Anar al contingut

Funció Omega de Wright

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gràfica de la funció Omega de Wright en l'eix real.

En matemàtiques, la funció Omega de Wright, també cridada funció de Wright, és una funció que està definida per la funció W de Lambert:

ω(z)=W⌈Im(z)−π2π⌉(ez)

A on Im(z) és la partix imagniaria de z, ⌈z⌉ és la funció sostre de z i K(z)=⌈Im(z)−π2π⌉ és un "número desenrollado" de z. Anteriorment K(z) estava definida com K(z)=⌊π−Im(z)2π⌋,[1] pero posteriorment es va canviar a la versió actual perque evita tindre que usar de manera reiterada el signe menys (-) en les fòrmules relacionades.[2]

Propietats

  • Esta funció satisfà la relació Wk(z)=ω(ln⁡(z)+2πik).
A on ln(z) indica al logaritme principal ln⁡(z)=ln⁡|z|+iarg⁡(z) (arg(z) és l'argument principal).
  • ω:ℂ→ℂ és inyectiva si ω(z)≠−1, ya que z=−1±iπ→ω(z)=−1.
  • Siga K(z)=⌈Im(z)−π2π⌉. Llavors K(z)=K(ω(z))+ln⁡(ω(z))⟺z=ln⁡(ω(z))+ω(z).

Derivació i integració

La funció Omega de Wright satisfà l'equació diferencial:

(1+ω)dωdz=ω

Aixina:

dωdz=ω(z)1+ω(z)

A on la funció siga analítica.

L'integral de les funcions de la forma ω(z)n, ve dau per:


Vore també

Referències

  1. ↑ R.M. Corless, i D.J. Jeffrey, "The unwinding number", 'Sigsam Bulletin', vol 30, no. 2, juny 1996, 28-35
  2. ↑ R.M. Corless, i D.J. Jeffrey, "The Wright ω function" . , 'AISC (Artificial Intelligence, Automated Reasoning, and Symbolic Computation)', vol. 2385, 2002, 76-89


Referències