Anar al contingut

Fort de Tahula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El fuerte de Tahula (Plantilla:Lang-aneu) o fuerte de Tidore, originalment Santiago de los Caballeros de Tidore, és una fortificació espanyola (actualment en estat de ruïnes) de principis de el XVII ubicada en la ciutat de Tidore, en l'illa homònima, en les Molucas septentrionals, Indonèsia.[1] Es tracta d'un fort d'artilleria de l'época de la presencia espanyola en Indonèsia (concretament en les illes Molucas), la construcció de les quals va tindre lloc durant l'Unió Ibèrica i la seua cessió al Imperi neerlandés un mig sigle despuix.[2]

Context històric

[editar | editar còdic]

L'illa de Tidore és un eixemple de la puja que mantenien les potències europees de l'época pel domini del suroest del Pacífic al sur de les Filipines,[2] sobretot les Molucas, codiciades per la seua riquea en espècies des de que foren alcançades per primera volta per Francisco Serrão (per lo que són conegudes com a illes de les Espècies).[3] La chicoteta illa de Tidore, una font quantiosa de tacha i anou moscada,[4] va ser durant sigles el cor del sultanato de Tidore, que s'estenia sobre gran part de les illes entre Halmahera i la Papúa Occidental.[5] Despuix de la mort del gran sultà Jamaluddín, el seu successor Al Mansur va ser l'últim cap de la dinastia en una regió que experimentava una creixent influència europea.[3]

Els primers barcos castellans varen aplegar a Tidore en 1526, comandados per García Jofre de Loaísa (qui moriria al poc temps),[1] i segons fonts de l'época eren ben rebuts.[5] Pocs anys abans, el veí sultanato de Ternate ya havia establit relacions en exploradors portuguesos, convertint-se al poc temps en possessió portuguesa, en un fort propi en l'illa de Ternate.[5] Per la seua banda, Loaísa va construir el primer fort de Tidore per a combatre als lusitans pel control de l'archipèlec indonesi; eixa época va vore vàries batalles entre abdós bandos per l'illa de Tidore, defesa pels castellans,[5] que varen terminar en un acort de pau, en el que els portuguesos accedien a retirar la seua flota a condición de que el comerç de les espècies solament es fera en ells, i al mateix preu que pagaven en Ternate (baix el seu domini).[3]


La regió va experimentar també temps convulsos durant l'unió dinàstica entre les dos nacions ibèriques baix la casa de Habsburgo,[6] i les Molucas varen resultar ser un punt de fricció i mostra de la fragilitat de la denominada Monarquia Catòlica.[1][7] Encara que l'unió propiciara accions com l'enviament d'una expedició militar castellana des de Manila per a recuperar Ternate, en acabant de que el sultà expulsara als portuguesos del seu imperi (els qui varen trobar covil en la capital filipina), lo cert és que tant castellans com a lusitans aprofitaven la lluntea dels territoris ultramarinos dels consells d'Índies i de Portugal per a realisar incursions un en el territori de l'atre, fins a produir-se conflictes entre abdós.[7] Els portuguesos, a través dels bandeirantes, s'aprofitaven per a violar el Tractat de Tordesillas i estendre's per territoris americans que corresponien a la Corona de Castella;[6] mentres que els castellans feyen lo mateix en territoris de les Molucas[8] i Formosa, principalment per a fer front a l'expansió neerlandesa.[9] Inclús despuix de recuperar Ternate en 1606, teòricament baix el mateix rei (Felipe el Piadós), esta es va convertir en possessió castellana a costa dels portuguesos.[7][10]


Com a resultat, Castella i Portugal competien per eixercir la seua influència en la regió oriental de l'archipèlec també durant l'Unió Ibèrica, un conflicte que s'agravaria despuix de la guerra de Restauració portuguesa (si be, per llavors serien els neerlandesos els qui eixercien el poder en la regió).[5] En el marc d'este ambient caldeado, els portuguesos es proponien a principis de el XVII (encara baix la dinastia filipina) a fer-se en l'illa de Tidore,[11] cosa que finalment varen conseguir. Uns mesos despuix va tindre lloc la conquista definitiva de l'illa pels castellans, que varen establir allí la gobernanza de les Molucas i varen construir el fort de Tahula, en principi per a fer front als hostigamientos lusitans, encara que més vesprada serviria sobretot contra l'emergent potència de la regió, a saber, les Províncies Unides neerlandeses.[10][12]

La fortificació

[editar | editar còdic]

Història

[editar | editar còdic]

La construcció del fort va començar oficialment en 1607 baix el primer governador espanyol de les Molucas, Juan de Esquivel (no confondre en l'explorador castellà homònim),[12] si ben va tindre que pospondre's al poc temps per una escassea de mà d'obra. En 1609 va ser represa pel seu successor en el càrrec, Cristóbal de Azqueta Menchaca, qui va ordenar el començ de les obres,[13][11] encara que, per motius similars, tampoc es va conseguir terminar l'edificació durant el seu mandat. Seria Jerónimo de Silva, governador de les illes entre 1612 i 1617 (no confondre en el conquistador castellà homònim), qui despuix de recomençar les obres en 1613, completaria la construcció en 1615[11] (al mateix temps que el seu parent, Juan Silva, qui encapçalava una expedició de castic contra els neerlendeses, fallara en recuperar atres punts estratègics per a la Corona castellana).[14]

Els castellans varen batejar la fortificació en el nom de Santiago dels Cavallers de Tidore (en castellà medieval, Sanctiago Caualleros dels de la d'Illa Tidore, forma que persistix en gran part dels texts que tracten del tema i que consta en el seu marcador històric), mentres que els natius la cridaven To-Hula, el significat dels quals és Ciutat de Hula,[11] en lo que va passar a conéixer-se com a Fort de Tahula. Les tropes espanyoles varen mantindre esta posició fins a 1662, quan la plaça va ser capturada i cedida a la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC), catorze anys despuix del fi de la guerra dels Huitanta Anys que va deixar als neerlandesos en el control de les Molucas[2][11] (mentres que el domini d'Espanya es va centrar en les Filipines i el de Portugal en algunes places, sempre culpant a l'unió dinàstica i a la casa de Habsburgo per la pèrdua de la seua influència en el Pacífic).[3]


En 1707, el fort va ser destruït a instàncies de les autoritats neerlandeses,[2] encara que posteriorment seria reconstruït pels sultans de Tidore en el permís de la VOC, servint com a residència real a partir del regnat de Saifuddin.[11] En 1799, baix el sultà Nuku, com a part dels seus plans per a enfrontar-se a la VOC en un atac sorpresa i recuperar les Molucas dels neerlandesos, el fora va recuperar el seu propòsit militar en ser equipat en canons i munició.[15] No obstant, tornaria a ser destruït en batalles posteriors.[10]

Ubicació

[editar | editar còdic]

Com a principal estructura defensiva de l'illa, Tahula està ubicat en una posició estratègica: des d'una altitut de 35 metros sobre una gran roca de coral, domina tant les costes este i sur de l'illa com la planura que s'estén cap a l'oest, terra adins.[2][11] La seua posició ha propiciat que servira, més allà del seu propòsit militar, també per a monitorear el tràfic comercial d'espècies.[2][3]

Estructura i conservació

[editar | editar còdic]

El fort de Tahula és una estructura de planta rectangular, que consistix en quatre edificacions realisades en pedra natural.[2] Alguns elements que s'han conservat fins a l'actualitat (en estat de ruïnes) inclouen els baluarts (un de triangular i l'atre circular), el pati interior, les dependències, estanys, tombes i un llarc tram d'escales (en un centenar d'escalons), que conduïx a la seua entrada principal.[4] En l'interior, s'ha preservat en bon estat una habitació en una porta d'arc de mig punt.[2] Atres elements, no obstant, no s'han conservat tan be, i estan coberts de vegetació i en mal estat.

El tram d'escales ha segut recent pintat en colors vius i s'han realisat vàries obres de restauració en els anys, si be, per llimitacions presupostàries, algunes parts seguixen desgastades i en estat de nocura.[11] A la seua volta, el pati del fort s'ha convertit en jardí.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sánchez, Jorge (2021-04-10). Geografia insòlita de l'Imperi espanyol: Un viage per la geografia mundial en busca dels vestigis més desconeguts de l'imperi espanyol (en és), Editorial Almuzara. ISBN 978-84-18709-91-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Menikmati Keindahan Pulau Tidore dari Benteng Tahula» (en aneu-id). www.goodnewsfromindonesia.id. Consultat el 2023-09-27.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Piñeiro, Leopoldo Stampa (2020-03-12). Els galeones de les espècies: Espanya i les Molucas (en és), EDAF. ISBN 978-84-414-4039-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Tips Melancong ke Tidore Halaman all» (en aneu). KOMPAS.com. Consultat el 2023-09-27.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Sejarah Kesultanan Tidore: Pendiri, Kejayaan, & Daftar Raja-Sultan» (en aneu). tirto.aneu. Consultat el 2023-09-27.
  6. ↑ 6,0 6,1 Ибероамериканские тетради.0(2)
    14–21.ISSN 2658-5219.doi:10.46272/2409-3416-2018-2-14-21.Consultat el 2023-09-28.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Hispànica"; Pavón, Dalmacio Negre (2020). Autoritat, poder i jurisdicció en la monarquia hispànica. (en és), Dykinson. ISBN 978-84-1324-742-7.
  8. ↑ Ricklefs, Merle Calvin (2002). A History of Modern Indonèsia Since C. 1200 (en anglés), Stanford University Press, p. 32. ISBN 9780804744805.
  9. ↑ Hsin-Hui, Chiu (2008). The Colonial 'Civilizing Process' in Dutch Formosa, 1624-1662 (en anglés), Brill, p. 88. ISBN 9789004165076.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Amal, M. Adnan (2016-09-21). Kepulauan Rempah-rempah (en aneu), Kepustakaan Populer Gramedia. ISBN 978-602-424-166-7.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 «donar-tidore-yang-ramai-dikunjungi Benteng Tahula, Bangunan Bersejarah Peninggalan Spanyol vaig donar Tidore yang Ramai Dikunjungi» (en aneu-id). Tribunternate.com. Consultat el 2023-09-27.
  12. ↑ 12,0 12,1 Martínez Montes, Luis Francisco (2018). Espanya: una història global, Global Square Editorial. ISBN 978-84-949381-0-8.
  13. ↑ «donar-cristobal-de-azcueta-menchaca-a-ternate-1610-1612/ Moluccas 5 - The government of Cristóbal de Azcueta Menchaca in Ternate, 1610-1612» (en en-us). Colonial Voyage. Consultat el 2023-09-27.
  14. ↑ Hernán, Enrique García (2006). Guerra i societat en la monarquia hispànica: política, estratègia i cultura en l'Europa Moderna, 1500-1700 (en és), Editorial CSIC - CSIC Press. ISBN 978-84-8483-224-9.
  15. ↑ «Benteng Tehoela - Sistem Registrasi Nasional Cagar Budaya». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2022. Consultat el 2023-09-28.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fort_de_Tahula&oldid=978084»