Edat mamífer d'Amèrica del Sur
Una edat mamífer d'Amèrica del Sur (precedida pel còdic SALMA, de l'idioma anglés South American land mammal ages) és una divisió establida per a definir una escala biocronológica para i per mig de la fauna de mamífers suramericans, des de 64,5 Ma, durant el Paleógeno, fins al Holoceno.[1] Estos periodos es denominen edats, subedades, o intervals entre elles, aixina com també són cridades «unitats bioestratigráficas» o «biozonas d'associació», i es varen establir utilisant noms de les localitats geogràfiques a on els materials fòssils que definixen el periodo varen ser obtinguts, caracterisant els seus estratotipos, i definint els seus tàxons tipo.[2][3]
Característiques generals de la bioestratigrafía
[editar | editar còdic]Una edat mamífer no és realment una edat estratigráfica, per lo tant, no és el periodo en que determinat pis sedimentario es va depositar. Açò es deu a que els grans events de l'evolució dels mamífers no sempre es corresponen a grans events geològics, puix els primers es relacionen molt estretament als grans canvis climàtic-ambientals.[4] Durant el lapsus comprés per cada unitat, les comunitats mamalíferas no canvien substancialment la seua composició taxonómica, mantenint-se estables, i aixina otorgant-li un sagell característic i identificable al conjunt faunístico.
Una edat mamífer és una biozona, denominant-se aixina a un estrat o conjunt d'estrats caracterisats pel contingut de certs tàxons o per un conjunt o associació de tàxons. Cada una d'estes unitats bioestratigráficas (i en este cas en particular, cada edat mamífer) pot ser definida per mig de varis métodos, entre ells els de: primera aparició (BPA), l'última presència (BUP), i la màxima abundància.
L'unitat bàsica de mida és la definició d'una frontera bioestratigráfica per mig del dilema primer/últim. Açò mostra que la primera aparició d'un tàxon precedix l'última aparició d'un atre. Si dos tàxons es troben en la mateixa localitat fosilífera o en el mateix horisó estratigráfico, llavors el seu ranc d'edat mamífer presentarà total o parcialment superposició.
El periodo de temps representat en cada biozona es denomina biocrón,, llevat para les biozonas d'apogeu, que es denomina hémera.
Les biozonas poden ser:
- Cronozona: Representa totes les roques depositades en el món en el transcurs del temps en que l'espècie va viure. Açò és una abstracció, ya que jamai es podrà establir físicament si tenim en conte les velocitats d'evolució com la presència de barreres que llimiten la dispersió geogràfica. S'adopta la definició baix el concepte de tàxon únic (Single-Taxon Definition o STD); la determinació d'un únic tàxon, opera llavors com “fòssil guia” per a establir el començ i final de dita edat.[5] Un atre concepte relacionat en l'anterior és el de Lowest Stratigraphic Datum o (LSD). S'establix l'horisó més baix en el qual han segut exhumats fòssils confiablemente identificats com a pertanyents a un tàxon particular. En ell s'aplica el método de detectar el registre més antic conegut (OKR) d'un tàxon per a definir-ho, és dir, s'utilisa un criteri bioestratigráfico per a definir una unitat biocronológica.
- Biozona de conjunts (Cenozona): BPA i BUP de tres o més tàxons. És el método de definició per tàxons múltiples (Multiple-Taxon Definition o MTD), el qual resulta el més apropiat i conceptualment correcte per a definir una Biozona.[6]
- Biozona d'apogeu: epíboles o zones de culminació. Llímits quantitatius marcats per canvis bruscs de l'abundància del tàxon seleccionat. En elles la correlació és màxima, es definixen per l'acme o màxima abundància relativa de determinat tàxon, i no per l'extensió total del mateix. L'equivalent temporal d'esta biozona es denomina hémera.
- Biozona d'interval: BPA i BUP de determinats tàxons. Hi ha cinc tipos de zones de l'interval. Les biozonas d'interval es caracterisen per l'absència d'algun o tots els tàxons que la definixen, és dir, es definix el periodo d'interval en el que ya ha desaparegut un tàxon i encara no ha aparegut un atre, o hi ha presència d'un tàxon de l'edat anterior pero ha aparegut el que caracterisa a la següent edat.
Característiques generals de les edats mamífer suramericanes
[editar | editar còdic]Els qui primer es varen dedicar de manera intensiva a l'estudi dels mamífers suramericans, a fins de el XIX i principis de el XX, varen anar els germans Carlos i Florentino Ameghino. En l'any 1906, este últim propon una classificació estratigráfica. Esta reconeixia dos tipos de processos: uns destacats, al que ell denomina: “formacions”, i uns atres, subordinats als anteriors, als que crida: “edats”. Ademés d'una unitat estratigráfica, cada una d'eixes divisions representava un periodo particular de l'evolució dels mamífers.[7]
Posteriorment, Lucas Kraglievich pren eixa proposta i identifica encara més clarament la relació existent entre cada una de les unitats estratigráficas i els episodis identificables en l'evolució dels mamífers suramericans. A les “formacions” de Ameghino els dona l'equivalent de “cicles faunísticos”, mentres que a la “edat”, li otorga l'equivalent a: “fauna” o “fáunula”. Més vesprada, Simpson en l'any 1940 a les “formacions” les denominarà: “tipos faunísticos”.
En llínees generals, hi ha gran acort entre els especialistes en esta manera de cronomedir la mastofauna suramericana en SALMAs, gràcies a la qual es va poder obtindre la correlació en les mastofaunas d'atres continents, encara que encara es discutixen els llímits entre les edats.
Les distintes edats de l'esquema cronològic suramericà es varen establir prenent com a base el registre paleontológico de la regió pampeana de l'Argentina, en raó d'estar molt alvançat l'estudi de l'elenc faunístico que li correspon. És per això que les classificacions i denominacions de les unitats estratigráficas històricament propostes per a les successions pampeanas s'han utilisat durant més d'un sigle per a correlacionar en atres d'atres localitats mamalíferas suramericanes. És per esta raó que la majoria dels noms, aixina com les espècies mamífer que les definixen, procedixen de dita regió del subcontinent, o es deuen correlacionar a elles. Els escassos taxa identificats en sediment mamalíferos de la zona nort del subcontinent varen ser en general fàcilment relacionats en els de la seqüència argentina.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Woodburne, Michael O., (2004). Clapix Cretaceous and Cenozoic mammals of North America : biostratigraphy and geochronology, Columbia University Press. OCLC 216947238. ISBN 0-231-50378-4.
- ↑ Flynn J. and C. C. Swisher. (1995). Cenozoic South American Land Mammal Ages: correlation to global geochronology. Geochronology Clave Scales and Global Stratigraphic Correlation, SEPM Special Publication 54:317-333.
- ↑ Paleo Data base
- ↑ Jaureguizar, E. O. (1986). Evolució de les comunitats de mamífers cenozoicos suramericans: un estudi basat en tècniques d'anàlisis multivariado. In IV Congrés Argentí de Paleontologia i Bioestratigrafía, Actes (Vol. 2, pp. 191-207).
- ↑ Marshall, L.G.; Cifelli, R.L.; Drake, R.E.; Curtis, G.H. (1986). Vertebrate paleontology, geology and geochronology of the Tapera de López and Scarritt Pocket, Chubut Province, Argentina. Journal of Paleontology, Vol. 60, p. 920-951.
- ↑ Walsh, S.L. (1998). Fossil datum terms, paleobiological event terms, paleontostratigraphy, chronostratigraphy, and the definition of the land-mammal 'age' boundaries. Journal of Vertebrate Paleontology, Vol. 18, p. 150-179.
- ↑ Ameghino, F. (1906). "Lesformations sédimentaires du Crétacé supérieur et du Tertiaire de Patagonie avec un paralléle en tre leurs faunes mammalogiques et celles de j' ancient contlnent.
- ↑ Pascual, R., Ortega, E., Gondar, D. & E. Tonni. (1965). Les edats mamífer del Cenozoico de l'Argentina, en especial atenció a aquells del territori bonaerense. Anals Comissió d'Investigacions Científiques Buenos Aires, 6: 165-193.
- ↑ Patterson, B. and R. Pascual. (1968). The fossil mammal fauna of South America. Quaternary Review of Biology 43: 409-451.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edad mamífero de América del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.