Anar al contingut

Funció lambda modular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Modular lambda function in range -3 to 3.png
Funció lambda modular en el pla complex

En matemàtiques, la funció lambda modular λ(t)[nota 1] és una funció holomorfa altament simètrica en el semiplano superior complex. És invariante baix l'acció llineal fraccionaria del grup de congruència Γ(2) i genera el camp funcional del cocient corresponent, és dir, és un mòdul principal (Hauptmodul) per a la curva modular X(2). Sobre qualsevol punt t, el seu valor pot descriure's com la raó anarmónica dels punts de ramificació d'una doble cobertura ramificada de la recta proyectiva per la curva elíptica /1,τ, a on l'aplicació es definix com el cocient per l'involució [−1].

La seua expansió q, a on q=eπiτ és la funció nomene, ve donada per:

λ(τ)=16q128q2+704q33072q4+11488q538400q6+. Plantilla:OEIS

Al simetrizar la funció lambda baix l'acció canònica del grup simètric S3 sobre X(2), i a continuació normalisar-la adequadament, s'obté una funció en el semiplano superior que és invariante baix el grup modular complet SL2(), i de fet, és el j-invariante modular de Klein.

Propietats modular

[editar | editar còdic]
Archiu:Lambda function.svg
Gràfic de la funció x→ λ(ix)

La funció λ(τ) és invariante baix el grup generat per[1]

ττ+2 ; ττ12τ .

Els generadors del grup modular actuen per[2]

ττ+1 : λλλ1;
τ1τ : λ1λ .

En conseqüència, l'acció del grup modular sobre λ(τ) és la del raó anarmónica, donant els sis valors de raó anarmónica:[3]

{λ,11λ,λ1λ,1λ,λλ1,1λ} .

Relacions en atres funcions

[editar | editar còdic]

És el quadrat del mòdul elíptic,[4] és dir, λ(τ)=k2(τ). En térmens de la funció eta de Dedekind η(τ) i la funció theta,[4]

λ(τ)=(2η(τ2)η2(2τ)η3(τ))8=16(η(τ/2)η(2τ))8+16=θ24(τ)θ34(τ)

i,

1(λ(τ))1/4(λ(τ))1/4=12(η(τ4)η(τ))4=2θ42(τ2)θ22(τ2)

a on[5]

θ2(τ)=n=eπiτ(n+1/2)2
θ3(τ)=n=eπiτn2
θ4(τ)=n=(1)neπiτn2

En térmens dels semiperíodos de les funcions elíptiques de Weierstraß, siga [ω1,ω2] un parell fonamental de periodos en τ=ω2ω1.

e1=(ω12),e2=(ω22),e3=(ω1+ω22)

tenim[4]

λ=e3e2e1e2.

Ya que els tres valors de mig periodo són distints, açò mostra que λ no pren el valor 0 o 1.[4]

La relació en el j-invariante és[6][7]

j(τ)=256(1λ(1λ))3(λ(1λ))2=256(1λ+λ2)3λ2(1λ)2 .

que és el invariante j de la curva elíptica de la forma de Legendre y2=x(x1)(xλ)

Dau m{0,1}, siga

τ=iK{1m}K{m}

a on K és l'integral elíptica completa de primer tipo en paràmetro m=k2.

Llavors

λ(τ)=m.
  1. Chandrasekharan (1985) p.115
  2. Chandrasekharan (1985) p.109
  3. Chandrasekharan (1985) p.110
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Chandrasekharan (1985) p.108
  5. Chandrasekharan (1985) p.63
  6. Chandrasekharan (1985) p.117
  7. Rankin (1977) pp.226–228

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
108–121.
  • (1979).«Monstrous moonshine».Bulletin of the London Mathematical Society.11(3)
308–339.doi:10.1112/blms/11.3.308.
  • (1977).«Modular Forms and Functions».Cambridge University Press.
  • Borwein, J. M. i Borwein, P. B. Pi i la AGM: un estudi sobre teoria analítica de números i complexitat computacional. Nova York: Wiley, págs. 139 i 298, 1987.
  • Conway, J. H. i Norton, S. P. "Monstrous Moonshine". Bou. Matemàtiques de Londres. Soc. 11, 308-339, 1979.
  • Selberg, A. i Chowla, S. "Sobre la funció Zeta de Epstein". J. reina angew. Matemàtiques. 227, 86-110, 1967.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>