Anar al contingut

Hexagrama

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hexagrama
Per a atres símbols similars vore Estrela de David.


Un hexagrama és un polígon en forma d'estrela de sis puntes, {6/2} o 2{3}, 6 costats, 12 vèrtiços i 60 ànguls entre els triànguls i el hexàgon central (30 ànguls interiors i 30 ànguls exteriors).

Encara que generalment se li reconeix com un símbol d'identitat judeua, també és utilisat en contexts històrics, religiosos i culturals, per eixemple en l'islam, i en algunes religions orientals (com Hinduismo, Budisme i Jainismo), aixina com també en la màgia i l'ocultisme.[1]

Teoria de grups

[editar | editar còdic]
Un "hexagrama" regular, {6}[2{3}]{6}, pot vore's com una estelaació composta d'un triàngul equilátero cap a dalt (blau ací) i cap a avall (rosa), en la seua intersecció com un hexàgon regular (en vert)

En matemàtiques, la raïl del Grup de Lie simple G2 té la forma d'un hexagrama, en sis raïls llargues i sis raïls curtes.

Construcció en regla i compàs

[editar | editar còdic]

Es pot crear una estrela de sis puntes, com un hexàgon, usant un compàs i una regla:

  • Traçar una circumferència de qualsevol tamany en el compàs.
  • Sense canviar el radi del compàs, traçar una atra circumferència en el seu centre un punt de la circumferència anterior, i marcar els dos punts a on es creuen les dos circumferències.
  • En el centre en un d'estos dos punts, repetixca's el procés fins a tindre sis punts marcats.
  • En una regla, unir punts alternatius de la circumferència per a formar dos triànguls equiláteros superposts.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Grünbaum, B. and G. C. Shephard; Tilings and Patterns, New York: W. H. Freeman & Co., (1987), ISBN 0-7167-1193-1.
  • Grünbaum, B.; Polyhedra with Hollow Faç, Proc of NATO-ASI Conference on Polytopes ... etc. (Toronto 1993), ed T. Bisztriczky et al., Kluwer Academic (1994) pp. 43–70.
  • Graham, Dr. O.J. The Six-Pointed Star: Its Origin and Usage 4th ed. Toronto: The Free Press 777, 2001. ISBN 0-9689383-0-2
  • Wessely, l.c. pp. 31, 112

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Leonora Leet, "The Hexagram and Hebraic Sacred Science" in :The Secret Doctrine of the Kabbalah, 1999, pp. 212-217.


Referències

[editar | editar còdic]