Navstar
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
Navstar és el nom original del sistema GPS.[1] Consta de 24 satèlits actius i 3 de reserva per a navegació, que completen el Sistema de Posicionament Global (GPS). Permeten als navegants conéixer la seua posició en la Terra en un marge d'error de 10 metros, la seua velocitat en un marge d'error de fins a 0,1 metros per segon i la seua precisió temporal fins a la millonèsima de segon. Es troben a una altura d'uns 20 200 km i completen una òrbita al voltant de la Terra cada 12 hores.
El 2 de setembre de 1973, durant el Dia del Treball en Estats Units, dotze oficials militars del Pentàgon es varen reunir per a discutir la creació d'un Sistema Satelital de Navegació per a la Defensa (DNSS, per les seues sigles en anglés). Va ser en eixa reunió quan es va produir «la verdadera síntesis de la creació del GPS». Més vesprada, eixe mateix any, el programa DNSS es va denominar Navstar. Als satèlits individuals associats al programa Navstar (aixina com als seus predecessors Transit i Timation[2]) se'ls va donar un nom genèric per a identificar la constelació de satèlits NAVSTAR: Navstar-GPS, que més vesprada es va simplificar a GPS.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definició de Navstar | Diccionari SIG» (en és-és). support.esri.com. Consultat el 2025-12-26.
- ↑ Aldridge, Robert C. (1983). First Strike!: The Pentagon's Strategy for Nuclear War (en en), South End Press. ISBN 978-0-89608-154-3.
- ↑ Michael Russell Rip, James M. Hasik (2002). The Precision Revolution: GPS and the Future of Aerial Warfare, Naval Institute Press, p. 65. ISBN 1-55750-973-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Navstar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.