Anar al contingut

Geologia de la República Dominicana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La geologia de la República Dominicana forma part integral de la complexa història geològica de l'illa de L'Espanyola, compartida en Haití. Esta història es caracterisa per la formació i colisió de múltiples arcs d'illes volcàniques en el marge de la placa d'Amèrica del Nort, lo que ha donat lloc a una diversitat de formacions geològiques i estructures tectónicas.[1] L'interacció d'estes plaques ha molejat el relleu actual del país, incloent les seues cordilleres, falles i conques sedimentarias.[2]

Illa L'Espanyola

A lo llarc de millons d'anys, processos com el vulcanisme, el metamorfisme, el plutonismo i la sedimentación han contribuït a la formació de les diverses unitats geològiques presents en el territori dominicà.[3][4] Estos processos han deixat un registre geològic que permet als científics reconstruir l'evolució tectónica i paleogeográfica de la regió, aixina com entendre la distribució dels recursos naturals del país.[5][6][7]

Història geològica, estratigrafia i tectónica

[editar | editar còdic]

A principis del Cretácico, es varen formar les roques més antigues per mig de plutonisme en un arc insular. Abans del Aptiano, l'emergent regió oriental va ser alçada, provablement per la colisió d'un arc volcànic. En total, s'han identificat 11 arcs insulars en L'Espanyola. Entre el Albiano i el Campaniense, l'activitat sísmic-volcànica va continuar baix l'aigua, desenrollant plutonismo, metamorfisme i vulcanisme. En el Campaniense, es va produir una segona colisió d'arcs, i la picrita del Complex Duarte ha segut interpretada com a canals oceànics tipo punt calent, comparables als de Galápagos.[8][9]

La Cordillera Central mostra peridotita obducida del Cretácico mig sobre una zona de cisallament en esquistos miloníticos i filoníticos (Formació Maimón). Al nort, estes roques s'estenen fins a la Formació volcànica i sedimentaria Els Ranchos, que es troben cobertes en discordança per calcàrees del Albiano-Cenomaniense.[10][11]

Ademés, estudis en la Cordillera Oriental reporten fins a 6 km de volcanitas i volcaniclásticas del Cretácico superior, en episodis de falles i subsidencia anómales en el talús passivo.[12]

Paleógeno i Tectónica Cenozoica

[editar | editar còdic]

En el Paleógeno (iniciant el Cenozoico), varen continuar el vulcanisme, metamorfisme i plutonisme submarí fins al Eoceno. A mitan del Eoceno, els arcs insulars varen colisionar en el marge sur de la placa Nortamericana (Florida-Bahames), originant extenses plataformes carbonáticas i el fi de l'activitat magmática. Varen sorgir importants fractures de rumbo este-oest i els arcs prèviament sumergits varen emergir i varen començar a erosionar-se.[13][14]

Des del Mioceno fins a l'actualitat, la compressió entre el Carib i Norteamérica, sumada a l'interacció en replanells oceànics, va generar falles oblicuas i nou grans cordilleres delimitades per elles. La Cordillera Septentrional marca el llímit entre les plaques Nortamericana i Caribenya; la seua història tectónica inclou plegament i falles transpresivas des del Paleoceno al Plioceno, afectant sobretot als carbonat marins del Eoceno.[15][16]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Orige geològic i relleu terrestre de l'illa de Sant Dumenge». Consultat el 2025-06-04.
  2. «Evolució Geològica De l'Illa De Sant Dumenge» (en és). Genially. Consultat el 2025-06-04.
  3. «República Dominicana té problemes en la sedimentación dels embassaments, segons experts» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2025-06-04.
  4. «La espeleología de Serra de Bahoruco» (en és). Hui Digital. Consultat el 2025-06-04.
  5. «Volcans del Carib - descobrix República Dominicana». novalproperties.com. Consultat el 2025-06-04.
  6. «¿Quantes formacions volcàniques s'han registrat en República Dominicana?» (en és). Diari Lliure. Consultat el 2025-06-04.
  7. «Metamorfisme i estructura de la Formació Maimón i els Complexos Duarte i Riu Vert, Cordillera Central Dominicana». Consultat el 2025-06-04.
  8. «Orige de les Antilles i l'Espanyola». Consultat el 2025-06-04.
  9. «Orige, ubicació i llímits de l'illa L'Espanyola». Consultat el 2025-06-04.
  10. «Petrologia estructural i mineralogia mantélica de la Peridotita de Loma Carib, Cordillera Central, República Dominicana». Consultat el 2025-06-04.
  11. «Mapa Geològic de República Dominicana». Consultat el 2025-06-04.
  12. Consultat el 2025-06-04.
  13. «Paleogene Period—66.0 to 23.0 MYA (U.S. National Park Service)» (en en). www.nps.gov. Consultat el 2025-06-04.
  14. Consultat el 2025-06-04.
  15. «Descripció d'alguns moluscs del Mioceno del V a lle del Cibao de la República Domínicana». Consultat el 2025-06-04.
  16. «Republica Dominicana Disaster - Sisme ES | Riskmonitor». riskmonitor.iadb.org. Consultat el 2025-06-04.