Hausmannita
La hausmannita és un mineral òxit de manganeso que conté manganeso vaig donar- i tri-valente, podent ser representada la seua fòrmula com Mn2+Mn3+2O4 o Mn3O4.
El seu nom va ser assignat per Wilhelm Haidinger en 1827 en honor a Johann Friedrich Ludwig Hausmann (1782-1859), professor de mineralogia de l'Universitat de Gotinga (Alemània) qui va descriure per volta primera este mineral en 1813.[1]Rep també els noms de arseniodialytita i manganeso negre.[2]
Propietats
L'hausmannita és un mineral de color pardo obscur a negre, opac, en lluentor submetálico. En llum transmesa adquirix una coloració parda rojosa obscura, grisa en llum reflectida.[3] Té una durea de 5,5 en l'escala de Mohs i una densitat de 4,7 - 4,84 g/cm³.[4] És infusible, sent soluble en àcit clorhídric calent.[5] No és un mineral magnètic, encara que l'hausmannita rica en ferro pot ser magnètica de forma excepcional; tampoc és un mineral fluorescent.[2]
Cristaliza en el sistema tetragonal, classe ditetragonal dipiramidal. Posseïx una estructura d'espinela tetragonal distorsionada (per la distorsió Jahn-Teller ocasionada pel Mn3+). Aixina mateix, quan es calfa per damunt de 1473 K, apareix una fase cúbica d'alta temperatura. És isoestructural en l'hidrohetaerolita, l'iwakiíta i l'hetaerolita (en la qual el Zn2+ substituïx al Mn2+), sent el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom.[2]
El contingut de manganeso de l'hausmannita és d'aproximadament el 72 %[4] i les impureas més habituals són zinc, ferro, calcio, bari i magnesi.[2]
Morfologia i formació
L'hausmannita forma cristals pseudo-octaèdrics, en estriaciones paraleles a {100}, de fins a 7,5 cm de llongitut. Més habitualment apareix com agregats granulars o massius.
És un mineral primari observat en vetes hidrotermals, encara que també pot aparéixer per metamorfisme de roques riques en manganeso. Pot estar associat a rodocrosita, pirolusita, jacobsita, braunita, andradita i barita.[3]
Jaciments
D'este mineral existixen numerosos jaciments, alguns d'ells de rellevància econòmica.[3] La localitat tipo està en l'antiga regió minera de Oehrenstock, en Ilmenau (Turingia, Alemània). En este país hi ha també depòsits en les localitats turingias de Ilfeld (prop de Nordhausen) i Friedrichroda.[2] Este mineral està present en Suècia, en la mina Harstigen (Värmland), una chicoteta mina de ferro i manganeso explotada en el XIX,[6] i en Sjögruvan (Västmanland), també un depòsit menor els treballs del qual varen escomençar en 1643.[7] En el nort d'Espanya es troba hausmannita en Covadonga (Astúries) i en la Serra de Arnero (Cantàbria).[2]
En Estats Units és abundant en varis depòsits menors del estat de Washington, en els comtats de Clallam, Jefferson i Mason.[3]
Mèxic conta en jaciments en el municipi de Mapimí (Durango) i en Serra Mullada (Coahuila).[2]
Vore també
Referències
- ↑ J. F. L. Hausmann (1813): Handbuch der Mineralogie, Göttingen, Band 1, S. 285-286 (PDF 234,7 kB)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Hausmannite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Hausmannite (Handbook of Mineralogy)
- ↑ 4,0 4,1 Hausmannite (Webmineral)
- ↑ Hausmannite (Mineralienatlas)
- ↑ Harstigen Mine, Pajsberg, Persberg district, Filipstad, Värmland, Sweden (Mindat.org)
- ↑ Sjögruvan, Grythyttan, Hällefors, Västmanland, Sweden (Mindat.org)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hausmannita.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hausmannita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.