Grup Lotena
El Grup Lotena és una unitat litoestratigráfica del Jurásico Superior que aflora en el centre‑oest d'Argentina, dins de la Conca Neuquina. Va ser definit formalment per Gulisano et al.[1] per a agrupar tres formacions (de base a sostre: Lotena, La Mànega i Auquilco) que registren una evolució paleoambiental des de sistemes continentals i marí‑marginals fins a una rampa carbonática i, finalment, una dessecació de la conca en precipitació d'evaporitas.[2]
El grup està llimitat per dos discordanças regionals: la Discordança Loténica (intra‑Calloviana) en la base i la Discordança Araucánica (llímit Oxfordiano/Kimmeridgiano) en el sostre.[3]
Història de la nomenclatura
[editar | editar còdic]El nom «Lotena» prové del cerro homònim en la província del Neuquén. La taula següent resumix les principals fites en el reconeiximent i definició de les unitats que hui integren el grup:
| Autor(és) | Any | Denominació amprada | Observacions |
|---|---|---|---|
| Burckhardt | 1900 | «Calcàrees Blaves en Gryphaea» | Antecedent de la Formació La Mànega[2] |
| Schiller | 1912 | «Algeps Principal» | Antecedent de la Formació Auquilco[4] |
| Weaver | 1931 | Definix les Formacions Lotena i Auquilco (com «Auquinco») | Primeres definicions formals[5] |
| Groeber | 1946, 1951 | «Loteniano‑Chacayano», «manguense» | Concepte de cicle sedimentario[6] |
| Stipanicic | 1966 | Definix formalment la Formació La Mànega | Reemplaça el terme «manguense»[2] |
| Gulisano et al. | 1984 | Eleven el ranc a Grup Lotena | Inclou les tres formacions actuals[1] |
| Legarreta & Uliana | 1999 | Sintetisen l'estratigrafia seqüencial | Definixen les discordances majors[2] |
Divisions litoestratigráficas
[editar | editar còdic]El Grup Lotena està compost per tres formacions, dispostes en orde cronològic ascendent:
| Formació | Litologia predominant | Edat | Gruixa màxim |
|---|---|---|---|
| Formació Auquilco | Algeps nodular, anhidrita, en intercalació d'areniscas i limolitas rojoses | Oxfordiano superior | 500 m |
| Formació La Mànega | Calcàreas (wackestone, packstone, grainstone oolítico, framestone coralígeno), estromatolitos, margas | Oxfordiano mig‑superior | 150 m |
| Formació Lotena | Conglomerats, areniscas grosses a fines, pelitas, limolitas; tres membres (La Estrechura, Pichanal, El Vau) | Calloviano mig – Oxfordiano inferior | 120 m |
Definida per Weaver[5], aflora principalment en la província de Mendoza. Per mig d'anàlisis estratigráficos es varen reconéixer tres membres informals (Veiga et al., 2011):[7]
- Membre La Estrechura (base): conglomerats matriu soportada en fenoclastos volcànics i bioclastos (fins a 60 mm), areniscas en estratificació entrecreuada d'alt àngul, i depòsits de mareas/deltes fluvials. Gruixa 16 m.
- Membre Pichanal: fangolitas i limolitas castany rojoses, areniscas fines en estratificació entrecreuada, interpretades com a sistemes fluvials efímers i eòlics. Gruixa 50–120 m.
- Membre El Vau (sostre): areniscas fines verdosas i sedimentitas mixtes siliciclásticas‑carbonáticas (wackestones, packstones arenencs, floatstones en ostras). Representa una ingresión marina oberta. Gruixa <15 m.
L'edat de la Formació Lotena comprén des del Calloviano mig fins al Oxfordiano inferior‑mig, sustentada per palinoflora i amonites (zones Bondenbenderi i Proximum).[8][9]
Unitat carbonática definida per Stipanicic (1966). El seu localitat tipo és la riera La Mànega (sur de Mendoza). Es dividix en dos seccions informals:[2]
- Secció inferior (rampa externa): wackestones i packstones peloidales‑bioclásticos, rics en amonites, Gryphaea, equinoderms i coralés. Interestratifica en margas verdosas i lutitas castanyes.
- Secció superior (intermareal‑supratidal): estromatolitos planars, breches intraformacionales, conglomerats de flat‑pebbles, estructures de tepee i clavills de dessecació. Representa una regressió forçada.
La gruixa màxima alcança 150 m en el depocentro de Atuel (Mendoza). L'edat és Oxfordiano mig‑superior, corresponent a la Zona de Perisphinctes – Araucanites.[10]
Originalment descrita per Schiller (1912) com a «Algeps Principal» i formalisada per Weaver (1931) com «Auquinco» (després corregit a Auquilco). Està composta per grans capes d'algeps nodular i anhidrita de color blanquecino a grisáceo, en intercalació d'areniscas i limolitas rojoses laminadas.[11] Cap al sur de la província de Mendoza presenta lents de areniscas fines roges de fins a 30 cm, i en el pas de Neus Negres es reconeixen nivells de calcàreas algales laminadas. La seua gruixa pot superar els 350 m en el nordest de Chos Malal (Neuquén) i alcançar 500 m en algunes zones. Es va depositar en un ambient marí hipersalino de poca profunditat, despuix de la dessecació de la conca. L'edat és Oxfordiano superior (possiblement estenent-se al Kimmeridgiano basal).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Gulisano, C.A., Gutiérrez Pleimling, A.R. & Digregorio, R.E. (1984). Esquema estratigráfico de la seqüència jurásica de l'oest de la província del Neuquén. IX Congrés Geològic Argentí, Actes 1: 236–259.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Legarreta, L. & Uliana, M.A. (1999). El Jurásico i Cretácico de la Cordillera Principal i la Conca Neuquina. 1. Facies sedimentarias. En: R. Camins (ed.), Geologia Argentina. Servici Geològic Miner Argentí, Anals 29(16): 399‑432.
- ↑ 3,0 3,1 Leanza, H.A. (2009). Les principals discordances del Mesozoico de la Conca Neuquina segons observacions de superfície. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals, n.s. 11(2): 145–184.
- ↑ Schiller, W. (1912). L'Alta Cordillera de Sant Joan i Mendoza i part de la província de Sant Joan. Ministeri d'Agricultura i Mineria, Anals 7(5): 1‑68.
- ↑ 5,0 5,1 Weaver, C.E. (1931). Paleontology of the Jurassic and Cretaceous of west central Argentina. Memoir 1, University of Washington, 469 pp.
- ↑ Groeber, P. (1946). Observacions geològiques a lo llarc del meridiano 70°. 1. Full Chos Malal. Societat Geològica Argentina, Revista 1(3): 177‑208.
- ↑ Veiga, G.D., Schwarz, E. & Spalletti, L.A. (2011). Anàlisis estratigráfico de la Formació Lotena (Calloviano superior-Oxfordiano inferior) en la Conca Neuquina Central, República Argentina: Integració d'informació d'afloraments i subsol. Andean Geology 38(1): 171‑197.
- ↑ Olivera, D.E., Martínez, M.A., Zavala, C. & Ballent, S.C. (2010). Els depòsits oxfordiano‑kimmeridgianos de la Formació Lotena: noves perspectives en l'estratigrafia del Jurásico Tardà de la Conca Neuquina, Argentina. Ameghiniana 47(4): 479‑500.
- ↑ Alvarez, P.P. (1996). Bioestratigrafía del Jurásico inferior de la conca de la Ramada, Alta Cordillera de Sant Joan (Argentina). Revista Espanyola de Paleontologia 11(1): 35‑47.
- ↑ Riccardi, A.C., Damborenea, S.E., Manceñido, M.O. & Ballent, S.C. (1999). Bioestratigrafía. En: El Jurásico i Cretácico de la Cordillera Principal i la Conca Neuquina. Capítul 16, p. 419‑432.
- ↑ Leanza, H.A., Hugo, C.A., Repol, D., Gonzalez, R. & Danieli, J.C. (2001). Full geològic 3969‑I, Zapala, província del Neuquén. Institut de Geologia i Recursos Minerals, Servici Geològic Miner Argentí, Bolletí 275: 1‑128.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupo Lotena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.