Anar al contingut

Fosfátidos d'amoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els fosfátidos d'amoni (denominat també com lecitina YN[1]) és un aditiu alimentari amprat com emulgente i que és sintetisat a partir d'una mescla de sales amòniques. El número I en el que s'identifica en l'indústria alimentària és el E-442.[2] Este emulsionante sintètic s'ampra fonamentalment en els processos del cacao, i en l'elaboració dels chocolates.[3] S'ampra per a proporcionar la consistència adequada al chocolate a fin de que puga moldelarse en tabletas de chocolate. Generalment s'ampra com a substitut de la lecitina (E-322).[4] Se sintetisa a partir de la fosforilación dels acilglicéridos.

Síntesis

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un compost de fosfolípits que se sintetisa a partir de la fosforilación dels acilglicéridos. Es produïx de forma industrial per mig de la fosforilación d'àcit grassos comestibles, en un procés que es denomina específicament glicerólisis. L'inclusió d'ixes d'amoni de realisa en l'objecte de neutralisar els àcit (un aument del pH).[2] És habitual que s'obtinga a partir del oli de llavor de colza hidrogenado, no es descarta l'ocupació de grasses animals (procedent dels restants de l'indústria cárnica) i en alguns casos d'oleaginosas transgèniques. El producte obtingut és una mescla de fosfatidos d'amoni (al voltant del 40%) i greix que no ha reaccionat. Esta mescla és insoluble en aigua. A temperatura ambiente és semisólido.[4]

La seua ingesta pot provindre principalment per l'ingesta de productes de cacao: chocolate per regla general. Estos productes solen tindre lecitinas (I 322) o fosfátidos d'amoni (I 442) com emulgentes. La seua ingesta en gran cantitat, per damunt dels 30 miligrams de fosfátidos d'amoni per quilogram de pes corporal pot originar acidea estomacal.[5] El seu us intensiu en aliments pot produir inhibició en l'assimilació de minerals. Els informes sobre els efectes sobre la salut són contradictoris.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cubero, Nuria (2002). Aditius Alimentaris, primera edició (en espanyol), Madrit: Mundi-Prensa Llibres, p. 186. ISBN 84-89922-78-0.
  2. 2,0 2,1 Ziegler, Herta (2001). Wiley-VCH (ed.). Flavourings: production, composition, applications, regulations, primera edició, Londres, p. 323.
  3. Bernard W. Minifie (1970). Churchill (ed.). Chocolate, cocoa and confectionery: science and technology, segona edició.
  4. 4,0 4,1 Bonekamp-Nasner(1992).confectionery Production.58(1)
    66-68.
  5. Diversia (1993). JECFA (ed.). Compendium of food additive specifications, primera edició, Nova York, p. 91.