Haluza
Haluza (חלוצה), també coneguda com Halasa, Chellous (Χελλοὺς), al-Khalasa i Elusa, és una ciutat ubicada en el Néguev, Israel, que en l'Antiguetat va formar part de la Ruta de l'incens nabatea. Per la seua importància històrica, l'Unesco li ha donat l'estatus de Patrimoni de l'Humanitat, junt en atres tres ciutats del Neguév: Mamshit, Avdat i Shivta en 2005.[1] La ciutat és una de les dos ubicacions potencials per a la ciutat bíblica de Siclag;[2] en este cas, Siclag es considera un derivat de Halusah, que significa fortalea.[2]
Les ruïnes de la ciutat es troben en Al-Khalasa (Khalasah), aproximadament dèneu milles al suroest de Beerseba, en una gran planicie dins d'Israel. S'han trobat numeroses inscripcions en el lloc.[3] En la mateixa zona, segons el Tárgum, es trobava el desert del sur en el pou a on l'àngel va trobar a Agar (Génesis 16:7).[4]
Les excavacions arqueològiques de l'àrea es varen dificultar en part per la presència d'arenes movedizas en les afores de la ciutat. Pese a estos problemes, es varen trobar carrers nabateas, junt en dos iglésies, un teatre, una vinería i una torre.[5] A diferència d'atres ciutats de la Ruta de l'incens, el sol de Haluza ha segut excavat sense que es prenguera en conte l'importància de retornar les pedres als seus llocs originals, lo que ha complicat les excavacions futures.[5][6]
Història
La ciutat es menciona en el nom 'Chellous' (Χελλοὺς) en el Llibre de Judit, i, 9. També la nomenen Ptolomeo[7] (com a part d'Edom), Esteban de Bizancio (com a pertanyent a la província d'Aràbia Pétrea i en l'actualitat a Palestina Tertia), Jerónimo de Estridón,[8] el peregrí Teodosio, Antonio de Piacenza i Juan Mosco.[9] El nom apareix també en la Tabula Peutingeriana.
En la seua biografia d'Hilarión, Jerónimo diu que, en el IV, en Haluza hi havia un gran temple dedicat a Afrodita.[10]
Història eclesiàstica
Segons els registres, Hilarión va introduir el cristianisme en Haluza en el IV.[11]
A principis del sigle següent, un bisbe de Haluza, despuix de haver redimido al fill de Nilus de Sinaí (a qui els àraps s'havien dut des del Mont Sinaí) els va ordenar sacerdots tant a ell com al seu pare.[12] Atres bisbes coneguts són Teodulo, 431; Aretas, 451; Pedro, 518; i Zenobio, 536.[13]
Haluza continua sent una diòcesis titular de l'Iglésia catòlica en la província eclesiàstica de Palestina Tertia, liderada per l'arquebisbe de Petra.
Vore també
Referències
- ↑ «Incense Route - Desert Cities in the Negev». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Jewish Encyclopedia; Easton's Bible Dictionary; Cheyne and Black, Encyclopedia Biblica
- ↑ Revue Biblique, 1905, 246-48, 253-55
- ↑ Revue Biblique, 1906, 597
- ↑ 5,0 5,1 The Incense Route (Israel) UNESCO
- ↑ Benjamin Adam Saidel and Gary L. Christopherson, Palestine Exploration Quarterly, 137, 1 (2005), 53-63.
- ↑ V:xv:10
- ↑ In Isaiam V:xv, 4
- ↑ Pratum Spirituale, clxiv
- ↑ "Vita Sancti Hilarionis", 25, in Patrologia Llatina, XXIII, col.41
- ↑ Jerónimo, loc.cit.
- ↑ Patrologia Graeca LXXIX:373-93
- ↑ Lequien, Oriens Christianus III, 735
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Haluza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.