Formació Lotena

La Formació Lotena és una formació geològica definida per Charles E. Weaver, que es troba en la província de Mendoza. Està composta per conglomerats, areniscas, pelitas i limolitas. per mig d'anàlisis estratigráficos, paleoambientales i seqüencials de la Formació es varen reconéixer tres intervals en característiques distintives, que es denominen, Membre La Estrechura, Membre Pichanal i Membre El Vau.

Sobre la base a l'anàlisis micropaleontológico (palinoflora i esporomorfos) i estratigráfico, s'estima que l'edat de la Formació Lotena en la Subcuenca de Picún Leufú comprendria des del Caloviano mig fins al Oxfordiano Tardà- Kimmeridgiano Primerenc.

Afloraments de la Formació Lotena, província de Mendoza.

Litologia

El Membre La Estrechura està constituït per tres associacions de facies sedimentàries ben definides: a. Depòsits de conglomerats poc potents (1,40 m de gruixa), matriu soportat (areniscas grossa), en fenoclastos volcànics de fins a 10 mm i bioclastos de major tamany (fins a 60 mm); b. Areniscas fines fangosas i areniscas fines verda clar, en , freqüents estructures ondulíticas i nivells d'argila, que mostren bioturbación, de fins a 10 metros de potència; i c. successions de areniscas grosses, mijanes i fines, a voltes en grànuls i guijas dispersos, aixina com fragments de bivalvats, en estrats entre 0,2 i 0,5 m en una molt conspicua estratificació entrecreuada tangencial i planar, dominantemente d'alt àngul. Constituïxen un conjunt la gruixa del qual alcança uns 16 metros.

El Membre El Pichanal una gruixa d'entre 50 i 120 m i es reconeixen dos principals associacions de facies. Per un costat, apareix un conjunt de sedimentitas de gra fi, en domini de fangolitas i limolitas massices o en incipient laminación horisontal i tonalitat general castany rojosa. L'atra associació de facies, els depòsits de la qual poden superar els 30 m de gruixa, està composta per areniscas mijanes a fines, en bon grau de selecció, en les que prevalen els intervals en estratificació entrecreuada, a les que s'associen nivells prims de areniscas en estructura de capa plana i de baix àngul, aixina com capes primes massices.

El Membre El Vau (Figura 3) ha segut identificat tant per damunt del Membre La Estrechura com del Membre El Pichanal, en gran part de l'àrea de mapage, encara que en una gruixa que no supera els 15 m. Els depòsits que caracterisen el membre El Vau s'assenten sobre una superfície de contacte molt net i estan dominats -en la seua porció inferior- per sedimentitas de gra fi: areniscas fines, molt fines i fangolitas arenenques de tonalitat verdosa obscura. Cap a dalt, este conjunt mostra un gradual canvi litològic, puix comencen a intercalar sedimentitas mixtes silicoclásticas-carbonáticas, dominades per wackestones i packstones arenencs aixina com wackestones/floatstones en domini de restants d'ostres.

Ambient de sedimentació

Dins del Membre La Estrechura es poden diferenciar distints ambients d'acort a l'àrea analisada. En el sector sur es poden distinguir depòsits marins generats baix l'influència de marees, mentres que en el nort corresponen a facies d'un sistema deltaico en domini fluvial i sedimentació a partir de fluix hiperpicnales.

El Membre El Pichanal està caracterisat per depòsits continentals, entre els que varen identificar associacions de facies que representen sistemes de depositación fluvials efímers i eòlics.

Els depòsits del Membre El Vau representen un brusc canvi de sistema depositacional caracterisat pel desenroll d'un ambient marí obert en el passage vertical des de depòsits silicoclásticos a mixts carbonáticos-silicoclásticos.