que es compara en el presupost de 94 millons de dólars que Jackson va tindre per a cada una de les películes de la trilogia de El Senyor dels Anells. Despuix de completar la fusió entre New Line Cinema i Warner Bros. en febrer de 2008, es va anunciar que l'estrena de les dos parts estava previst per a decembre de 2011 i 2012.[16] En aquells moments se suponia que el productor Mark Ordesky tornaria a supervisar les precuelas;[17] i Jackson va explicar que havia elegit no dirigir-les perque haguera segut insatisfactori competir en les seues películes prèvies.

Segona película

En setembre de 2006, Peter Jackson va comentar en una entrevista per a Entertainment Weekly que la productora MGM estava interessada en realisar dos películes sobre El hobbit i va calificar la proposta d'inteligent perque, ademés de generar més beneficis, la novela era relativament llaugera en comparació a El Senyor dels Anells i d'esta forma es podria ampliar en escenes que no apareixien en ella, pero sí en atres escrits de J. R. R. Tolkien, com la reunió del Concili Blanco que explica el fet de que Gandalf desaparega per un temps.[18] Despuix de la seua contractació en 2008, Guillermo del Bou va confirmar que la seqüela tractaria sobre estes parts que no es veuen en la primera.[19] No obstant, el contingut d'eixa segona película es feya dependre de quants actors pogueren repetir en els papers que varen interpretar en El Senyor dels Anells.[20] Finalment, una volta finalisat el rodage de les dos películes, Jackson va confirmar a través del seu conte en Facebook que hi hauria una tercera en la finalitat de contar més sobre el història.[21] Fins a abril de 2014, la producció de la tercera película duya el subtítul There And Back Again, fins que Peter Jackson va confirmar un nou títul, The Hobbit: The Battle of the Five Armies.[22]

Polèmica

En març de 2005, Jackson va interpondre una demanda contra New Line, afirmant que havia perdut ingressos provinents del llançament de productes de merchandeig, videojocs i jocs d'ordenador relacionats en La Comunitat de l'Anell.[23] En açò no buscava un acort específic sino que exigia una auditoria per a vore si New Line li havia privat de diners.[24] Encara que Jackson volia solucionar esta situació abans de fer la película,[24] va pensar que la demanda no seria greu i que New Line seguiria deixant-li fer El hobbit.[25] El cofundador de New Line, Robert Shaye, molest per la demanda, va dir en giner de 2007 que Jackson mai dirigiria una atra película per a New Line, i li va acusar de ser un avaro.[26] El director de MGM, Harry Sloan, va parar el desenroll, ya que volia que Jackson estiguera involucrat.[27] En agost, despuix d'una successió de fracassos i intentant reparar la seua relació en el director, Shaye va dir: "respecte i admire molt a Peter i m'encantaria que estiguera involucrat d'alguna manera en el procés de creació de El hobbit".[16] Al més següent, es va multar a New Line en 125.000 dólars per no proveir els documents de contabilitat requerits.[24]


Eixe mateix més, el Tolkien Estigues, a través de l'organisació benèfica britànica Tolkien Trust, i HarperCollins Publishers varen interpondre una demanda contra New Line per frau i incompliment del contracte. Aixina mateix, varen exigir una compensació de 220 millons de dólars. En la demanda es mostrava que New Line solament havia pagat per avant a Estigues una quota de 62.500 dólars, a pesar de que els guanys obtinguts, a escala global, per la venda d'entrades i de merchandishing de la trilogia estan estimades en 6 mil millons de dólars. En la demanda s'argumentava que Estigues tenia dret al 7,5% dels beneficis obtinguts gràcies a les películes de Tolkien, tal i com estava estipulat en els acorts previs. De la mateixa manera, en esta demanda s'intentava bloquejar la filmació de El hobbit, que es va acordar per una cantitat de diners que es desconeix en setembre de 2009. No obstant, els contes de 2009 de Tolkien Trust mostren que va rebre un pagament de 24 millons de lliures (una miqueta més de 38 millons de dólars americans) en relació en els acorts dels drets de les películes.[28] Christopher Tolkien va dir: "els membres del consell d'administració llamenten que haja segut necessària una acció llegal, pero s'alegren de que esta disputa s'haja resolt en unes condicions satisfactòries que permetran a Tolkien Trust continuar en els seus objectius caritatius de manera adequada. Els membres del consell d'administració admeten que New Line ara pot continuar en la seua proposta de película per a El hobbit".[29][30]

En certs moments de la preproducción va aplegar a posar-se en dubte que poguera concretar-se el proyecte, per un conflicte llegal entre New Line Cinema (i a través d'esta, Warner Brothers) i Tolkien Estigues, l'organisació encarregada d'administrar el patrimoni lliterari de Tolkien. Segons Christopher Tolkien, fill i hereu lliterari de J. R. R. Tolkien, i qui és també president d'esta organisació, al moment de la cessió dels drets per a la producció de les adaptacions lliteràries l'acort contemplava una participació del 7,5% dels guanys de les películes per a la família Tolkien, lo que ascendix a aproximadament 158 millons de dólars (la trilogia fílmica de El Senyor dels Anells va recaptar aproximadament 6.000 millons de dólars), els quals no havien segut cancelats per la productora en favor d'esta fundació. Per este alegat incompliment de contracte per New Line, els Tolkien podrien haver pretés cancelar l'adaptació de El hobbit.[31]

Preproducción

En giner de 2009, Guillermo del Bou va comentar en una entrevista per a MTV que els artistes John Howe i Alan Lee, ilustradors de les obres de J. R. R. Tolkien i colaboradors de Jackson en la trilogia de El Senyor dels Anells, ya havien començat a dibuixar els primers dissenys per a la película i que en breu se'ls uniria Mike Mignola, autor del còmic Hellboy i colaborador de De el Bou en les adaptacions de la seua obra i en El llaberint del faune.[32]

Repartiment

 
 
 

En 2008, Guillermo del Bou va contactar en Ian McKellen, Andy Serkis i Viggo Mortensen, els qui varen interpretar a Gandalf, Gollum/Sméagol i Aragorn, respectivament, en la trilogia de El Senyor dels Anells, per a que tornaren a eixercitar els seus papers en les adaptacions de El hobbit.[33] En juny d'eixe mateix any, Christopher Lee, qui va interpretar al mac Saruman en la trilogia, va mostrar en una entrevista per a la revista Empire el seu interés per recrear la corrupció del seu personage fins a convertir-se en aliat de Sauron;[34] no obstant, durant una atra entrevista concedida uns dies despuix en el Festival Internacional de Cine de Karlovy Vary, l'actor va declarar que el viage a Nova Zelanda no seria recomanable per a algú de la seua edat (88 anys en eixos moments) i va mostrar la seua resignació davant la possibilitat de que les seues escenes anaren tallades de nou —Peter Jackson va suprimir la seua única aparició en la versió estrenada en cines de El Senyor dels Anells: la tornada del Rei, encara que posteriorment va ser incorporada en la versió estesa llançada en DVD—. Lee va comentar, ademés, que sí li agradaria prestar la seua veu al dragó Smaug.[35]

Doug Jones, qui ya havia treballat en Del Bou en atres películes, es va interessar pel paper de Thranduil, rei dels elfos del Bosc Negre i pare de Legolas.[36] El cineaste, per un atre costat, va afirmar en una entrevista per a MTV que li agradaria contar en la participació de Jones, encara que no necessàriament en el paper de Thranduil.[37] Despuix de la marcha de De el Bou i ya que Jackson no va contactar en ell, Jones va confirmar que encara estava interessat en participar en El hobbit sempre i quan el seu rodage no entrara en conflicte en el de Lovecraft.[38]


Del Bou va considerar la possibilitat de que Ian Holm, intérpret de Bilbo Bolsón en la trilogia, fòra el narrador de la película.[39] En giner de 2009, el cineaste va confirmar que tenien en ment al voltant de quatre actors per a interpretar a Bilbo, encara que encara no havien contactat en cap. Entre els actors més nomenats com a possibles intérprets del paper es conten a James McAvoy (qui va interpretar al personage de Tumnus en l'adaptació cinematogràfica de la primera entrega de Les cròniques de Narnia i al Professor Xavier en X-Men: primera generació) i Daniel Radcliffe (célebre pel seu paper com Harry Potter)[32]

A pesar de haver-se involucrat per més de dos anys en el disseny i producció de les adaptacions al cine,[40] el 31 de maig de 2010, el mexicà Guillermo del Bou va renunciar a la direcció de les cintes, a causa del retart en el començ de la filmació, per problemes financers que travessa la productora Metro Goldwyn Mayer.[2][3]

En acabant de que el proyecte rebera llum verda, Warner Bros. va desvelar en un comunicat als primers membres del repartiment: Martin Freeman com Bilbo Bolsón, Richard Armitage com Thorin, Dean O'Gorman com Fíli, Aidan Turner com Kíli, Graham McTavish com Dwalin, John Callen com Óin, Stephen Hunter com Bombur, Mark Hadlow com Dori i Peter Hambleton com Glóin.[41] Uns dies despuix, la companyia va anunciar que James Nesbitt interpretaria a Bofur i Adam Brown a Ori.[42]


A principis de giner de 2011, Ian McKellen i Andy Serkis varen ser confirmats en els seus respectius papers,[43] mentres que Christopher Lee va confirmar a través de la seua pàgina web oficial que tornarà a interpretar a Saruman.[44]

Ya a finals d'abril, Peter Jackson va comunicar, via Facebook, que el paper de Fíli serà interpretat finalment per Dean O'Gorman, actor neozelandés conegut pel seu paper en El jove Hércules, sense que transcendira el motiu de la tongada de Rob Kazinsky. En el mateix comunicat va anunciar la presència de Lee Pastura com el rei Thranduil, descartant, per tant, a Doug Jones.[45] A finals de maig, Jackson confirma a través de Facebook la presència d'Orlando Bloom reprenent el paper de Legolas,[46] i ya en juny als següents quatre actors: Evangeline Lilly interpretant a «un personage nou», una elfa silvana cridada Tauriel; Barry Humphries encarnant al Rei Trasgo; Luke Evans com Bart, i Benedict Cumberbatch com Smaug.[47]

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «La tercera entrega de la trilogia «The Hobbit» retarda la seua estrena cinc mesos». Consultat el 1 de març de 2013.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mexicà Guillermo del Bou renuncia a la direcció de "The Hobbit"». AFP (31 de maig de 2010). Archivat des de l'original, el 10 d'agost de 2013. Consultat el 31 de maig de 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Guillermo Del Bou departs “The Hobbit”». TheOneRing.net (31 de maig de 2010). Consultat el 31 de maig de 2010.
  4. ↑ «The Hobbit finally escapes the trolls».
  5. ↑ «Confirmat: Del Bou dirigirà El hobbit». El País (25 d'abril de 2008). Consultat el 16 de maig de 2008.
  6. ↑ Sibley, Brian (2006). Peter Jackson: director cinematogràfic, Londres: HarperCollins, pp. 313–16. ISBN 0-00-717558-2.
  7. ↑ Ambrose, Tom(març de 2009).«The Return of the Ring».Empire.: 67.(en anglés)
  8. ↑ Sibley, 2006, pp. 323-25
  9. ↑ Thomsom, Kristin (27 d'agost de 2007). «Prudent Aggression», The Frodo Franchise: The Lord of the Rings and Modern Hollywood (en anglés), Universitat de Califòrnia. ISBN 0-520-24774-1.
  10. ↑ Svetkey, Benjamin (4 d'octubre de 2007). «___protected_title_9___: Peace in Middle-Earth?» (en anglés). Entertainment Weekly. Archivat des de l'original, el 5 d'octubre de 2007. Consultat el 5 d'octubre de 2007.
  11. ↑ Stax (11 de setembre de 2006). «MGM Eyes Hobbit, T4» (en anglés). IGN. Consultat el 17 d'agost de 2007.
  12. ↑ Daly, Steve (22 de setembre de 2006). «Shire Circumstances» (en anglés). Entertainment Weekly. Archivat des de l'original, el 5 de decembre de 2010. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  13. ↑ Daly, Steve (22 de setembre de 2006). «Action Jackson» (en anglés). Entertainment Weekly. Archivat des de l'original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  14. ↑ [1]
    • Archivat el 28 de decembre de 2012 archivat en Wayback Machine. Michael Fleming (13-12-2007). "'Hobbit' back on track as twin bill". Variety. Extret 02-10-2008.
  15. ↑ ^ Kit, Borys (28-01-2008). [2] "Del Bou doubles up for 'Hobbit'". The Hollywood Reporter. Extret el 28-01-2008. (Es requerix subscripció)
  16. ↑ 16,0 16,1 Patrick Goldstein (10-08-2007) [3] "THE BIG PICTURE: New Line's midlife crisis" Los Angeles Claves. Archivat de l'original el 14-01-2009. Extret el 17-08-2007.
  17. ↑ ^ Anne Thompson (06-03-2008). [4] "Shaye kept New Line afloat". Variety. Extret el 07-03-2008.
  18. ↑ Daly, Steve (22 de setembre de 2006). «Action Jackson». Entertainment Weekly. Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2008. Consultat el 1 de febrer de 2009.
  19. ↑ Adler, Shawn (28 d'abril de 2008). «Guillermo Del Bou Addresses Hobbit Fans' Concerns, Talks Possible Càsting». MTV. Archivat des de l'original, el 27 d'abril de 2010. Consultat el 7 de setembre de 2008.
  20. ↑ «Jackson and del Bou Talk The Hobbit!». Coming Soon (25 de maig de 2008). Archivat des de l'original, el 14 de setembre de 2008. Consultat el 7 de setembre de 2008.
  21. ↑ Bell, Crystal (30 de juliol de 2012). «'The Hobbit 3': Peter Jackson Confirms Third 'Hobbit' Film Set For Summer 2014 Release» (en anglés). The Huffington Post. Consultat el 30 de juliol de 2012.
  22. ↑ «The New Title for the Third Hobbit Film is The Hobbit: The Battle of the Five Armies Read more: The New Title for the Third Hobbit Film is The Hobbit: The Battle of the Five Armies» (en anglés). ComingSoon. Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2014. Consultat el 24 d'abril de 2014.
  23. ↑ ^ [5] "Director sues over Rings profits". BBC News Online. 02-03-2005. Extret el 17-08-2007.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 ^ a b c d Benjamin Svetkey (04-10-2007) [6]
    • Archivat el 5 de octubre de 2007 archivat en Wayback Machine. "The Hobbit: Peace on the Middle-Earth?". Entertainment Weekly. Extret el 05-10-2007
  25. ↑ ^abc Steve Daly (22-09-2006) [7]
    • Archivat el 13 de octubre de 2007 archivat en Wayback Machine. "Action Jackson" Entertainment Weekly. Extret el 05-10-2007.
  26. ↑ ^ [8] "Jackson ruled out of Hobbit film" .BBC News Online. 11-01-2007. Extret el 30-09-2008.
  27. ↑ ^ a b Dade Hayes, Dave McNary (28-02-2008) [9]
    • Archivat el 28 de decembre de 2012 archivat en Wayback Machine. "New Line in Warner's corner". Variety. Extret el 29-02-2008
  28. ↑ ^ a b c d i f g h i j k l «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 30 de juliol de 2008. Consultat el 30 de juliol de 2008. "An Unexpected Party Chat transcript now available!". Weta Holics. 25-05-2008. Extret el 09-12-2008.
  29. ↑ ^ Alex Dobuzinskis (08-09-2009) [10]
    • Archivat el 14 de novembre de 2012 archivat en Wayback Machine. "Llegal settlement clears way for "Hobbit" movie". Reuters.
  30. ↑ ^ [11] "Llegal path clear for Hobbit movie" BBC. 10-09-2009
  31. ↑ «El fill de Tolkien contra 'El hobbit'». Archivat des de l'original, el 16 de decembre de 2009. Consultat el 21 de juliol de 2009.
  32. ↑ 32,0 32,1 Lesnick, Silas (22 de giner de 2009). «'Hobbit' Director Guillermo Del Bou Says Script, Visualization, Càsting Under Way». MTV. Archivat des de l'original, el 25 de giner de 2009. Consultat el 1 de febrer de 2009.
  33. ↑ FLEMING, Michael (20 de maig de 2008). «Universal, del Bou love Hater» (en anglés). Variety. Consultat el 14 de giner de 2011.
  34. ↑ FERRIS, Glen (24 de juny de 2008). «Christopher Lee On The Hobbit» (en anglés). Empire. Consultat el 14 de giner de 2011.
  35. ↑ Rushblogg (12 de juliol de 2008). «Christopher Lee about possibly returning to Middle Earth» (en anglés). YouTube. Consultat el 14 de giner de 2011.
  36. ↑ JACKS, Brian (30 de juny de 2008). «Doug Jones Eyes Elven King Role For The Hobbit» (en anglés). MTV. Archivat des de l'original, el 6 d'octubre de 2008. Consultat el 7 de setembre de 2008.
  37. ↑ HOROWITZ, Josh (14 d'octubre de 2008). «Guillermo Del Bou Talks Hobbit Càsting, Creatures» (en anglés). MTV. Archivat des de l'original, el 5 d'agost de 2011. Consultat el 14 de giner de 2011.
  38. ↑ CONNELLY, Brendon (17 d'octubre de 2010). «Doug Jones On My Name Is Jerry, The Hobbit, The Haunted Mansion, Frankenstein And More» (en anglés). Bleeding Cool. Consultat el 14 de giner de 2011.
  39. ↑ Adler, Shawn (2 de juliol de 2008). «Guillermo Del Bou Answers Hobbit Fans' Questions About Returning Rings Cast, Religion and More». MTV. Archivat des de l'original, el 15 de setembre de 2008. Consultat el 7 de setembre de 2008.
  40. ↑ «A per els dólars de la Terra Mija». El País (12 de febrer de 2008). Consultat el 17 de juny de 2008.
  41. ↑ COLLURA, Scott (22 d'octubre de 2010). «The Hobbit Has a Cast» (en anglés). IGN. Archivat des de l'original, el 23 d'octubre de 2010. Consultat el 22 d'octubre de 2010.
  42. ↑ VEJVODA, Jim (2 de novembre de 2010). «TV's Jekyll Joins The Hobbit» (en anglés). IGN. Archivat des de l'original, el 5 de novembre de 2010. Consultat el 3 de novembre de 2010.
  43. ↑ FERNÁNDEZ, Joaquín R. (11 de giner de 2011). «a-els-films-basats-en-el-hobbit/ Ian McKellen i Andy Serkis, confirmats per als films basats en El hobbit». La butaca. Consultat el 12 de giner de 2011.
  44. ↑ «Saruman també repetirà en El hobbit». Europa Press (13 de giner de 2011). Consultat el 14 de giner de 2011.
  45. ↑ Jackson, Peter (30 d'abril de 2011). «Càsting News!» (en anglés). Facebook. Consultat el 6 de maig de 2011.
  46. ↑ «Confirmat: Legolas estarà en El Hobbit». Archivat des de l'original, el 2 de juny de 2011. Consultat el 29 de maig de 2011.
  47. ↑ «Evangeline Lilly, Kate en 'Perduts', serà una elfa en 'El Hobbit'». Consultat el 20 de juny de 2011.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Trilogia_del_hobbit&oldid=1576908»