Formació La Mànega
La Formació La Mànega és una unitat litoestratigráfica d'edat Oxfordiano (Jurásico Superior) que aflora en el sector central i meridional de la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Neuquén i Mendoza, en l'oest d'Argentina. Va ser definida formalment per Stipanicic (1966) sobre la base d'afloraments en la riera homònima, afluent del riu Atuel (Mendoza). Anteriorment havia segut mencionada per Burckhardt (1900) com a «Calcàrees Blaves en Gryphaea» i informalmente denominada «manguense» per Groeber (1951).[1] Constituïx l'unitat carbonática més representativa del Grup Lotena i es va depositar en una rampa marina somera durant un periodo de màxima expansió marina del Jurásico tardà.
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]El nom «La Mànega» va ser propost per Stipanicic (1966) per a reemplaçar el terme «manguense» utilisat per Groeber (1951) i atres autors. La localitat tipo es troba en la riera La Mànega, al sur de la província de Mendoza.[1] L'unitat va ser inclosa en el Grup Lotena per Gulisano et al. (1984), com a part del cicle sedimentario loteniano‑chacayano (Groeber, 1946), llimitat per les discordances Intracalloviana (base) i Intramálmica (sostre).[2]
En l'àmbit de la Dorsal de Huincul i cap al nort, la Formació La Mànega es recolza concordantemente sobre la Formació Lotena (clástica) i és coberta per les evaporitas de la Formació Auquilco a través de la Discordança Araucánica (llímit Oxfordiano/Kimmeridgiano).[2] Cap al sur de la Dorsal de Huincul (subcuenca de Picún Leufú), l'unitat no està present o és reemplaçada lateralment per facies clásticas de la Formació Fortín 1º de Maig, per una primerenca desconexió física de l'àrea.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació La Mànega està composta dominantemente per calcàreas de colors grisos a azulados, en gruixa que varien entre 50 i 150 m. En el depocentro de Atuel (sur de Mendoza) s'han diferenciat dos seccions informals (Palma et al., 2007; citat en Legarreta & Uliana, 1999):[1]
- Secció inferior: wackestones i packstones peloidales‑bioclásticos, rics en amonites, valvas de Gryphaea (grifeidos), equinoderms i oncolitos. Interestratifica en margas verdosas i lutitas castanyes riques en matèria orgànica. Representa depòsits de rampa externa, per baix del nivell de base d'ones de tormenta.
- Secció superior: estromatolitos planars, breches intraformacionales i conglomerats de flat‑pebbles. Presenta estructures d'exposició subaérea com tepees, fenestras i clavills de dessecació. Correspon a facies intertidales a supratidales, acumulades durant una regressió forçada.
Les facies més someras inclouen grainstones oolíticos i framestones coralígenos, que indiquen aigües templat‑càlides, ben oxigenadas i d'alta energia.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Legarreta, L. & Uliana, M.A. (1999). El Jurásico i Cretácico de la Cordillera Principal i la Conca Neuquina. 1. Facies sedimentarias. En: R. Camins (ed.), Geologia Argentina. Servici Geològic Miner Argentí, Anals 29(16): 399‑432.
- ↑ 2,0 2,1 Leanza, H.A. (2009). Les principals discordances del Mesozoico de la Conca Neuquina segons observacions de superfície. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals, n.s. 11(2): 145‑184.
- ↑ Olivera, D.E., Martínez, M.A., Zavala, C. & Ballent, S.C. (2010). Els depòsits oxfordiano‑kimmeridgianos de la Formació Lotena: noves perspectives en l'estratigrafia del Jurásico Tardà de la Conca Neuquina, Argentina. Ameghiniana 47(4): 479‑496.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación La Manga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.