Grup Fonda
</noinclude>
El Grup Fonda (NgH) és un grup geològic de les Conca Magdalena Superior i Conca Magdalena Mig adjacents a les Cordilleres Central i Oriental dels Andes colombians. El grup, en la lliteratura més antiga també definida com a formació, es troba en la seua secció de tipo actual en el Desert de la Tatacoa en el departament d'Huila subdividido en dos formacions principals, La Victòria i Villavieja.
El grup es va definir originalment en el nom de Fonda, Tolima, pero s'ha redefinit en funció de les numeroses troballes fòssils en el Desert de la Tatacoa, a 250 quilómetros al sur. En la secció de tipo original de la seua aparició, el grup de 3.255 metros de gruixa es subdivide en tres formacions, de major a menor; Cambrás, Sant Antonio i Les Llimes.
El grup data del periodo Neógeno; en la seua definició més àmplia, des del Oligoceno tardà fins al Mioceno tardà, i a l'edat Laventense de l'Edat mamífers d'Amèrica del Sur (SALMA), equivalent a l'época Serravalliense del Mioceno mig.
El Grup Fonda és un Lagerstätte lloc de jaciment de fòssils La Venda en el departament de Huila i a l'est de Tolima. Alberga una de les formacions més riques que contenen fauna del Mioceno en tot lo món.
Etimologia i definicions
El grup va ser definit per primera volta per Hettner en 1892 en l'àrea del municipi que la dona nom Fonda, Tolima.[1] En 1942 i 1946, el grup va ser definit com una formació per Royo i Gómez. El primer autor que va usar el nom Fonda per a un grup, va anar un zoólogo nortamericà que va estudiar en detalle la fauna de la Venda, Ruben Arthur Stirton. Les subdivisions del grup han segut propostes per molts autors diferents en gran detall en les diferents capes. Noms com "Capes de mona", "Capes de peixos" i "Unitat sobre capes de peixos" s'han utilisat coloquialment per a designar certes unitats estratigráficas en funció del seu contingut fòssil. La definició més acceptada de grup, formacions i membres va ser proposta per Villarroel en 1996 per a simplificar l'estratigrafia en un sentit regional resolent la subdivisió excessiva en 19 unitats.[2]
Configuració regional
Actualment, els sediment del Grup Fonda estan exposts en el Entanque Mig del Magdalena i el Entanque Superior del Magdalena en una vall intermontañoso entre les Cordillera Central en l'oest i les Cordillera Oriental en l'est. La vall entre les dos principals cadenes orogénicas fluïx el Riu Magdalena, el riu més llarc de Colòmbia. La Vall Superior del Magdalena es subdivide geològicament en la Subcuenca Neiva en la Subcuenca Girardot de la Vall Mija del Magdalena més al sur, al nort, dividit per l'Arc de Natagaima. La subcuenca de Neiva està llimitada per la falla de Gentola en l'oest i cap a l'est per la falla de Garzón que voreja l'oest.[3] La falla Mulato-Getudo possiblement subyacer al Grup Fonda al sur del Riu La Mel. El Desert de la Tatacoa, a on s'ha redefinit la secció tipo del Grup Fonda, és una regió inusualment seca en Colòmbia, causada per una ombra orogràfica induït per la montanya. En l'época del Mioceno mig, la geografia era més comparable a les estribaciones orientals actuals dels Andes.[4]
L'història tectónica de les tres cadenes montanyoses de Colòmbia, d'oest a est, les cordilleres occidental, central i oriental han segut estudiades en detalls. Les cordilleres occidental i central varen ser les primeres en erigir-se en el Paleógeno, en alçament menors en els rancs orientals a este periodo. L'inici de l'elevació regional de les cordilleres orientals data del Mioceno mig, en un aument de la taxa d'exhumació entre 12 i 3 Ma.[5] Açò va causar una segmentación de les actuals conques de Magdalena i la conca dels Plans cap a l'est, anteriorment partix d'una conca de antepaís més gran a l'est dels rancs centrals.[6] La formació León en la conca dels Plans proporciona la primera indicació de l'elevació tectònica de les cordilleres orientals, aïllant la conca dels Plans de la vall del Magdalena.[7]
Referències
- ↑ «Mapa Geològic del Departament de Cundinamarca - 1: 250,000 - Memòria explicativa».
- ↑ «Mapa Geològic Departament del Tolima - Geologia, Recursos Geològics i Amenaces Geològiques. Escala 1:250.000. Memòria explicativa.».
- ↑ «Analysis of curved folds and fault/fold terminations in the southern Upper Magdalena Valley of Colòmbia».Journal of South American Earth Sciences.
- ↑ «Mammals and rainfall: paleoecology of the middle Miocene at La Venda (Colòmbia, South America)».Journal of Human Evolution.
- ↑ «Kinematic evolution of Andean fold‐thrust structures along the boundary between the Eastern Cordillera and Middle Magdalena Valley basin, Colòmbia».Advancing Earth And Space Science.
- ↑ «Cenozoic foreland-basin evolution in the northern Andes : insights from thermochronology and basin analysis in the Eastern Cordillera, Colòmbia».ResearchGate.
- ↑ «Flow of Formation Waters in the Cretaceous—Miocene Succession of the Plans Basin, Colòmbia».AAPG Bulletin.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupo Honda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.