Anar al contingut

Geomática

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dron geomática.jpg
Els sensors remots en drones fan possible la teledetección per a obtindre informació sobre objectes i fenomens de la superfície terrestre, aixina com la pren d'imàgens per a la planificació territorial i urbanística, el proyecte i desenroll d'obres d'ingenieria, estudis d'impacte ambiental, la monitorisació de fenomens sobre la superfície terrestre.
Archiu:Signature Analyst Assessment of DC.jpg
Qualsevol event en un component geogràfic pot ser analisat especialment per mig d'un Sistema d'Informació Geogràfica. En l'image, un mapa sobre delinqüència i crim en les àrees més propenses a sofrir robos en Washington D. C. (EE. UU.)
Archiu:Field-Map birdie.jpg
Tecnologia Field Map per a l'alçament d'informació en camp utilisada per a la realisació d'inventaris forestals (computadora portàtil robusta, GPS i telémetro làser).
Archiu:Survey instruments.png
Equips utilisats per a l'obtenció de senyes en treballs de camp usats en l'àmbit de la geomática.

La geomática (compost per geo, "Terra", i mática, "automatisació", com en "informàtica"), també ingenieria geomática o tecnologia geoespacial, és la ciència que s'ocupa de la gestió d'informació geogràfica per mig de l'utilisació de tecnologies de l'informació i la comunicació. La gestió inclou l'adquisició, captació, modelació, tractament, almagasenament, recuperació, anàlisis, explotació, representació, visualisació i difusió de l'informació geogràfica i la seua aplicació en múltiples àrees. La geomática està conformada per moltes ciències i tecnologies, entre les que podem mencionar: geodèsia, agrimensura, cartografia, topografia, sistemes d'informació geogràfica (SIG/GIS), bases de senyes geoespaciales GeoDMBS, dibuix recolzat per computadora - CAD (Computer-Aided Design), GNSS-Global Navigation Satelite Systems (GPS, Galileo, Glonass, Beidou) / DGPS, teledetección (sensors remots i PDI-processament digital d'imàgens), fotogrametria i fotointerpretación, LIDAR, UAV-UAS-VANT (Drones), Informació Multimèdia Georeferenciada o Geolocalizada, Infraestructura de Senyes Espacials, publicació de mapes en la Web (Webmapping) i en dispositius mòvils, cartografia temàtica, models digitals d'elevació (DEM-DTM-DSM) i uns atres. La geomática ha generat el desenroll de noves àrees del coneiximent, tals com el hidrologia-hidrografia digital, la geomorfometría, la geoestadística i uns atres. Recordem que tots els equips en els que es desenrollen els processos en la geomática són electrònics, per lo que esta àrea és fonamental dins de la geomática, i que les TIC (tecnologies d'informació i comunicació) són part del nom de la geomática i està relacionada en qualsevol ciència que suponga el processament d'informació geogràfica. Este terme, naixcut en Canadà, ya és part de les normes d'estandardisació ISO.[1]

Història

[editar | editar còdic]

El terme geomática va ser creat per Michel Paradis, un agrimensor-geómetra quebequés que va ser el primer que va propondre este terme en un artícul publicat en 1981, en la revista Li géomètre canadien, i en abril de 1982 durant una conferència pronunciada en calitat de conferenciant invitat al congrés del centenari de l'Associació Canadenca de Agrimensura. L'autor sostenia allí que, a l'eixida de el XX, les necessitats en informacions geogràfiques prendrien una amplitut sense precedent en el història i que per a respondre a això adequadament, es tornava necessari integrar en una nova disciplina, les disciplines tradicionals de l'agrimensura en els mijos i els métodos moderns de captació, tractament, almagasenament i difusió de les senyes.[2]

A nivell acadèmic, l'ingenieria geomática va tindre orige en Canadà, específicament en la província de Quebec en el XX, i oficialment en 1986 en l'Universitat Laval, els qui varen oferir el primer programa d'ingenieria geomática a nivell mundial. Va ser, per tant, la primera universitat que va donar un pas substancial adoptant a les noves tecnologies en la consolidació de les ciències per a estudiar la Terra. Pero no solament en la província de Quebec va succeir este fenomen, sino que va repercutir en les universitats de les províncies de Nou Brunswick, Ontario, Alberta i la Columbia Britànica.

En la década de 1960, l'estudi de la forma i les dimensions de la Terra va estar subjecte a constants canvis científics i tecnològics a nivell internacional; per un atre costat, el problema de la superposició de distintes capes d'informació en un mateix territori i la seua interrelació era un problema que enfrontava una série de problemàtiques que eren difícils de resoldre. Específicament en Norteamérica, en a on la fotogrametria, la teledetección, la cartografia, la geodèsia i la topografia buscaven mecanismes que permeteren sistematisar procediments complexos.

Va haver un increment de necessitats mundials d'ubicació, delimitació, georreferenciaació, localisació, etcétera, en a on el paper de les ciències que estudiaven estes problemàtiques resultava insuficient.

D'esta manera, la pressió es va fer notar en certs països que varen començar a invertir i apostar a l'investigació en el propòsit de desenrollar ferramentes integrals geomáticas recolzant dites problemàtiques. Tal és el cas dels Estats Units, que en l'any de 1978 llança el seu primer satèlit (en lo que fins ara és la constelació Navstar) en la tecnologia GPS (Global Positioning System). En 1982, la llavors Unió Soviètica comença a desenrollar estudis geoespaciales en el llançament de satèlits en lo que fins ara és la constelació GLONASS (Global Navigation Satellite System). En 1994, la AEE (ESA) i la Comissió Europea (EC) s'alien per a llançar el programa EGNOS (European Geostacionary Navigation Overlay Service), que tenia per finalitat complementar i millorar el servici proporcionat pels sistemes GPS i GLONASS.

Dits alvanços varen donar pauta per a recolzar estudis sobre el territori en l'adaptació de l'informació geoespacial, que llavors començava a popularisar-se per a us civil, ya que en un principi el propòsit era bèlic. Per un atre costat, el desenroll de l'informàtica es va fer present en l'evolució fulgurant d'hardware i software, que permetien començar la gestió i tractament de l'informació geoespacial a través dels primers sistemes, permetent explotar la component espacial en la seua forma atòmica, és dir, una coordenada en X i I podia ser estructurada sobre primitives (punts, llínees i polígons), donant vida a visualisar vectores en forma llineal, figures geomètriques i, posteriorment, qualsevol element o objecte geogràfic tractat en llenguages de programació.

Per un atre costat, en l'actualitat estan desenrollant-se els sistemes de posicionament i navegació en interiors d'edificis, especialment útils per a aplicacions industrials, robòtica i assistència a persones en situació de dependència o discapacitat.

Aplicacions de la Geomática

[editar | editar còdic]

La geomática s'està aplicant hui en dia en múltiples àrees tals com:

  • Planificació Territorial en àmbits Urbans i Rurals (Urbanisme)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «www.scg.ulaval.ca: nom=geomatique». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2007. Consultat el 7 de setembre de 2007.
  2. Li géomètre canadien.35 No 3