Fosforilación
La fosforilación és l'adició d'un grup fosfat a qualsevol atra molècula. El seu paper predominant en la bioquímica ho convertix en un important objecte d'investigació sobretot en la fosforilación de proteïnes i de fructosa. És la reacció oposta a la fosfatación. En el metabolisme, la fosforilación és el mecanisme bàsic de transport d'energia des dels llocs a on es produïx fins als llocs a on es necessita. Aixina mateix, és un dels principals mecanismes de regulació de l'activitat de proteïnas en general i de les enzimes en particular.
Fosforilación de el ADP
[editar | editar còdic]
La fosforilación més important per al metabolisme és la fosforilación del adenosín difosfat (ADP), és dir, l'adició d'un grup fosfat a el ADP per a formar adenosín trifosfato (ATP):
El ATP aixina format transporta l'energia de l'enllaç convertint-se en la moneda de canvi energètica del metabolisme. Hi ha diverses vies que fosforilan ADP.
Fosforilación a nivell de substrat
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fosforilación a nivell de substrat.
La fosforilación a nivell de substrat és la síntesis de ATP acoplada a una reacció exergónica sense intervenció de l'enzima ATP-sintasa. Està mediada per enzimes quinasas i es produïx, per eixemple, en el cicle de Krebs o en la glucólisis; constituïx únicament una chicoteta part del total de ATP produït en la cèlula.
Fosforilación per la ATP-sintasa
[editar | editar còdic]La ATP-sintasa és una enzima incrustada en la membrana interna de la mitocondria i en la membrana dels tilacoides dels cloroplastos. És capaç de fosforilar ADP en un fosfat inorgànic gràcies a l'energia dels protones que la travessen (quimiosmosis). La fosforilación oxidativa mitocondrial i la fotofosforilación dels cloroplastos són les dos principals vies a on actua la ATP-sintasa.
Fosforilación oxidativa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fosforilación oxidativa.
l'oxidació de l'aliment durant la respiració llibera energia química potencial que és utilisada per a sintetisar ATP. El procés implica la fosforilación oxidativa de molècules alimentícies com glucosa, àcit grassos o glicerina (les més comunes). Les molècules són descompostes durant una série de reaccions, i l'energia lliberada en certs estats del procés és utilisada per a produir ATP en reaccions d'fosforilación.
Es calcula que fins al 90% de l'energia celular en forma de ATP és produïda d'esta forma.[1]
Fotofosforilación
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fotofosforilación.
Es referix al procés de formació del ATP durant la fase lluminosa de la fotosíntesis. l'energia lumínica excita i desplaça electronés de la clorofila i uns atres pigments presents en les plantes, algues i cianobacterias. L'energia associada en els electrons excitats s'almagasena en el ATP en un procés que produïx més molècules d'este tipo a partir d'ADP i fosfat inorgànic.
Fosforilación de proteïnes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fosforilación de proteïnes.
La fosforilación de les proteïnes i, en especial, de les enzimas, és un dels principals mecanismes de regulació de la seua activitat. Les proteïnes quinasa són les encarregades de fosforilar proteïnes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - Molecular Cell Research.1793(10)
- 1540-1570.ISSN 01674889.doi:10.1016/j.bbamcr.2009.06.001.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fosforilación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.