Formació Calabós

La Formació Calabós és una formació geològica del Jurásico Mig, assignada al Calloviano inferior–mig, que aflora en el sector sur de la província de Mendoza, Argentina, dins de la Conca Neuquina. Integra el tram superior del Grup Que el seu i de la Mesosecuencia Que el seu, i constituïx una successió predominantment carbonática depositada en una rampa carbonática marina somera durant l'etapa final del cicle cuyano.

Estratigráficamente, la Formació Calabós es recolza per mig d'un contacte erosivo i irregular sobre les facies marines de cara de plaja de la Formació Lajas, i és coberta per les evaporitas de la Formació Tábanos. Esta posició la convertix en un registre rellevant per a reconstruir la transició des de la sedimentación llitoral siliciclástica del tram superior de Lajas cap a l'establiment d'una plataforma carbonática somera i, posteriorment, cap a condicions marines restringides i hipersalinas en la conca.

Litológicamente, l'unitat està composta per wackestones i packstones bioclásticos i peloidales, grainstones oolíticos, estromatolitos, nivells coralinos i cossos subordinats d'areniscas i conglomerats. El seu contingut paleontológico inclou bivalvats, algues verdes calcáreas, corals escleractínidos, equinoderms, cianobacterias, gastrópodos, foraminíferos, calciesferas, briozoos i ostrácodos. L'abundància de partícules carbonáticas bentónicas produïdes per organismes fotodependientes, junt en ooides i peloides, va permetre interpretar les seues calcàrees com una associació de tipo Photozoan, desenrollada baix condicions marines subtropicales.

Història i nomenclatura

Els nivells carbonáticos hui inclosos en la Formació Calabós varen ser descrits per Dessanti en treballs sobre el sector de Bardas Blanques i àrees veïnes del sur mendocino. En la seua formulació original, Dessanti va introduir el nom «Calcàrees de Calabós» per als carbonat exposts en el riera Calabós, en les proximitats del cerro Puchenque, i els va assignar inicialment al Oxfordiano.

La potència de 50 m originalment atribuïda a l'unitat va ser revisada posteriorment, ya que incloïa nivells pertanyents a la Formació La Mànega. Els treballs sedimentológicos moderns estimen per a la Formació Calabós una gruixa de l'orde de 30 m en els perfils clàssics de la riera Calabós.

Des de fins de la década de 1990 i començos del sigle XXI, l'unitat va ser objecte d'estudis sedimentológicos, microfaciales, geoquímicos i diagenéticos de major detall. Els treballs de Cabaleri i colaboradors varen analisar facies, microfacies i isòtops de carbono i oxigen en la secció del riera La Baïna, mentres que Palma i colaboradors varen desenrollar interpretacions integrals sobre l'arquitectura cíclica, l'evolució paleoambiental, l'associació Photozoan i l'història diagenética dels seus carbonat.

Estratigrafia i edat

La Formació Calabós forma part de la Mesosecuencia Que el seu, equivalent al denominat Cicle Cuyano. En la província de Mendoza, esta successió està composta, en sentit ascendent, pels depòsits continentals de la Formació El Fre, els depòsits marins de plataforma de la Formació Posat Araya, les lutitas negres d'ambient offshore de la Formació Tres Cantons, els depòsits marins siliciclásticos de la Formació Lajas, els carbonat de la Formació Calabós i les evaporitas de la Formació Tábanos.

La Mesosecuencia Que el seu està llimitada regionalment per la discontinuïtat Intraliásica en la seua base i per la discontinuïtat Intracalloviana en el seu sostre. Dins d'este marc, la Formació Calabós registra una etapa tardana de sedimentación marina somera prèvia a la forta restricció evaporítica de la conca.

Relacions estratigráficas

• Base: contacte erosivo i irregular sobre les facies marines de cara de plaja de la Formació Lajas.
• Sostre: contacte en les evaporitas de la Formació Tábanos.
• Significat regional: transició des de depòsits siliciclásticos llitorals cap a una rampa carbonática somera, seguida per condicions de restricció marina i precipitació evaporítica.

Edat i bioestratigrafía

L'edat de la Formació Calabós va ser determinada per mig del seu contingut d'amonites. La fauna representada per Rehmannia sp., Choffatia sp. i Glossouvira sp. permet assignar-la al Calloviano inferior–mig.

Tàxon de ammonite	Valor bioestratigráfico
Rehmannia sp.	Associació característica de l'interval Calloviano inferior–mig
Choffatia sp.	Integrant del conjunt ammonitífero usat per a datar la formació
Glossouvira sp.	Reforça l'assignació d'edat calloviana inferior–mija

Este control bioestratigráfico també va permetre revisar interpretacions paleobiológicas prèvies. Palma et al. varen senyalar que una menció anterior de Halimeda en la Formació Calabós no resulta compatible en l'edat calloviana de l'unitat, donat el ranc estratigráfico conegut per a eixe gènero.