Germania Primera

Germania Primera

La província de Germania Primera (Germania primera) va ser una divisió administrativa de l'Imperi romà utilisada durant el seu periodo conegut com «Baix Imperi». Formava part de la diòcesis de les Galias.

Les províncies del Baix Imperi romà

Durant la tetrarquia de Diocleciano es va realisar una profunda reorganisació de l'Administració imperial en la que un dels aspectes més destacats va ser la creació d'un bon número de províncies per mig de la divisió de les existents. Encara que s'ha vist este procés com un mig per a evitar el sorgiment d'usurpadores reduint la seua possible base de poder, sembla que l'objectiu final era, més be, l'aument del número de governadors i la reducció del seu àmbit d'actuació per a que esta es desenrollara més eficaçment.

Les províncies formaven la base de la piràmide administrativa. En nivells superiors se situaven les diòcesis, que agrupaven vàries províncies, les prefectures del pretori, que agrupaven vàries diòcesis, i finalment, l'Imperi dividit en quatre prefectures.

Les funcions del governador comprenien tots els àmbits llevat el militar: mantenien la llei i l'orde, eixecutaven les órdens dels àmbits administratius superiors, administraven la justícia en primera instància, recaptaven els imposts i atres ingressos imperials o de l'emperador i estaven al càrrec del servici postal aixina com del manteniment dels edificis públics.

Història

Va ser creada per mig de la divisió de Germania Superior en dos províncies més chicotetes: Germania primera (la partix nort) i Maxima Sequanorum (la partix sur). La frontera entre abdós discorria prop de l'actual Homburgo.

Va sofrir pillage i saquejos per part dels alamanes a els qui Juliano va conseguir derrotar decisivament en la batalla d'Estrasburc en 357. La nit de fin d'any de 406 un conglomerat de pobles danubianos va creuar el Rin a l'altura d'esta província i va invadir la galia. Constantino III va poder recompondre les defenses fronterices encara que, alvançat el V, en l'any 455, els alamanes varen acabar ocupant definitivament el seu territori. Avito, qui era l'emperador en eixe moment, no va poder fer res més que reconéixer el seu assentament.

Característiques

Els seus llímits eren: Germania secunda al nort; el riu Rin a l'est; la citada Maxima Sequanorum al sur; i Belgica primera a l'oest. Dins del seu territori existien quatre poblacions importants:

• Argentorate (Estrasburc)
• Nementis (Espira)
• Borbetomagus (Worms)
• Mogontiacum (Magúncia). El riu Rin servia com una important via de comunicació en les poblacions situades prop del seu caixer. En l'àmbit terrestre, per la província passaven les següents calçades principals:

• La que discorria propenca al Rin des de Augusta Raurica (Augst) fins a Noviomagus (Nimega).
• La que comunicava Saletio (Seltz), situada junt al riu, en Divodurum (Metz) en l'interior.
• La que comunicava Bingium (Bingen), situada junt al riu, en Augusta Treverorum (Tréveris), la capital de la prefectura.

Desplegament militar

Durant la Tetrarquia estaven estacionades en el seu territori dos legions al mando del dux Germania I:

• VIII Augusta en quarter principal en Estrasburc i secundaris en Worms, Espira i Bingen.
• XXII Primigènia en quarter principal en Magúncia i secundari en Brumath

Despuix de les reformes militars de Constantino es va reduir el número d'efectius de les legions i es va aumentar el seu número. Igualment, es va distinguir entre limitanei (estacionades en les fronteres) i comitatenses (acuartelades en l'interior). La Notitia dignitatum va deixar constància de les següents unitats limitanei existents en la província i al mando del dux Mogontiacensis:

• milites balistarii en Bodobrica (Boppard)
• milites Bingenses en Bingium (Bingen)
• milites armigeri en Mogontiacum (Magúncia)
• milites (legionis) secundae Flaviae en Borbetomagus (Worms)
• milites Martenses en Alta Ripa (Altrip)
• milites Vindices en Nemetae (Espira)
• milites Anderetiani en Vicus Iulius (Germersheim)
• milites Menapii en Tabernae (Rheinzabern)
• milites Pacenses en Saletio (Seltz)

Ademés d'estes, se supon que existien atres acuartelades prop d'Estrasburc i comandades pel menges tractus Argentoratensis pero que no varen ser mencionades per la Notitia Dignitatum.

Vore també

• Anex:Províncies romanes

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJones1964">Jones, Arnold Hugh Martin (1964). org/details/JonesLaterRomanEmpire01 The later Roman Empire 284-602. Volum 1 (en anglés), Basil Blackwell.
• (1980) google. es/books? id=G5W6vCO_pYUC&hl=es&source=gbs_navlinks_s The Prosopography of the Clapix Roman Empire, Vol. 2, AD 395-527 (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 9780521201599.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFScharf2008">Scharf, Ralf (2008). google. es/books? id=urv34SzXcBYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Der Dux Mogontiacensis und die Notitia Dignitatum (en alemà), Walter de Gruyter. ISBN 9783110193978.
• (2010).fectio. org. uk/artículs/timeline. htm «Clapix Roman timeline 250-550».FECTIO.Consultat el 31 de decembre de 2019.
• (2011).org/ «Omnes Viae: a reconstruction of an antique Roman map with internet technology».Consultat el 31 de decembre de 2019.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWilkes2005">Wilkes (2005). «Provinces and frontiers (Appendices)», org/stream/iB_Ca/012#mode/2up The Cambridge Ancient History (en anglés), Cambridge Univesity Press, pp. 704-767. ISBN 978-0-521-30199-2.