Formació Tres Cantons
La Formació Tres Cantons és una unitat litoestratigráfica d'edat Jurásico Mig (Aaleniano a Bajociano, possiblement fins al Calloviano inferior) que aflora en el sector central i meridional de la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Neuquén i Mendoza, en l'oest d'Argentina. Va ser definida formalment per Stipanicic (1969) sobre la base d'afloraments entre les rieres Blanco i de les Yeseras, al sur de Mendoza. Anteriorment havia segut inclosa dins de la denominació informal «Formació Chinenca Morta» (Riccardi, 1983) o «Formació Els Molles» (Weaver, 1931) en el Neuquén.[1][2] Constituïx el registre d'una conca marina de fondo euxínico durant l'etapa de sag (subsidencia tèrmica) posterior al rift inicial, i és equivalent lateral de la Formació Els Molles en el Neuquén central.[2][3]
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]El nom «Tres Cantons» va ser propost per Stipanicic (1969) per a reemplaçar el terme «China Morta» utilisat per Riccardi (1983) i atres autors, ya que en el cerro homònim no afloren els depòsits en qüestió.[1] La localitat tipo es troba en l'àrea de les rieres Blanco i de les Yeseras, en el sur de la província de Mendoza.[2] L'unitat va ser inclosa per Legarreta i Gulisano (1989) dins de la Mesosecuencia Que el seu (Cicle Cuyano), com a part de la farcidura de la conca de retroarco durant el Jurásico mig.[2] En el context del depocentro Atuel, la Formació Tres Cantons representa l'etapa de postrift o sag, posterior als depòsits de sinrift de les formacions Riera Mala, El Fre i Lloc Araya.[3][4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Tres Cantons està composta dominantemente per lutitas negres a grises, pelitas i limolitas, en intercalació subordinades d'areniscas fines i lutitas calcáreas.[1] En la localitat del cerro Tricolor (Mendoza) alcança una gruixa de 300 m.[1] Cap al sur de la conca (Neuquén) pot superar els 500 m, a on és coneguda com Formació Els Molles.[2] En l'àrea del depocentro Atuel, l'unitat es dispon per damunt de la secció superior de la Formació Posat Araya i per baix de les evaporitas de la Formació Tábanos.[3][6]
Les litofacies inclouen:
- Lutitas negres laminadas (shales) bituminosas, en alt contingut de matèria orgànica, depositades en condicions anóxicas.
- Turbiditas diluïdes i clàssiques (areniscas fines en estructures de corrent i gradació), interpretades com a fluix de densitat en un talús submarí.
- Paviments de Bositra sp. (bivalvat pelágico) i nanoplancton calcáreo, indicatius d'una plataforma externa en baixa energia.
S'observen també nivells de concrecions calcáreas que contenen amonites i uns atres fòssilés.[7] L'anàlisis petrográfico de les areniscas de la Formació Tres Cantons (Tunik et al., 2008) mostra una composició en molt baix contingut de cuarzo (13%) i alt percentage de feldespats (42%) i líticos (31%), en abundants trizas de caiguda directa, lo que sugerix un aporte volcànic contemporàneu des de l'oest, associat al arc magmático jurásico.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nullo, F.E., Stephens, G., Combina, A., Dimieri, L., Baldauf, P. & Bouza, P. (2005). Full Geològic 3569-III/3572-IV, Malargüe, província de Mendoza. SEGEMAR, Bolletí Nº 346, 85 p.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Legarreta, L. & Uliana, M.A. (1999). El Jurásico i Cretácico de la Cordillera Principal i la Conca Neuquina. 1. Facies sedimentarias. En: R. Camins (ed.), Geologia Argentina. Servici Geològic Miner Argentí, Anals 29(16): 399‑432.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Giambiagi, L., Bechis, F., Lanés, S., Tunik, M., García, V., Suriano, J. & Mescua, J. (2008). Formació i evolució triásico-jurásica del depocentro Atuel, Conca Neuquina, província de Mendoza. Revista de l'Associació Geològica Argentina, 63(4): 520‑533.
- ↑ Bechis, F., Giambiagi, L., Lanés, S., García, V. & Tunik, M. (2009). Evidències d'extensió oblicua en els depòsits de sinrift del sector nort de la Conca Neuquina. Revista de l'Associació Geològica Argentina, 64(2): 297‑310.
- ↑ Spalletti, L.A., Franzese, J.R., Morel, E.M. & Artabe, A.E. (2005). Nou enfocament estratigráfico del Triásico-Jurásico Enjorn en la regió del riu Atuel, Província de Mendoza. 16º Congrés Geològic Argentí, Actes 3: 77‑82.
- ↑ 6,0 6,1 Tunik, M.A., Lanés, S., Bechis, F. & Giambiagi, L. (2008). Anàlisis petrográfico de les areniscas jurásicas primerenques en el depocentro Atuel de la conca Neuquina. Revista de l'Associació Geològica Argentina, 63(4): 714‑727.
- ↑ Lanés, S. (2002). Paleoambientes i Paleogeografia de la primera transgressió en Conca Neuquina, Sur de Mendoza. Tesis Doctoral, Universitat de Buenos Aires (inèdita), 403 p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Tres Esquinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.