Anar al contingut

Gunnar Myrdal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gunnar Myrdal

Karl Gunnar Myrdal (Gagnef, 6 de decembre de 1898-Danderyd, 17 de maig de 1987) va ser un economiste suec.

En 1974 va ser laureado en el Premie Nobel d'Economia, que va compartir en Friedrich Hayek. Doctorat en l'Universitat d'Estocolm, en la que despuix seria professor de política econòmica i economia internacional, va pertànyer a la cridada "Escola Sueca".

Infància i educació

Myrdal va nàixer el 6 de decembre de 1898, en Suècia, fill de Karl Adolf Pettersson (1876-1934), un contractiste d'obres, i la seua esposa Anna Sofia Karlsson (1878-1965). Va prendre el nom de Myrdal en 1914 en honor a la granja dels seus antepassats Myr en la província de Dalarna.

Hi ha una història possiblement apócrifa sobre una interacció entre ell i Gustav Cassel, a on es va informar que Cassel va dir: "Gunnar, deus ser més respectuós en els teus majors, perque som nosatres els qui determinarem la teua promoció", i ell va respondre: "Sí, pero som nosatres els qui escriurem els seus obituarios".[1]

Gunnar Myrdal es va llicenciar en dret en l'Universitat d'Estocolm en 1923 i es va doctorar en economia en 1927. En juny de 1919 va conéixer a Alva Reimer, en qui es va casar en octubre de 1924[2] i va tindre el primer dels seus tres fills en 1927.

La tesis doctoral de Myrdal, El problema de la formació de preus baix el canvi econòmic, tenia tres parts: Els fonaments del problema dinàmic de la formació de preus, El problema del guany de l'empresa i El modo òptim de construcció i canvi, el més matemàtic dels tres, a on va estudiar l'equilibri de la formació de preus en condicions dinàmiques.

En la tesis doctoral de Gunnar Myrdal, publicada en 1927, va examinar el paper de les expectatives en la formació de preus. El seu anàlisis va influir fortament en l'escola d'Estocolm. Es va basar en les teories de Knut Wicksell del procés acumulatiu de diners endógeno, destacant l'importància de l'incertitut de Knight i el paper de les expectatives ex davant i ex post en el procés econòmic.

Començos

Entre 1925 i 1929, Myrdal va estudiar en Gran Bretanya i Alemània. Va ser becari Rockefeller i va visitar els Estats Units en 1929-1930. Durant este periodo va publicar els seus primers llibres, inclós L'element polític en el desenroll de la teoria econòmica en 1930. En retornar a Europa, va treballar durant un any com a professor associat en l'Institut de Graduats d'Estudis Internacionals, Ginebra, Suïssa.[3]


The Political Element és una recopilació de les conferències de Myrdal presentades en l'Universitat d'Estocolm. Nos dona el relat històric de l'influència de la política en el desenroll de la teoria econòmica i la relació entre elles. Gunnar creïa que l'economia es consideraria una autèntica ciència solament quan l'aspecte polític estiguera disociado. Inicialment la va escriure per a criticar a la generació anterior d'economistes suecs com Eli Heckscher, Gustav Cassel i Brisman, per combinar i confondre fets i valors en les seues teories de "benestar màxim", "nivell de preus" i "ingrés nacional". Pero despuix va resultar ser una crítica general a la teoria econòmica a on va emfatisar que l'economia deu ser objectiva i independent de les apreciacions polítiques. Va escriure que, encara que els economistes afirmen ser científics i objectius, la conclusió dels seus anàlisis sempre era biaixada políticament. The Political Element es va traduir a l'alemà en 1932 i a l'anglés en 1953.[4]

Gunnar Myrdal estava al principi fascinat pels models matemàtics abstractes que es varen posar de moda en la década de 1920 i va ajudar a fundar l'Econometric Society en Londres. Més tart, no obstant, va acusar al moviment d'ignorar el problema de la distribució de la riquea en la seua obsessió pel creiximent econòmic, d'utilisar estadístiques defectuoses, de substituir les senyes faltantes en les seues fòrmules per lletres gregues i de burlar la llògica. Va escriure al respecte: "Les #correlació no són explicacions i, ademés, poden ser tan falses com l'alta correlació en Finlàndia entre els rabosots morts i els divorços". El professor Myrdal va ser un dels primers partidaris de les tesis de John Maynard Keynes, encara que va sostindre que l'idea bàsica d'ajustar els presuposts nacionals per a ralentisar o accelerar una economia va ser desenrollada per ell per primera volta i articulada en el seu llibre Monetary Economics, publicat en 1932, quatre anys abans de la Teoria General de l'Ocupació, l'Interés i els Diners de Keynes.[1]

El comentari de William Barber sobre el treball de Myrdal sobre teoria monetària és el següent: 

Si la seua contribució haguera estat disponible per als llectors en anglés abans de 1936, és interessant especular si la "revolució" en la teoria macroeconòmica de la década de la depressió es cridaria tant "myrdaliana" com "keynesiana".[5]

L'economiste G. L. S. Shackle va afirmar l'importància de l'anàlisis de Gunnar Myrdal per mig del qual es permet que l'aforro i l'inversió s'ajusten ex davant entre sí. No obstant, la referència a l'anàlisis ex davant i ex post s'ha tornat tan habitual en la macroeconomia moderna que la posició de Keynes de no incloure-ho en el seu treball es considerava actualment una rarea, si no un error. Com ho va expressar Shackle: 

El llenguage myrdaliano ex davant hauria salvat a la Teoria General de descriure el fluix d'inversió i el fluix d'aforro com a idèntica, tautológicamente iguals, i dins del mateix discurs, tractant la seua igualtat com una condició que pugues o no complir-se.[6]

Carrera acadèmica

Gunnar Myrdal es va convertir en professor en la Stockholms Högskola en 1933. Myrdal va ser professor d'economia en Stockholms Högskola durant 15 anys, fins a 1947.


Es va convertir en diputat socialdemócrata del parlament a partir de 1933 i, de nou, de 1945 a 1947, quan va ocupar el càrrec de ministre de Comerç en el govern de Tage Erlander. Durant este periodo, va anar fortament criticat pel seu acort financer en l'Unió Soviètica. Al mateix temps, va ser acusat de ser responsable de la crisis monetària sueca de 1947.[7]

Va ser coautor en la seua esposa, Alva Myrdal, de Crisis in the Population Question (suec: Kris i befolkningsfrågan, 1934). L'obra de Gunnar i Alva va inspirar les polítiques adoptades pel ministre d'Assunts Socials, Gustav Möller, per a brindar respal social a les famílies.

Gunnar Myrdal va dirigir un estudi exhaustiu de senyes sociològiques, econòmics, antropològics i llegals sobre les relacions racials en els Estats Units, finançat per la Carnegie Corporation, a partir de 1938. El resultat de l'esforç va ser l'obra més coneguda de Gunnar Myrdal, An American Dilemma: The Negre Problem and Modern Democracy, publicat en 1944, escrit en la colaboració de RME Sterner i Arnold Rose.[8] En ell va caracterisar el problema de les relacions racials com un dilema per un conflicte percebut entre els alts ideals, encarnats en lo que va cridar el "Credo Americà", per un costat, i unes realisacions pobres per l'atre. En les generacions posteriors a la Guerra Civil, Estats Units no havia pogut posar en pràctica els seus ideals de drets humans per a la dècima part de la seua població afroamericana.[9] Este llibre va ser citat per la Cort Suprema dels Estats Units en la seua decisió de 1954 en el procés Brown v. Board of Education, que va prohibir la segregació racial en les escoles públiques. Myrdal planejava fer un estudi similar sobre la desigualtat de gènero, pero no va poder trobar finançació per a este proyecte i mai ho va completar.

Segona Guerra Mundial i despuix

Durant la Segona Guerra Mundial, Gunnar Myrdal va ser incondicional i públicament antinazi. Junt en la seua esposa, Alva, va escriure Contact with America en 1941, en el que va elogiar les institucions democràtiques d'Estats Units.[10]

Gunnar Myrdal es va convertir en el Secretari Eixecutiu de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa en 1947. Durant el seu mandat, va fundar un dels principals centres d'investigació econòmica i desenroll de polítiques.[11] Despuix de dèu anys en el càrrec, el Dr. Myrdal va renunciar com a Secretari Eixecutiu en 1957. En 1956 i 1957, va poder publicar Una economia internacional, Problemes i perspectives, Terres riques i Pobres i teoria econòmica i regions subdesenrollades. Myrdal també va ser signatario de la declaració de l'UNESCO de 1950, The Race Question, que refuta les teories de la supremacia racial i la purea ètnica, i també va influir en el fallo del Procés Brown v. Board of Education. En 1956, Myrdal va escriure el pròlec de The Colour Curtain: A Report on the Bandung Conference de l'autor afroamericà Richard Wright.



Entre 1960 i 1967, va ser professor d'economia internacional en l'Universitat d'Estocolm. En 1961, va fundar l'Institut d'Estudis Econòmics Internacionals de l'Universitat. A lo llarc de la década de 1960, va treballar en un estudi integral de tendències i polítiques en el sur d'Àsia per al Fondo de el XX. L'estudi va culminar en la seua obra de tres volums: El drama d'Àsia. Una investigació sobre la pobrea de les nacions, publicat en 1968. En 1970, va publicar un llibre complementari anomenat El desafiu de la pobrea mundial, a on va expondre lo que ell creïa que era les principals solucions als problemes que va descriure en Asian Drama.

Gunnar Myrdal es va opondre fermament a la guerra de Vietnam. En Asian Drama, Myrdal va predir que la reforma agrària i la pacificació fracassarien en Vietnam i va instar a Estats Units a escomençar les negociacions en Vietnam del Nort. Despuix de retornar a Suècia, va dirigir el Comité Suec contra la guerra de Vietnam i es va convertir en copresidente de la Comissió Internacional d'Investigació dels Crims de Guerra d'Estats Units en Indochina. També va presidir l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm, un gos guardià internacional del comerç d'armes.[10] Va ser un dels firmants del Manifeste Humaniste.[12]

En 1967, Myrdal va rebre un doctorat honorari de l'Universitat Sir George Williams, que més tart es va convertir en l'Universitat Concòrdia.[13]

En 1971, tant ell com la seua esposa varen rebre doctorats honoraris del Gustavus Adolphus College en Saint Peter, Minnesota.

Va compartir el Premie del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques (també conegut com el Premi Nobel d'Economia) en Friedrich Hayek en 1974,[14] pero va advocar per la seua abolició perque creïa que l'economia era una ciència "blana".[15]

Durant 1974-1975, va impartir la docència com a professor invitat en l'Universitat de Nova York.[16]

Myrdal va rebre un doctorat honoris causa de l'Universitat Heriot-Watt en 1979.[17]

Principals aportes

  • El seu enfocament metodològic basat en la interdependencia entre els fenomens econòmics, socials i institucionals, i per tant, en la defensa de l'interdisciplinariedad en les ciències socials;
  • La seua crítica a la divisió entre l'economia positiva i normativa, clàssica en la corrent principal de l'economia, perque els juïns de valor impregnen, implícita o explícitament, a qualsevol proposició econòmica, en la mateixa llínea que la defesa per Hutchison;
  • Els seus anàlisis de la pobrea en els països subdesenrollats;
  • Els seus treballs sobre la teoria dels diners i les fluctuacions econòmiques;

El seu estudi de camp realisat entre 1937 i 1943 sobre les condicions de vida i la discriminació cap als afroamericans nortamericans, que va contribuir a la concienciació sobre la situació d'estos en el país i al reconeiximent progressiu dels seus drets socials durant les décades següents.[18]

Principals obres

  • An American Dilemma: The Negre Problem and Modern Democracy (Un dilema nortamericà: el problema negre i la democràcia moderna), 1944.
  • The Political Element in the Development of Economic Theory (L'element polític en el desenroll de la teoria econòmica), 1953.
  • Economic Theory and Underdeveloped Regions (La teoria econòmica i els països subdesenrollats), 1957.
  • Asian Drama: An inquiry into the poverty of nations (El drama d'Àsia: una investigació sobre la pobrea de les nacions), 1968.
  • The Challenge of World Poverty (El desafiu de la pobrea en el món), 1972.
  • Monetary Equilibrium (1931), traduït a l'anglés en 1939
  • The Cost of Living in Sweden, 1830–1930 (1933)
  • Crisis in the Population Question (1934)
  • Fiscal Policy in the Business Cycle. The American Economic Review, vol 21, no 1, Mar 1939.
  • Population, a Problem for Democracy. Harvard University Press, 1940.
  • Contact With America (1941)[19]
  • Social Trends in America and Strategic Approaches to the Negre Problem. Phylon, Vol. 9, n.º 3, 3rd Quarter, 1948.
  • Conference of the British Sociological Association, 1953. II Opening Address: The Relation between Social Theory and Social Policy The British Journal of Sociology, Vol. 4, n.º 3, Sept. 1953.
  • An International Economy, Problems and Prospects. Harper & Brothers Publishers, 1956.
  • Rich Lands and Poor. 1957.
  • Value in Social Theory: A Selection of Essays on Methodology. Ed. Paul Streeten, published by Harper, 1958.
  • Myrdal (1960). Beyond the Welfare State, Yale University Press.
  • Challenge to Affluence. Random House, 1963.
  • America and Vietnam – Transition, n.º 3, Oct, 1967.
  • Twenty Years of the United Nations Economic Commission for Europe. International Organization, Vol 22, n.º 3, Summer, 1968.
  • Objectivity in Social Research, 1969.
  • Against the Stream.
  • Hur Styrs Landet?, 1982.
  • Gunnar Myrdal on Population Policy in the Underdeveloped World – Population and Development Review, Vol 13, n.º 3, Sept. 1987.
  • The Equality Issue in World Development – The American Economic Review, vol 79, no 6, Dec 1989.

Vida personal

Myrdal es va casar en la política i diplomàtica Alva Myrdal en 1924, i junts varen tindre un fill, Jan Myrdal, (naixcut en 1927), una segona filla Sissela Bok (naixcuda en 1934) i una tercera filla, Kaj Fölster (naixcuda en 1936).[20] A través de Fölster, és yayo de l'economiste suec Stefan Fölster.

Alva Myrdal va ser una destacada líder del moviment de desarmament. Va rebre, junt en Alfonso García Roures, el Premi Nobel de la Pau en 1982.


Myrdal sofria la malaltia de Parkinson i va estar hospitalisada durant dos mesos abans de morir en un hospital de Trångsund, al sur d'Estocolm, el 17 de maig de 1987. La seua filla Kaj Fölster i el seu net, Janken Myrdal, estaven presents.[21]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «GUNNAR MYRDAL, ANALYST OF RACE CRISIS, DIES», The New York Claves, 1987-05-18. Consultat el 2022-01-05 (en en-us).
  2. ↑ Karnes, Miller H. (2000-02). Myrdal, Gunnar Karl (1898-1987), social scientist and author, Oxford University Press. Consultat el 2022-01-05.
  3. ↑ «Gunnar Myrdal – Facts» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2025-09-15.
  4. ↑ Myrdal, Gunnar (1990). The political element in the development of economic theory, Transaction Publishers. OCLC 20530563. ISBN 0-88738-827-2. Consultat el 2022-01-05.
  5. ↑ Barber, William J. (2008). Gunnar Myrdal : an intellectual biography, Palgrave Macmillan. OCLC 681925215. ISBN 978-0-230-28901-7. Consultat el 2022-01-05.
  6. ↑ Shackle, G.L.S. (1989). "3: What did the General Theory do?". In John Pheby (ed.). New Directions in Post-Keynesian Economics. Edward Elgar Publishing. p. 48. ISBN 978-1-78254-355-8..
  7. ↑ Appelqvist, Örjan(1999-06-15).«Gunnar Myrdal i svensk politik 1943–1947».doi:10.18452/7729.Consultat el 2022-01-05.
  8. ↑ «Gunnar Myrdal | Encyclopedia.com». www.encyclopedia.com. Consultat el 2022-01-05.
  9. ↑ «Ralph Bunche | The Scholar Activist | An American Dilemma». www.pbs.org. Consultat el 2022-01-05.
  10. ↑ 10,0 10,1 «GUNNAR MYRDAL, ANALYST OF RACE CRISIS, DIES», The New York Claves, 1987-05-18. Consultat el 2022-01-07 (en en-us).
  11. ↑ Robson, Alex; Coleman, William«Agenda - A Journal of Policy Analysis and Reform: Volume 15, Number 3, 2008».Agenda - A Journal of Policy Analysis and Reform.15(3)ISSN 1447-4735.doi:10.22459/AG.15.03.2008.Consultat el 2022-01-07.(en en)
  12. ↑ «Humanist Manifesto II» (en en-us). American Humanist Association. Consultat el 2022-01-07.
  13. ↑ «Honorary degree citation - Karl Gunnar Myrdal*» (en en). www.concordia.ca. Consultat el 2022-01-07.
  14. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974» (en en-us). NobelPrize.org. Consultat el 2025-09-15.
  15. ↑ «Nobel Award in Economics: Should Prize Be Abolished?», The New York Claves, 1977-03-31. Consultat el 2022-01-07 (en en-us).
  16. ↑ Clark, Kenneth Bancroft (2004). Toward Humanity and Justice: The Writings of Kenneth B. Clark, Scholar of the 1954 Brown V. Board of Education Decision (en en), Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-275-97509-8. Consultat el 2022-01-07.
  17. ↑ «Honorary Degrees Working Group» (en en-gb). Heriot-Watt University. Archivat des de l'original, el 17 d'octubre de 2017. Consultat el 2022-01-07.
  18. ↑ Watson, Peter (2011). The Modern Mind: An Intellectual History of the 20th Century (en en), Nova York: Perennial/HarperCollins, pp. 390-391. ISBN 0-06-019413-8.
  19. ↑ Roberts, Gene; Klibanoff, Hank (2007). The Race Beat: The Press, the Civil Rights Struggle, and the Awakening of a Nation, Vintage. ISBN 978-0-679-73565-6.
  20. ↑ (1962) Vem är vem? 1, Stor-Stockholm, 2ª edició (en sv), Estocolm: Vem är vem, p. 935.
  21. ↑ «Gunnar Myrdal, analiste de la crisis racial, fallix», The New York Claves, 1987-05-18. Consultat el 2010-08-17 (en anglés).

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gunnar_Myrdal&oldid=1586166»