Anar al contingut

Genista tridens

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
aulaga (Genista tridens)

L'aulaga (Genista tridens) és una espècie fanerógama de planta de la família de les fabàcees.



Descripció

Arbustillo espinós que no supera els 60 cm d'altura. Espines llaugerament curvades, que ixen de les aixelles de les fulles. Fulls trifoliadas o simples, caduques, en estípules espinoses. Flors pediceladas, dispostes al final de les branques en arracades que arrematen en una espina; càliç sense pèls, en 2 bracteolas en la seua base; corola groga, en l'estandart més curt que la quilla. Frut llegum de 5 a 7 mm. Florix en primavera i estiu.[1]

Distribució i hàbitat

Viu en el noroest d'Àfrica en Ceuta i en les serres de la mitat meridional de la província de Càdis i zones adjacents de Màlaga i Huelva. Habita sobre terrenys silíceos (en arenisques), en xaraés, brezals, alcornocales, pinades o quejigares aclarits, comunitats de lentisco i mirto des del nivell de la mar fins a uns 600 (1000) m.[2] En el nort d'Àfrica apareix associada al cantueso, petorra blanca, carquesa, olivilla, rapónchigo, Allium roseum , Scilla monophyllos, palomino, jaguarzo morisco i jara rullada.

Taxonomia

Genista tridens va ser descrita per (Cav.) DC. i publicat en Anals de Ciències Naturals 4: 59. 1801[3]

Etimologia

Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazment, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés de l'arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i despuix es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[4]

tridens: epítet latino que significa "en tres dents".[5]

Sinonímia
  • Genista gibraltarica DC. [6]
subsp. juniperina (Spach) Talavera & P.I. Gibbs
  • Genista juniperina Spach

Referències

  1. ↑ Coca Pérez, M. (2001). Arbres, arbusts i mates del Parc Natural Els Alcornocales, 2ª edició, Jerez:Orni Tour. ISBN ISBN 84-607-3494-3.
  2. ↑ López González, Ginés A. (2007). Guia dels arbres i arbusts de la península ibèrica i Balears, 3ª edició, Madrit Mundi-Prensa. ISBN ISBN 84-8476-312-9.
  3. ↑ «Genista tridens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 d'abril de 2014.
  4. ↑ En Noms Botànics
  5. ↑ en Epítets Botànics
  6. ↑ Genista tridens en The Plant List]

Bibliografia

  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  1. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  2. de Candolle, A.P. (1825) Prodr. Vol. 2: 274/284/304.
  3. Viciós, C. (1953) Genisteas Espaniolas 1. Min. de Agric. Madrit No. 67
  4. Domínguez, I. (1987) Pap. in Flora Vasc. d'Andalusia Occ. Ketres, Barcelona
  5. Gibbs, P.I. (1968) Notes RBG Edinb. 27: 11-99. A revision of the genus Genista L.
  6. Raynaud, C. (1979) Naturalia Monspel. Ser. Bot. 28: 1-52 Genista au Maroc.

Enllaços externs

Commons