Grau Vell
Grau Vell (en castellà, 'Grao Vell') és el nom en el que es denomina al port antic de la ciutat valenciana de Sagunt.
Geografia física i econòmica
[editar | editar còdic]El Grau Vell, ubicat en el Port de Sagunt, està al surest de l'actual ciutat saguntina, de la que dista 6 km, al sur de la marge meridional del riu Palancia, a la desembocadura del qual s'aplega pel Camí Vell de la Mar. Este camí travessava la carretera d'accés a la ya inexistent IV Planta Siderúrgica des de l'autopista del Mediterràneu.
El port constituïa un nuc de comunicacions en el trànsit de mercaderies tant de les que aplegaven d'atres pobles de la conca mediterrànea en destí a les ciutats gales meridionals, com el emporio grec de Massalia i el d'Emporion, polis de l'Iberia septentrional, com per les mercaderies que aplegaven de l'interior del territori edetano a través de la via fluvial del Palancia, i que partien del Grau Vell per al seu comerç en atres llocs del Mediterràneu Occidental.
Pot, per tant, concloure's de l'estat actual de les investigacions arqueològiques, que el desenroll d'Arse es deu a les activitats comercials del seu port. Encara que es desconeix la magnitut de dites activitats, el Grau Vell va poder funcionar com un emporion comercial pluriétnico, a on al mateix temps es juntaven les mercaderies aplegades via marítima, en les locals i d'atres àrees de l'entorn, en destí a l'exportació o al consum local i territorial (per mig del seu redistribució via terrestre i fluvial). Sobre la forma d'intercanvi comercial, sense ser segur, seria en gran mida en forma de trueque, d'una variada gama de productes agrícoles, peixquers i manufacturados, tals com vi, oli, figas, mel, salazones i atres derivats de la peixca, i recipients ceràmics (vaixellas d'us domèstic o ornamental; també eren frut del comerç, els obtinguts de les activitats mineres i extractivas com la galena i, presumiblement, metalés, com l'argent. Aixina mateix constituïa un punt de trobada cultural entre l'els comerciants semitas i grecs i la població autòctona, l'impacte de la qual i influència en el desenroll sociopolític i cultural d'Arse va ser notable.
Història
[editar | editar còdic]Al contrari que en Arse, açò és, en el Castell i els seus ales, en els que les troballes, indicis i debilitat dels materials utilisats descoberts, no permeten contextualizar l'activitat humana. Els nivells antics d'ocupació en el Grau Vell es remonten a finals de el VI i no han segut substancialment alterats.
Dita ocupació primigènia del port ibero, segons l'última campanya d'excavacions arqueològiques dirigides per Carmen Aranegui, pot datar-se al començament de el V, i inclús a finals del precedent. A ciència certa, s'ha trobat la seua ubicació en la bocana de la Gola de Colomer.
De el XV a el XXI
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Este extracte d'un document de el XV atesta la seua existència en el nom de Grao, a mitan de el XV, per mig del manuscrit de donació del rei Juan II de Castella a la vila de Sagunt.
Fins a 1907, en que es va construir a 3 km al nort el port nou per a dotar d'una major infraestructura a la Planta Siderúrgica,[1] li va prestar al complex fabril servici portuari, per mig del transport nacional i internacional de la producció del acer portosaguntino. Des de dita data va quedar com un simple port sense aprofitament per a la peixca, per l'alta contaminació de les seues aigües causada per les escorias i rebujos metalúrgics. A la parell, la seua decadència va dur en si el naiximent d'un barri de llauros, com a conseqüència de la dessecació del marjal aledaño que va favorir els cultius en el seu entorn.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vicente M. Rossello Verger (1968). El llitoral valencià, vol. 2, p.43
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2004) OPULENTISSIMA SAGUNTUM (en espanyol), Valéncia: Fundació Bancaixa. ISBN 9788484710615.
Aranegui Gascó, Carmen (2004). Sagunt. Oppidum, emporio i municipi romà, Barcelona: Bellaterra. . Aranegui Gascó, Carmen (2014). Saguntum, M. Olcina ed., Ciutats Romanes Valencianes, Alacant: MARQ. Aranegui Gascó, ed. cient. (2015). El sinus sucronensis en época ibèrica, Valéncia. ISBN 978-84-370-9804-3.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grau Vell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.