Anar al contingut

Franc comorense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Franco comorense»)

El franc comorense (francés: franc comorien; àrap: فرنك قمري) (còdic de moneda: KMF) és la moneda oficial de les Comores. Es subdivide en 100 cèntims, encara que el cèntim ya no s'utilisa.

Història

En l'arribada de la cultura suajili a l'archipèlec varen circular com a moneda les closques de cauris, d'igual manera en el noroest de Madagascar, i posteriorment en l'influència de l'Imperi omaní i el sultanato de Zanzíbar, varen circular com en estes dos monarquies les monedes internacionals de comerç que eren el real d'huit i el tálero de María Teresa.

El franc francés es va convertir en la moneda de la propenca illa malgache de Nosy Be en 1841 —de la mateixa manera que l'atra adjacent a la costa oriental de Madagascar, l'illa Santa María des de 1642-1672 i des de 1750 en avant, sent abdós unides en una colónia en la nova adquisició en 1885 de la baïa de Diego Suárez— i també de la primera colónia de l'archipèlec comorense, en l'illa Mayotte en 1843. En l'acunyament de les primeres monedes del ryal zanzibarí en 1882, també varen ser usades en les restants illes Gran Comora, Mohéli i Anjouan[1] fins que es varen convertir en un protectorat francés en 1886, començant aixina a usar el franc també.

En 1890 el sobirà Said Alí ibn Said Amr va manar a falcar en ceca en París monedes de bronze i argent per al seu sultanado en Anjouan, estos eren 5 i 10 cèntims, i 5 francs respectivament, en inscripcions en àrap que es desmonetizaron en 1912 llevat la de menor valor que va circular fins a 1930, i que es varen distribuir junt en la moneda francesa.[2]

En 1912, les Comores es varen convertir en una província de Madagascar, que va ser una possessió francesa. Els billets i monedes franceses es varen seguir distribuint en la colónia, ademés per una qüestió d'emergència que es varen usar les chicotetes notes de canvi de 1920, la moneda francesa va circular fins a 1925.

L'1 de juliol de 1925, el govern francés va formar un acort en el Banque de Paris et dones Pays-Bas per a crear el Banc de Madagascar, en sèu en París, i li va concedir un monopoli privat d'emetre moneda per a la colónia de Madagascar. El franc malgache (en francés: franc malgace) va ser equivalent al franc francés i les monedes franceses varen continuar circulant.

Durant l'II Guerra Mundial l'Imperi britànic va ocupar les illes en 1942 per a evitar que li les apoderaren els redactors, per lo que va falcar monedes de bronze en ceca en Pretòria en 1943, de 50 cèntims i d'1 franc, per a Madagascar i Comores, i en el mateix any li la va tornar a la França Lliure.[3]

Ademés es varen produir monedes per a l'us en l'Àfrica francesa, que inclou a les illes de Madagascar i Comores, d'1 franc de zinc en 1943 en ceca en París i de 2 francs de latón en 1944 pels aliats en ceca en Filadèlfia. Quan les Comores es varen convertir en un territori francés en 1945, el nom del banc emissor es va canviar a la Banque de Madagascar et dones Comores i des de 1945 fins a 1947 varen continuar falcant-se per a les colónies africanes en ceca en París monedes de 5 francs d'alumini-bronze i en 1947 monedes de 50 cèntims de la mateixa aleació.[4]

El 26 de decembre de 1945, el franc CFA malgacho-comorense va ser creat i el seu valor es va fixar en 1,7 francs francesos. Mentres que els billets es varen canviar per a reflectir la nova situació de les illes, les monedes no es varen modificar, sent les primeres en circular en l'any 1948, i només duya el nom de Madagascar.[3] Les antigues monedes i billets de Madagascar varen continuar circulant en esta nova moneda i el 17 d'octubre del mateix any, el franc CFA es revalorisen al preu de 2 de francs francesos.

En 1950, el govern francés es va fer càrrec de la propietat majoritària de la Banque de Madagascar et dones Comores. Una sucursal es va obrir en les Comores en 1953. L'1 de giner de 1960, el franc francés es revalorisa, en 100 francs vells convertint en 1 nou franc. (Decrete n ° 59-1450 de 22 de decembre de 1959) El nou tipo de canvi era d'1 franc CFA malgacho-comorense = 0,02 francs francesos (50 francs CFA malgacho-comorenses = 1 franc francés).

El 26 de juny de 1960, Madagascar va obtindre la seua independència de França, i el Institut d'emissió Malgache (en sèu en Antananarivo) va ser creat per a emetre moneda només per a Madagascar. En 1964 es varen falcar les primeres monedes pròpies colonials de les illes Comores en ceca en París, en alumini les d'1, 2 i 5 francs, i en bronze-alumini les de 10 i 20 francs.[5] Madagascar va eixir de la zona CFA a partir de l'1 de juliol de 1973. El 31 de decembre de 1975 les illes es varen independisar de França falcant la seua primera moneda de níquel eixe any en el valor de 50 francs pero Mayotte va votar en referèndum sobre el seu estatus polític per continuar unida a la República Francesa com departament i regió d'ultramar, per lo que tornaria a utilisar els seus francs[6] i posteriorment l'euro.

El 23 de novembre de 1979, el govern de les Comores va firmar el "Acort de cooperació monetària entre la República Francesa i la República Federal Islàmica de les Comores", fent a Comores partix de la zona del franc (pero no forma part de la zona del franc CFA ). Este acort preveu l'establiment d'un sistema de paritat fixa entre el franc francés i el franc comorense i lliure convertibilidad entre les dos monedes, garantisada pel Banc Central de Comores, l'obertura d'un conte d'operacions (en francés: compte d'opération) en el Tesor francés (Tesor públic) que s'encarrega de totes les operacions de canvi. Sesenta y cinco per cent de les reserves de divises de les Comores se celebren en euros en este conte. Este conte és similar als depòsits a la vista en el Tesor francés: pot tindre interés i, en circumstàncies especials, despuix un saldo negatiu. No obstant, per a evitar que este conte no es mostre en sobregiro, una série de mides preventives s'han creat.

L'estabilitat del franc comorense es basa en una disciplina monetària i creditícia, sustentada per dos mides de salvaguardia específiques: el banc central és necessari per a mantindre el 20% en divises per a cobrir la vista del seu passiu, i el govern no està autoritat per a extraure més del 20% del presupost dels ingressos procedents dels fondos del banc central guanyats l'any anterior. Els ministres de Finances de la zona del franc (França, la zona CFA i les Comores) es reunixen cada dos anys. L'acort entre França i les Comores és essencialment el mateix que l'acort en França té la zona CFA. És una continuació d'una relació de cooperació monetària entre els dos països que ha existit durant més d'un sigle.

Fins a 1994, el franc comorense va estar vinculat al franc francés a la taxa de 50 francs comorenses per 1 franc francés. Açò va ser canviat el 12 de giner de 1994, quan la moneda es devaluó en concert en la devaluació del franc CFA. El franc comorense es devaluó a una nova taxa de 75 francs comorenses per 1 franc francés mentres que, en el cas del franc CFA, la nova taxa va ser de 100 francs CFA per 1 franc francés. En la creació de l'euro en giner de 1999, el franc comorense va passar a estar vinculat a la nova moneda. El tipo de canvi és fix i és de 491,96775 francs comorenses per 1 euro.

Unió Monetària Europea

En 1998, en previsió de l'Unió Monetària Europea, el Consell de l'Unió Europea es va dirigir a França té acorts en el Comité de Llibertat Sindical i la Zona de Comores i va dictaminar que:

  • Els acorts no tindran cap efecte material sobre la política monetària i cambiaria de la zona de l'euro.
  • En les seues formes actuals i els estats d'eixecució, els acorts no és provable que presenten cap obstàcul per al bon funcionament de l'unió econòmica i monetària.
  • Res de lo dispost en els acorts pot ser interpretat com que implica una obligació per al Banc Central Europeu (BCE) o de qualsevol banc central nacional de respal a la convertibilidad dels francs CFA i de les Comores.
  • Modificacions als acorts existents no donaran lloc a cap obligació per a la Central Europeu o de qualsevol banc central nacional.
  • El Tesor francés garantisa la lliure convertibilidad a una paritat fixa entre l'euro i el franc CFA i de les Comores.
  • Les autoritats competents de França mantindran a la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Comité Econòmic i Financer informats sobre l'aplicació dels acorts i informar a la Comissió abans dels canvis de la paritat entre l'euro i el franc CFA i de les Comores.
  • Qualsevol canvi en la naturalea o l'alcanç dels acorts requerirà l'aprovació del Consell sobre la base d'una recomanació de la Comissió i consultar al BCE.

Banc Central

Els estatuts del Banc Central de les Comores (Banque Centrale dones Comores / البنك المركزي القمري Banc Al-al-al-Markazi Qomori) declaren que la seua Junta de Directors tindrà huit membres que són elegits entre el Govern de les Comores, el Banc Central francés (Banque de France) i el govern francés. El lloc de Director Adjunt del Banc Central de les Comores està en mans d'un Banc oficial de França, que és responsable de la política monetària. Des del 19 de novembre de 1999, tots els tipos de canvi oficials s'han vinculat al "Euro OverNight Index Average"(EONIA), lo que conduïx a una estabilisació dels diferencials de tipos d'interés en l'euro. El BCC aplica un sistema de reserves obligatòries (30% dels depòsits) i un sistema de vigilància bancària. La sèu es troba en Moroni, i l'actual governador del banc és Mer Said Ahmed Said Ali.

Referències

  1. ↑ Krause, Chester L. (1991) Standard Catalog Word Coins, p. 1650, 17ª ed. ISBN 0873411366.
  2. ↑ Krause, Chester L. (1991) Standard Catalog Word Coins, p. 431, 17ª ed. ISBN 0873411366.
  3. ↑ 3,0 3,1 Krause, Chester L. (1991) Standard Catalog Word Coins, p. 1220, 17ª ed. ISBN 0873411366.
  4. ↑ Krause, Chester L. (1991) Standard Catalog Word Coins, pp. 573, 576, 580 i 585, 17ª ed. ISBN 0873411366.
  5. ↑ Krause, Chester L. (1991) Standard Catalog Word Coins, pp. 431-432, 17ª ed. ISBN 0873411366.
  6. ↑ Krause, Chester L. (1991) Standard Catalog Word Coins, p. 432, 17ª ed. ISBN 0873411366.