Anar al contingut

Georgina Blanes Nadal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Georgina Blanes Nadal (Alcoy, 12 de juliol de 1966 - Alacant, 27 de març de 2015) va ser una física espanyola, la primera dòna en dirigir la Escola Politècnica Superior d'Alcoy, càrrec que va eixercitar oficialment des de l'1 de juliol de 2012 fins al seu decés. És autora de varis llibres tant en castellà com en valencià sobre física, química, història de l'educació aixina com patrimoni i industrialisació en Alcoy.[1][2]

Estudis i vida professional

[editar | editar còdic]

Va estudiar en la EPSA (Escola Politècnica Superior d'Alcoy) Ingenieria Tècnica Textil (1989) i posteriorment en Terrassa va continuar els seus estudis superiors d'Ingenieria Industrial (1991). Georgina es va doctorar en Ingenieria Industrial per la Universitat Politècnica de Valéncia (1999).[1]

Durant un breu periodo va estar en empreses privades com Aquagest en Torrevella i va ser becària en Aitex, fins que es va incorporar a la docència universitària en novembre de 1992. En l'any 2002 va ser nomenada Catedràtica d'Escola Universitària i Secretària del Centre de Tecnologies Físiques.[1] També va eixercir com a professora de la UNED des de 1996 al 2007.

Va ser responsable de l'Unitat docent de Física Aplicada en Alcoy des de 2002. Va accedir al lloc de Subdirectora d'Alumnat en l'any 2001, des d'a on va gestionar el campus d'Alcoy junt en dos equips directius diferents durant onze anys. Es va presentar a les eleccions de directora i les va guanyar en 2012, convertint-se aixina, en la primera dòna en ocupar este càrrec. També es va incorporar a l'equip del nou rector de l'UPV (Universitat Politècnica de Valéncia), Francisco Mora.

La seua etapa directiva va ser breu pero molt intensa, entre atres coses, Blanes va conseguir l'ampliació del Campus incorporant un nou edifici, procés que no va ser fàcil ya que va coincidir en la crisis econòmica desnugada des de 2007. Sempre va intentar millorar la calitat docent i l'investigació.[3] Es va preocupar per millorar la relació Universitat-Societat iniciant l'Universitat Senior en Alcoy. Va establir numerosos contactes en empreses i associacions empresarials del hinterlad de la EPSA que varen fructificar en l'obertura de vàries sèus universitàries locals com la de Bocairente, Banyeres o Xàtiva.

Vida personal

[editar | editar còdic]

Georgina Blanes es va casar en Rafael Sebastiá Alcaraz, en qui va tindre una filla, Georgina Sebastiá Blanes.


El 8 de giner de 2015 Georgina va sofrir un ictus contra el que va lluitar casi tres mesos, pero finalment a l'edat de 48 anys, va morir el 27 de març. L'Ajuntament d'Alcoy va expressar la seua commoció sumant-se al luto, Toni Francés, l'alcalde, va explicar que esta dòna sempre havia tingut un compromís admirable en la educació, la ciència i la promoció del coneiximent, la carrera del qual en el món universitari era eixemplar i molt activa en el foment de l'institució acadèmica com un dels eixos fonamentals del progrés i el futur de la ciutat.[4][5]

El 3 de setembre de 2015 es va portar a terme un homenage a Georgina Blanes durant l'acte d'obertura de l'UPV del curs acadèmic 2015-2016, junt a l'investidura de Juan Ignacio Cirac Sasturain, a on es va entregar la medalla de la Universitat Politècnica de Valéncia a títul pòstum a Georgina Blanes, directora de la EPSA.

L'1 de juliol de 2016 es va inaugurar oficialment l'edifici que du el seu nom en el Campus de l'UPV en Alcoy.[6]

Publicacions

[editar | editar còdic]

Georgina Blanes va publicar tant artículs de revistes, com resenyes i llibres, com a colaboracions en obres colectives i va ser coordinadora d'unes atres. Entre les seues publicacions podem destacar:[7]

  • «Panorama històric de l'educació en les escoles privades d'Alcoy durant el sigle XX. El Colege de les Esclaves.»[8]
  • «150 anys de la consolidació de l'ensenyament industrial a Alcoy.»[9]
  • «El color líquit.»[10]
  • «Orígens de l'ensenyança tècnica en Alcoy.»[11]
  • «Itinerari didàctic "El Molinar".»[12]
  • «Problemes d'electromagnetisme.»[13]
  • «Antecedents de l'escola industrial d'Alcoy.»[14]
  • «Les escoles normals en la província d'Alacant durant el sigle XIX.»[15]
  • «De les escoles rurals.»[16]
  • «L'aprofitament didàctic dels archius i la seua concreció en l'archiu municipal d'Alcoy»[17]

Premis i nominacions

[editar | editar còdic]
  • «Medalla a títul pòstum de la Universitat Politècnica de Valéncia»[18]
  • Un edifici d'investigació en el campus d'Alcoy, ara du el seu nom.[6]
  • El seu decés va impedir l'acceptació de pertinença a l'Associació de Química Americana (American Chemical Society).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]», Pagina 66. Consultat el 8 de giner de 2018 (en espanyol).
  2. ↑ «[2]», Obituario, Cadena Ser. Consultat el 8 de giner de 2018 (en espanyol).
  3. ↑ «[3]», Editorial Prensa Alacantina, S.A.. Consultat el 8 de giner de 2018.
  4. ↑ «[4]», Alacant Actualitat. Consultat el 8 de giner de 2018 (en espanyol).
  5. ↑ «[5]», El Món, Unitat Editorial Informació General S.L.O.. Consultat el 8 de giner de 2018 (en espanyol).
  6. ↑ 6,0 6,1 «[6]», Editorial Prensa Alacantina, S.A.. Consultat el 8 de giner de 2018 (en espanyol).
  7. ↑ Dialnet. Georgina Blanes Nadal. [7]
  8. ↑ (2008) Panorama històric de l'educació en les escoles privades d'Alcoy durant el sigle XX. El Colege de les Esclaves, Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. ISBN 978-84-7784-530-0.
  9. ↑ (2001) 150 anys de la consolidació de l'ensenyament industrial a Alcoy : cicle de conferències (2001) : trienni commemoratiu 2001-2003 (en espanyol), Valéncia: Universitat Politècnica de Valéncia. ISBN 84-600-9718-8.
  10. ↑ (2006) El color líquit : instruments i útils de la colorimetria en el sigle XIX, Alacant: Editorial Aigua Clara. ISBN 84-8018-270-9.
  11. ↑ (2000) Orígens de l'ensenyança tècnica en Alcoy (en espanyol), [Alacant]: Institut Alacantí de Cultura "Juan Gil-Albert". ISBN 978-84-7784-384-9.
  12. ↑ (2003) Itinerari didàctic "El Molinar" : patrimoni i fonts documentals (en espanyol), Alcoy (Avda. Alameda, 21, 03803, Alcoy, Alacant): R. Sebastiá. ISBN 978-84-607-7774-8.
  13. ↑ (1998) Problemes d'electromagnetisme (en espanyol), Valéncia: Universitat Politècnica de Valéncia, Servici de Publicacions. ISBN 978-84-7721-583-7.
  14. ↑ (1998) Antecedents de l'Escola Industrial d'Alcoy : l'establiment científic-artístic de la Real Fàbrica de Panys d'Alcoy, 1a. ed. edició (en català), Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. ISBN 978-84-7283-381-4.
  15. ↑ (2012) Les escoles normals en la província d'Alacant durant el sigle XIX (en espanyol), Sant Vicente del Raspeig, Alacant: Ramón Torres Gonsálvez. ISBN 978-84-940024-0-3.
  16. ↑ (2006) De les escoles rurals: l'eixemple de l'Escola de Barxell "Santa Rosa de Lima", Alcoy (en espanyol), S.l. : Georgina Blanes, 2006: G. Blanes. ISBN 978-84-611-1883-0.
  17. ↑ (1999) L'aprofitament didàctic dels archius i la seua concreció en l'archiu municipal d'Alcoy (en espanyol), Alacant: Universitat d´Alacant / Universitat d'Alacant, Servici de Publicacions: Editorial Club Universitari. ISBN 978-84-95015-66-2.
  18. ↑ «[8]», Notícies de la web, Universitat Politècnica de Valéncia. Campus d'Alcoy. Consultat el 8 de giner de 2018 (en espanyol).


Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Georgina_Blanes_Nadal&oldid=528651»