Grup de Hilda
| Grup Hilda | |||
| Òrbitas de planetas | Cinturó d'asteroides | ||
| Sol | Objecte pròxim a la Terra |
Els asteroides de Hilda o Hildian són un grup dinàmic d'asteroides en una resonància orbital 3:2 en Júpiter (cada dos regressos al sol que de Júpiter, els Hilda donaran tres). Elíder del grup és l'asteroide (153) Hilda. El grup es mou en òrbites elíptiques de modo que la seua ápside els posa front a Júpiter, o 60° per davant o darrere de Júpiter en els punts Lagrange L4 i L5. A lo llarc de tres òrbites successives cada asteroide d'Hilda s'aproxima a estos tres punts en seqüència. L'òrbita d'Hilda té un semieje major entre 3,7 AU i 4,2 AU (la mija en un lapsus de temps llarc és de 3,97), una excentricitat inferior a 0,3 i una inclinament inferior a 20°. Existixen dos famílies colisionals dins del grup Hilda: la família Hilda i la família Schubart. Elíder per a esta última família és (1911) Schubart.[1] Hi ha més de 1100 asteroides d'Hilda coneguts, incloent objectes no numerats.
Els colors superficials d'Hildas a sovint corresponen al tipo D de baix albedo i al tipo P; No obstant, una chicoteta porció és de tipo C. Els asteroides de tipo D i P tenen colors superficials i, per tant, també minerals superficials, similars a les dels núcleus cometarios. Açò implica que compartixen un orige comú.[2]
Dinàmica
[editar | editar còdic]Els asteroides del grup d'Hilda estan en resonància orbital de 3:2 en Júpiter. És dir, els seus periodos orbitals són 2/3 dels de Júpiter. Es mouen a lo llarc de les òrbites en un semieje major de prop de 4,0 AU i valors moderats d'excentricitat (de fins a 0,3) i inclinament (fins a 20°). A diferència dels troyanos de Júpiter, poden estar a certa distància de Júpiter, evitant aproximacions perilloses. La formació de tots els asteroides Hilda constituïxen una figura triangular dinàmica en costats llaugerament convexos i àpiços retallats en els punts de libración triangulars de Júpiter —el "Triàngul d'Hilda". La "corrent asteroidal" dins dels costats del triàngul és d'aproximadament 1 AU d'ample, i en els àpiços este valor és 20-40 % major. La Figura 1 mostra les posicions dels asteroides Hilda (en color negre) sobre un fondo de tots els asteroides coneguts (en color gris) fins a l'òrbita de Júpiter a l'1 de giner de 2005.[3]
Cada u dels objectes Hilda es mou a lo llarc de la seua pròpia òrbita elíptica. No obstant, en qualsevol moment els Hildas en formació constituïxen esta configuració triangular, i totes les òrbites juntes formen un anell predible. La Figura 2 ilustra açò en les posicions dels asteroides Hilda (en color negre) contra un fondo de les seues òrbites (en color gris). Per a la majoria d'estos asteroides, la posició de les seues òrbites pot ser arbitrària, llevat per a els situats en l'exterior dels àpiços (objectes prop del afelio) i els situats en el mig dels costats (objectes prop del perihelio). El Triàngul d'Hilda ha demostrat ser dinàmicament estable durant un llarc periodo de temps.
Figura 2: Les posicions dels asteroides Hilda sobre un fondo de les seues òrbites.
El típic asteroide Hilda posseïx un moviment retrògrat del perihelio. En promig, la velocitat del moviment del perihelio és major quan l'excentricitat orbital és menor, mentres que els nodos es mouen més llentament. Aparentment la velocitat del afelio de tots els asteroides Hilda els farien acostar-se a Júpiter, lo que podria ser desestabilizador per a ells, —pero la variació dels elements orbitals en el temps ho impedix, i les conjuncions en Júpiter ocorren només prop del perihelio. Ademés, la llínea absidal oscila prop de la llínea de conjunció en diferent amplitut i un periodo de 250 a 300 anys.
Ademés del fet de que el "Triàngul d'Hilda" gira en sincronia en Júpiter, la densitat dels asteroides en la trayectòria realisen ones cuasi-periòdiques. En qualsevol moment, la densitat dels objectes en els vèrtiços del triàngul és més del doble de la densitat dins dels costats. Els Hildas "descansen" en el seu afelio en els àpiços un promig d'entre cinc anys i cinc anys i mig, mentres que es mouen a lo llarc dels costats més ràpidament, en un promig d'entre dos anys i mig i tres anys. Els periodos orbitals d'estos asteroides solen durar aproximadament 7,9 anys, o dos terços dels de Júpiter. Encara que el triàngul és casi equilátero, existix certa asimetria. Per l'excentricitat de l'òrbita de Júpiter, els punts de Lagrange L4-L5 diferixen llaugerament dels atres punts. Quan Júpiter està en el seu afelio, la velocitat mija dels objectes que es mouen a lo llarc d'este costat és un poc menor que la dels objectes que es mouen a lo llarc dels atres dos costats. Quan Júpiter està en el seu perihelio, es produïx lo contrari. En els àpiços del triàngul corresponent als punts L4 i L5 de l'òrbita de Júpiter, els asteroides Hilda s'acosten als troyanos. En mitat del triàngul, estan prop dels asteroides de la part externa del cinturó d'asteroides. La dispersió de velocitats dels asteroides Hilda és més evident que la dels troyanos en les regions a on es creuen. cal senyalar també que la dispersió dels troyanos en inclinament és el doble de la dels asteroides Hilda. Per açò, un número igual a un quarto dels troyanos no poden creuar-se en els asteroides Hilda, i en tot moment molts troyanos es troben fòra de l'òrbita de Júpiter. Per lo tant, les regions d'intersecció són llimitades. Es pot vore en la Figura 4 que mostra els asteroides Hilda (en color negre) i els troyanos (en color gris) a lo llarc del pla de l'eclíptica. Es distinguix la forma esfèrica dels eixams troyanos. En moure's a lo llarc de cada costat del triàngul, els asteroides Hilda viagen més llentament que els troyanos, trobant-se en un veïnat més dens d'asteroides del cinturó d'asteroides exterior. Ací, la dispersió de velocitat és molt menor.
Investigació
[editar | editar còdic]Les peculiaritats observades en el moviment dels asteroides Hilda estan basades en senyes preses d'uns pocs centenars d'asteroides coneguts fins a la data i seguixen generant encara més preguntes. Es necessiten més observacions per a ampliar la llista d'asteroides Hilda. Tals observacions són més ajustades quan la Terra es troba en una posició propenca a la conjunció en els costats mijans del Triàngul d'Hilda, situació que es produïx cada quinze semanes aproximadament. En estes circumstàncies, la lluentor dels asteroides podria alcançar fins a 2,5 magnituts en comparació als àpiços. Els asteroides Hildas travessen regions del sistema solar des d'aproximadament 2 UA fins a l'òrbita de Júpiter. Açò implica una varietat de condicions físiques aixina com el veïnat de varis grups d'asteroides. En algunes observacions posteriors algunes teories dels asteroides Hilda tenen que tornar a ser revisades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Asteroid families in the first-order resonances with Jupiter».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.390(2)
- 715–732.doi:10.1111/j.1365-2966.2008.13764. x.
- ↑ «Surface composition of Hilda asteroids from the analysis of the Sloan Digital Sky Survey colors».Icarus.193(2)
- 567–571.doi:10.1016/j. icarus.2007.08.026.Consultat el 27 de març de 2017.
- ↑ L'vov V. N., Smekhacheva R. I., Smirnov S. S., Tsekmejster S. D. Some peculiarities in the Hildas motion. Izv. Pulkovo Astr. Obs., 2004, 217, 318-324 (in Russian)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupo de Hilda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.