Anar al contingut

Guerra subsidiària catarí-saudita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
En este artículo de wikificar, de redacció se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 4 de giner de 2018.

La guerra subsidiària catarí-saudita , a voltes referit com la Segona Guerra Freda Àrap,[1] és la lluita en curs per l'influència política i econòmica regional entre les monarquies de Tastar i Aràbia Saudita. Les relacions entre Tastar i Aràbia Saudita han segut especialment tenses des del començ de la Primavera Àrap,[2] lo que va deixar un buit de poder que abdós estats varen intentar omplir, en Tastar recolzant l'ona revolucionària i Aràbia Saudita oponent-se a ella. Degut a que abdós estats són aliats de EE. UU., eviten el conflicte directe entre ells.[3]

Tastar ha tingut diferències en atres governs àraps en una série de qüestions: transmissió televisives d'Al Jazeera; Tastar és acusat de mantindre bones relacions en Iran; i ha recolzat als Germans Musulmans en el passat.[3] Les tensions es poden vore com un subtrama del conflicte subsidiari irano-saudí per la preocupació de llarga data d'Aràbia Saudita sobre la relació del país en Iran i els grups de polítics islàmics respalats per Iran.[4] No obstant, Tastar també va enviar les seues forces per a lluitar contra supostes milícies respalades per Iran en l'actual guerra civil yemení i ha recolzat als rebels que varen lluitar contra el govern aliat de Bashar al-Ásad en la guerra civil síria, encara que estos rebels a sovint estaven en desacort en atres grups finançats pel Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf.[3]


En juny de 2017, Aràbia Saudita, Emirats Àraps Units, Baréin, Egipte, Maldives, Mauritània, Sudan, Senegal, Djibouti, Comores, Jordània, el govern libio basat en Tobruk i el govern yemení dirigit per Abdrabbuh Mansur Hadi varen tallar les relacions diplomàtiques en Tastar. Aràbia Saudita va tancar el Pas Fronteriç Selva, que és la seua única frontera de terra en Tastar[5] i els països àraps del Golf junt a Egipte fan un bloqueig terrestre, marítim i aéreu de Tastar.[6] i acusen a A el Jazeera informa negativament sobre atres estats del Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf i Egipte i el supost respal del país a grup yihadiste.[7][8] Tastar també va ser expulsat de la coalició anti-Houthis.[9] El ministre de Defensa de Tastar, Khalid bin Mohammed Al Attiyah, va calificar el bloqueig com una declaració de guerra incruenta i el ministre de Finances de Tastar, Ali Sharif Al Emadi, va declarar que Tastar és lo suficientment ric com per a resistir el bloqueig.[10][11] El 24 d'agost de 2017, Tastar va anunciar que restablirien relacions diplomàtiques plenes en Iran desafiant als seus veïns.[12][13]

Antecedents

Hamad en la Secretària d'Estat de EE. UU. Hillary Clinton, 21 de setembre de 2010.

Des de que va assumir el poder en 1995, Hamad bin Jalifa Al Thani creu que Tastar solament pot trobar seguritat en transformar-se d'un apèndix saudí a un rival d'Aràbia Saudita.[14] Segons Jim Krane, investigador d'energia en el Baker Institute de l'Universitat de Rice, «Tastar solia ser una espècie d'estat vassall saudí, pero utilisava l'autonomia que la seua riquea en gas creava per a forjar-se un paper independent per a sí mateixa... Sobretot, el gas va impulsar a Tastar a promoure una política regional de compromís en l'Iran chií per a assegurar la font de la seua riquea».[15] Tastar i Iran compartixen la propietat del jaciment de gas natural South Pars-North Dome,[16][17] de llunt el camp de gas natural més gran del món, en una gran influència geoestratégica.[18] Per a contrarrestar encara més l'influència saudita, Tastar és un aliat propenc de EE. UU. que alberga la base nortamericana més gran en el Mig Orient, la Base Aérea Al Udeid.[19] Aràbia Saudita va retirar al seu embaixador en Doha, de 2002 a 2008, per a tractar de pressionar a Tastar per a frenar les seues tendències individualistes. Este enfocament va fracassar àmpliament.[20][21][22]

Membres del Consell de Cooperació per als Estats Àraps del Golf.

Principals confrontacions entre l'Estat de Tastar i el Regne d'Aràbia Saudita

  • Germans Musulmans i Hamás : el tradicional respal de Qatar a la confraria dels Germans Musulmans, grup islamiste polític que ha segut declarat illegal en Aràbia Saudita i Emirats Àraps Units per opondre's a les respectives monarquies hereditàries, ha segut en els últims anys permanent font de tensió entre estos aliats regionals. Despuix de l'asonada militar en 2013 contra el president islamiste Mohamed Morsi en Egipte i la posterior persecució contra els partidaris del grup, el Govern d'Abdelfatah Al-Sisi va declarar «grup terroriste» a la Germandat Musulmana, afondant encara més el seu enfrontament polític en Qatar. Ya en 2014, Aràbia Saudita, Emirats Àraps Units i Baréin varen retirar les seues embaixades.[23] El chicotet país també s'ha mostrat prou gosat en el seu respal a Hamas, el grup militant palestí afiliat a la Germandat Musulmana.[24]
  • Al Jazeera i la Primavera Àrap: és una cadena de televisió per satèlit de llengua àrap fundada en novembre de 1996 pel govern de Tastar. És la ret més popular en Mig Oriente, i la seua ret de notícies ha criticat als governs àraps i estrangers involucrats en la disputa i ha segut acusat de recolzar els interessos de Qatar. La coalició liderada per Aràbia Saudita contra Qatar ha exigit que Al Jazeera siga tancada.[25] Durant les anomenades primaveres àraps, Qatar va recolzar públicament els moviments islamistes contra els règims establits, alguna cosa que països com Aràbia Saudita varen vore com una amenaça a la seua estabilitat interna. Al Jazeera, cadena nacional catarí i una de les grans televisions internacionals en la regió, ha segut expulsada d'Egipte despuix de la seua cobertura de l'asonada militar contra els islamistes i molts dels seus periodistes detinguts.[23][26][27][27]
  • Guerra civil yemení : Qatar ha segut també expulsat de la coalició militar, liderada per Aràbia Saudita, en Yemen. Segons ha acusat Riad, Qatar estaria assistint als rebels Houthis, recolzats precisament per Iran. Despuix de l'anunci de ruptura de llaços diplomàtics dels quatre països àraps, el Govern oficial yemení s'ha unit al boicot, aduint que ha quedat «clar» el seu tracte de favor en «les milícies golpista» Houthis.[23][28]
  • Estat de Líbia: el respal de Qatar i Turquia al Govern de Fayez al-Sarraj, i d'Egipte i Emirats Àraps Units al de Tobruk, han convertit a Líbia en una peça més de les guerra subsidiària que es lliuren en el món àrap.[23][29]


  • Yihadismo i terrorisme: Qatar ha segut acusat de patrocinar el terrorisme.[30][31] Alguns països han acusat a Qatar de finançar grups rebels en Síria, inclosa la filial del-Qaeda en Síria, el Front al-Nusra,[32] encara que els saudí han fet lo mateix.[3][33][34] Tant Qatar com Aràbia Saudita han estat involucrats en l'operació encoberta Timber Sycamore dirigida per la CIA per a entrenar i armar als rebels siris.[35][36] Qatar ha rebut a funcionaris dels talibán afgans[37][38] i Hamas. Qatar defén esta mida dient que està tractant d'actuar com a intermediari en els conflictes regionals.[39] Per eixemple, Qatar va organisar conversacions entre els talibán i el govern afgà en 2016.[40] El 13 de juliol de 2017, Bob Corker, senador republicà i president de la Comissió de Relacions Exteriors del Senat de EE. UU. va declarar que «la cantitat de respal al terrorisme per part d'Aràbia Saudita eclipsa lo que Qatar està fent».[41]


  • República Islàmica d'Iran: Qatar manté relativament bones relacions en Iran. Aràbia Saudita a sovint emmarca el problema com una batalla de poder entre socis i adversaris d'Iran.[42][43] En 2006, Qatar va ser l'únic membre del Consell de Seguritat de la ONU que va votar en contra de la Resolució 1696 del Consell de Seguritat de les Nacions Unides que instava a Iran a detindre el seu programa d'enriquiment nuclear.[44] En abril de 2017, despuix d'un congelamiento de 12 anys, Qatar va alçar una prohibició autoimpuesta de desenrollar el camp de gas en Iran,[45] lo que requeriria la cooperació entre els dos països.[16] En els seus comunicats, Aràbia Saudita i Baréin han mencionat expressament el respal de Qatar a grups subversivos pro iranís en Baréin. Despuix de la cancelació de les sancions contra Iran per EE. UU., Aràbia Saudita va vore amenaçat el seu poder com a principal potència regional. Tant militar (blocs chíes-suní choquen Síria o Iraq) com a política i econòmicament (Iran podria rivalizar com a exportador de petròleu). Com a cap regional suní, Aràbia Saudita està intentant eliminar qualsevol posició que puga debilitar l'eix suní contra l'influencia iraní en Orient Mig. Qatar, no obstant, s'ha mostrat més ambigu en el seu rebuig a Iran de lo que la monarquia saudí esperaria. La crisis diplomàtica va esclatar finalment despuix de la filtració el més passat d'unes supostes declaracions de l'emir catarí, Tamim bin Hamad Al Thani, en les que criticava l'oposició frontal dels països del Golf contra Iran. Qatar ha insistit en la falsetat d'eixes declaracions, filtrades despuix d'un «hackeo» a la seua agència de notícies i part d'una «feroç campanya mediàtica» per a aïllar al chicotet regne.[23][46] Despuix de la crisis diplomàtica de 2017 a on es varen trencar relacions diplomàtiques Qatar i posterior bloqueig ha rebut respal a de Turquia i Iran.[47] El Ministeri de Relacions Exteriors de Tastar va informar la seua decisió de restablir relacions diplomàtiques plenes en Iran, interrompudes des de principis de 2016, lo que va ser acollit en beneplàcit per Teheran. L'anunci de Doha va puntualisar que l'Embaixador catarí retornarà a Iran, sense donar més precisió, i va expressar «la seua aspiració d'enfortir les relacions bilaterals en la República Islàmica d'Iran en tots els camps».[13]

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Middle East at a Crossroads: The Eurasian Rising Powers llaure Redrawing the Global Landscape - Rising Powers in Global Governance». Rising Powers Project.com.
  2. ↑ «The feud between Qatar and the regió began with the Arab Spring». NBC News.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «5 Arab Nations Move to Isolate Qatar, Putting the U.S. in a Bind». NYClaves.
  4. ↑ «Qatar: UAE and Saudi Aràbia step up pressure in diplomatic crisis». The Guardian.
  5. ↑ «seua-frontera-en-qatar-872010 Aràbia Saudita tanca la seua frontera en Qatar - TRT Espanyol». Trt.net.
  6. ↑ «L'economia de Qatar ya es resent pel bloqueig dels seus veïns. Notícies de Món». El Confidencial.
  7. ↑ «Arab nations cut ties with Qatar in new Mideast crisis». Ap News.
  8. ↑ «Yemen cuts diplomatic ties with Qatar: state news agency». Reuters.
  9. ↑ «Qatar isolated by its neighbours». BBC.com.
  10. ↑ «Defense minister: Blockade of Qatar a ‘declaration of war’». Doha News. Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2017. Consultat el 29 de decembre de 2017.
  11. ↑ «Qatar: 'We ca defend our currency and the economy'». CNN.
  12. ↑ «Qatar desafia als seus veïns i restaura llaços diplomàtics en Iran». El Món.és.
  13. ↑ 13,0 13,1 «a-millorar-relacions-201708241741_notícia.html Qatar desafia a Riad i restablix relacions diplomàtiques en Iran». ABC.
  14. ↑ «How the Saudi-Qatar Rivalry, Now Combusting, Reshaped the Middle East». NY Claves.
  15. ↑ «Saudi Dispute With Qatar Has 22-Year History Rooted in Gas». Bloomberg.
  16. ↑ 16,0 16,1 «The Qatar-Iran Gas Field Behind the Diplomatic War in the Middle East». Haaretz.
  17. ↑ «Saudi Aràbia’s feud with Qatar has 22-year history rooted in gas». Live Mint.
  18. ↑ «Why the Arabs Don’t Want Us in Syria». Politico.com.
  19. ↑ Brad Lendon. «Qatar hosts largest US military base in Mideast». CNN.
  20. ↑ «What's behind crisis with Qatar?». BBC.com.
  21. ↑ Saudi Crown Prince Salman threatens Abbas with ouster if he does not cooperate: report, Daily Sabah.
  22. ↑ Abbas eyes support of Qatar, Turkey, Middle East Monitor.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 «¿Per qué Aràbia Saudita i atres països àraps trenquen relacions diplomàtiques en Qatar?». ABC.
  24. ↑ «"Massa independent": els motius darrere de la ruptura de relacions diplomàtiques d'Aràbia Saudita i atres països en Qatar». BBC.com.
  25. ↑ «Why Saudi Aràbia Hates Al Jazeera Baix Much». ND TV.
  26. ↑ «¿Per qué hi ha PAÍSES ÁRABES censurant AL JAZEERA? – VisualPolitik». YouTube.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Why do many ARAB COUNTRIES ban AL JAZEERA? – VisualPolitik EN». YouTube.
  28. ↑ «Sèt països tallen les seues relacions diplomàtiques en Qatar». El Món.és.
  29. ↑ «Líbia, la guerra del general Jalifa Haftar». La Vanguardia.
  30. ↑ «Varis països àraps acusen a Qatar de recolzar el terrorisme i tallen relacions diplomàtiques». CNN espanyol.
  31. ↑ «Qatar was a double agent in war on terror». USA Today.
  32. ↑ «Les dos cares de Qatar: entre la modernisació i el respal al terrorisme». INFOBAE.
  33. ↑ «Turkey and Saudi Aràbia shock Western countries by supporting Anti-Assad jihadists in Syria». Independent UK.
  34. ↑ «Terrorist Attacks Pour Gas on Saudi- Iranian Rivalry and Gulf Tensions».New York Claves.Acadèmia edu.
  35. ↑ «U.S. Relies Heavily on Saudi Money to Support Syrian Rebels». NY Claves.
  36. ↑ «CIA and Saudi weapons for Syrian rebels fueled black market arms trafficking, report says». Salon.
  37. ↑ «How Tiny Qatar 'Punches Above Its Weight'». NPR.
  38. ↑ «Els talibán i els afgans reprenen negociacions secretes en Qatar». El Diari.és.
  39. ↑ «Katar actua en conflictes regionals». Financial Claves.
  40. ↑ «Taliban and Afghanistan restart secret talks in Qatar». the Guardian.
  41. ↑ «Bob Corker: Saudi terrorism support 'dwarfs' Qatar's». Aljazeera.com.
  42. ↑ «Qatar Crisis Turns Into Proxy Battle of Mideast Rivals». WSJ.com.
  43. ↑ «The Saudi-Iran War Menges to Washington». Foreign Policy.
  44. ↑ «Resolució 1696 del Consell de Seguritat». Voltaire Net.
  45. ↑ «Qatar restarts development of world's biggest gas field after...». Reuters.
  46. ↑ «Aràbia Saudita, Bahréin, Emirats i Egipte romplen relacions diplomàtiques en Qatar». ABC.és.
  47. ↑ «Boicot a Qatar: ¿li va eixir mal la jugada a Aràbia Saudita en el seu veí?». BBC.com.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerra_subsidiària_catarí-saudita&oldid=872790»