Frailea pumila

Archiu:Frailea itaquensis (pumila) Kh10d Khanon Ss200 select.jpg

Frailea pumila (Frailea pumila)

Frailea pumila és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Frailea, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel norest d'Argentina, sur de Brasil, Colòmbia, Paraguay i Uruguay.

Descripció

Frailea pumila és una espècie de cactus de tamany reduït que sol brotar des de la base i formar grups. Presenta un cos subglobular, aplanado i en l'àpiç deprimit. La epidermis mostra un color vert obscur que pot adquirir tonalitats rojoses. Alcança al voltant de 2 cm d'altura i de 2 a 5 cm de diàmetro.

Desenrolla un sistema de raïls tuberosas contràctils ben definit. Estes raïls complixen una funció de reserva, ya que almagasenen els recursos necessaris per a afrontar periodos de sequia. Ademés, contribuïxen al anclaje ferm de la planta en el sol.

El talle presenta de 13 a 20 costelles baixes que en el temps adopten un aspecte tuberculado. Sobre elles es disponen areolas menudes, casi circulares, proveïdes de feltre blanquecino. Les espines són molt fines, alguna cosa lanosas i medixen entre 1 i 5 mm de llongitut; mostren un color marró groguenc i no sempre es diferencien en claritat en centrals i radials. Cada areola desenrolla d'1 a 3 espines centrals, divergents i erectas, junt en 9 a 14 espines radials setosas, adpresas a la superfície del cos.

Les flors són grogues i alcancen fins a 2 cm de llongitut. l'ovari i el tubo floral presenten escamas les aixelles del qual contenen llana. El frut és vert. Les llavors són planes, de color marró, en forma obovada i aproximadament 1,5 mm de llarc; presenten un àngul en la part posterior i un hilio deprimit.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural de Frailea pumila comprén diversos sectors del Con Sur i del nort de Sudamérica. Es registra en el norest d'Argentina, en la província d'Entre Rius, i en el sur de Brasil, dins de l'estat de Riu Gran del Sur. També està present en Colòmbia i en Paraguay, a on es troba en el departament de Paraguarí. En Uruguay habita en els departaments de Bote, Tacuarembó, Rivera i Artigas.

Habita principalment en el bioma subtropical, a altituts compreses entre 20 i 300 m s. n. m. S'establix en pasturages pampeanos associats a afloraments rocosos, camps pedregosos, llits rocosos de rieres i superfícies de roca plana que experimenten inundacions estacionals.

Ecologia

L'espècie resulta més abundant en sectors que s'inunden durant episodis de pluges intenses. En estos ambients creix en clavills de roques, a on conviu en verdets i líquenes. Les plantes permaneixen fermament subjectes al substrat gràcies als seus raïls tuberosas, que asseguren el anclaje. Durant gran part del seu cicle vital queden amagades entre l'herba circumdant; en l'época de floració destaquen per les seues flors grogues lluentes, que atrauen als polinisadors propencs.

Compartix hàbitat en atres suculentes endèmiques i espècies xerófitas, entre elles Frailea castanea, Frailea phaeodisca i Frailea schilinzkyana.

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus pumilus, publicada en 1838 pel botànic Charles Lemaire en el seu llibre Cactearum aliquot novarum: 21.

Més vesprada, els botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Frailea, per lo que va passar a cridar-se Frailea pumila. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 209, publicat en 1922.

Etimologia

• Frailea: nom genèric otorgat en honor al jardiner espanyol Manuel Flare (1850-1944), qui va conservar i va cuidar la colecció de cactus del Departament d'Agricultura dels Estats Units.
• pumila: epítet específic derivat de la paraula llatina pūmĭlus, que significa 'diminut' o 'nano', en alusió al chicotet tamany de la planta.

Subespecies

Actualment es distinguixen dos subespecies:

Image	Subespecie	Descripció	Distribució
	Frailea pumila subsp. colombiana (Werderm.) Prestlé, 1997	Cos de fins a 4 cm de diàmetro. Posseïx de 17 a 18 costelles.	Oest de Colòmbia
	Frailea pumila subsp. pumila	Cos de 2 a 5 cm de diàmetro. Posseïx de 13 a 20 costelles.	Noreste d'Argentina, sur de Brasil, Paraguai i Uruguay

Sinonímia

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, l'espècie no presenta un risc significatiu d'extinció a escala global, ya siga per la seua distribució relativament àmplia, pel tamany de les seues poblacions o per l'absència d'un decliu acusat.

Entre les principals amenaces figura el pastoreig, especialment pel calcigue del ganado, que danya directament els eixemplars i compactar el sol. L'expansió agrícola reduïx i fragmenta les àrees a on l'espècie es desenrolla de forma natural. La silvicultura intensiva, en particular les plantacions d'eucalipto, transforma el paisage i altera les condicions ecològiques originals. També influïxen les pastures invasores, que competixen per aigua i nutrients i modifiquen la dinàmica de la vegetació. El fòc, tant natural com d'orige antrópico, pot destruir individus i afectar la regeneració.

Usos

Esta espècie de cactus es cultiva en freqüència com planta ornamental i resulta relativament fàcil de mantindre durant la temporada de creiximent. Encara que a voltes apareix empeltada, prospera adequadament sobre les seues pròpies raïls. En l'estació seca tendix a retraure's per complet baix el nivell del sol, comportament que també manifesta en cultiu. Presenta un cicle de vida curt i rara volta supera els dèu o quinze anys en cultiu. En el seu hàbitat pot comportar-se com a anual. Produïx llavors en facilitat quan rep humitat suficient en l'época càlida, lo que permet l'aparició de noves plántulas al voltant de la planta mare. Convé renovar-la periòdicament per mig de sembra, ya que inclús un eixemplar vigoroso pot morir de forma repentina per envelliment.

Requerix un substrat mineral molt permeable, en escassa matèria orgànica. Un compost massa ric favorix un creiximent allargat i poc compacte. Es recomana transplantar cada dos anys en tests en bon drenage. Durant la primavera i l'estiu respon be a un fertilisant en baix contingut de nitrogen i aporte adequat de potassi, lo que ajuda a mantindre un porte compacte i saludable. El rec deu ser moderat i cuidadós. Convé aportar aigua quan el substrat es troba completament sec. En hivern deu permanéixer sense rec a temperatures entre 5 i 15 °C. Tolera descensos ocasionals per baix de 0 °C si el substrat permaneix sec. La humitat excessiva durant el repòs hivernal favorix la pudrición, per lo que també resulta important evitar una alta humitat ambiental en eixe periodo.

Preferix una exposició de llum clara a ple sol. En ombra llaugera adquirix tonalitats més intenses i un creiximent més compacte. En condicions massa sombreadas creix en major rapidea, pero pert la forma aplanada característica i el color obscur. En condicions adequades sol mantindre's lliure de plagues, encara que pot presentar aranya roja, cochinillas —tant en la part aérea com en les raïls— i, en menor freqüència, insectes escama. La pudrición constituïx el principal risc i es relaciona en l'excés d'humitat. Un substrat ben drenado i la colocació d'arena grossa al voltant del coll de la raïl reduïxen este problema.

La propagació es realisa principalment per llavors fresques i, en casos puntuals, per esgall. L'espècie produïx llavors en facilitat, inclús per mig de autofecundación sense obertura floral, fenomen conegut com cleistogamia. Les plántulas requerixen protecció front a llum intensa i sequetat extrema durant els primers anys, ademés de transplants freqüents. Els eixemplars adults tendixen a debilitar-se en el temps i poden morir de forma repentina; per això, a partir dels 4 o 5 cm de diàmetro convé espayar els transplants a intervals de tres o quatre anys i mantindre condicions més seques i lluminoses. L'esgall accelera el creiximent, encara que les plantes empeltades solen presentar un porte més elevat que aquelles cultivades sobre les seues pròpies raïls, que conserven un hàbit més aplanado.