Gebel el-Silsila

Gebel el-Silsila

Jeny

Gebel el-Silsila (جبل السلسلة 'cadena de roques'), o Gebel Silsileh, és una localitat situada 65 quilómetros al nort d'Asuán i 152 al sur de Luxor, a on les riberes del ric Nilo s'estretixen, en forma de penya-segats. Era conegut en l'Antic Egipte com Jeny, que significa 'lloc de remar'.

Va ser célebre pels seus pedreres de pedra arenisca, que, per la seua gran calitat, varen ser explotades des de la Dinastia XVIII fins a l'época grecorromana. En roca arenisca de Gebel el-Silsila es varen construir, entre uns atres, els colossos de Memnón.

Història

Inscripcions en els tallats de arenisca a abdós costats del Nilo i un cementeri predinàstic en la vora oriental mostren la seua utilisació des dels temps prehistòrics, encara que a penes hi ha testimonis del Imperi Antic. El lloc ha segut utilisat fins a l'actualitat com una pedrera, en époques de màxima utilisació en els Imperis Mig i Nou.

En l'Imperi Mig va haver un canvi tecnològic, i els edificis varen escomençar a cobrir-se en pedra arenisca; des de la construcció del temple de Filae, esta pedrera proveïa de material de construcció a tots els temples del Alt Egipte, tant les tombes tebanas (a partir de Mentuhotep II) com els temples de Dendera, Karnak (inclosos els edificis d'Ajenatón), Luxor, Edfu, Kom Ombo i Esna.

El lloc arqueològic es coneix des de l'expedició napoleònica, quan es va anunciar una descripció completa, que no es va realisar. Existix, no obstant, una guia de viage (Weigall, 1910). Una exploració més completa va estar encapçalada per Ricardo August Camins. Els treballs d'excavació en l'emplaçament varen ser publicats pel mateix Ricardo Camins i per T.G.H. James en 1963 en dos volums titulats "Gebel el-Sisileh", estant el primer volum dedicat a les diverses capelles trobades en la zona. En l'any 2000 Thiem Andrea Christina va publicar una descripció completa del Temple d'Horemheb.

Calitat de l'arenisca

La pedra arenisca d'esta pedrera és abundant i fàcil d'extraure. La seua calitat és molt bona, inclús en murs de quaranta metros d'altura ha demostrat la seua estabilitat.

La composició de l'arenisca no és uniforme: la pedra arenisca de la ribera oriental es compon sobretot de cuarzo, en molt poc feldespat. En la vora oest les roques estan fermament cohesionadas per carbonats. A abdós costats hi ha varietats més o menys obscures, en una gama que depén de la cantitat de limonita i siderita que continguen.

Els antics egipcíacs varen utilisar les pedreres de la vora oriental, pero varen construir els monuments més importants en la ribera occidental.

Bibliografia

Arthur Edward Pearse Brome Weigall: A guide to the antiquities of Upper Egypt: from Abydos to the Suen frontier. Ed. Methuen (1910), pp. 356–373. Rosemarie Klemm i Dietrich D. Klemm: Steine und Steinbrüche im alten Ägypten. Ed. Springer (1993), ISBN 3-540-54685-5. Andrea-Christina Thiem, Speos von Gebel és-Silsileh: Analyse der architektonischen und ikonographischen Konzeption im Rahmen dones politischen und legitimatorischen Programmes der Nachamarnazeit. Ed. Harrassowitz (2000) ISBN 3-447-04369-5. Ricardo August Camins i Thomas Garnet Henry James: Gebel és-Silsilah. Ed. Egypt Exploration Soc. (1963)