Formació Els Molles
La Formació Els Molles és una unitat litoestratigráfica d'edat Toarciano a Bajociano mig (Jurásico Inferior a Jurásico Mig) que aflora en la Conca Neuquina, principalment en les províncies de Mendoza, Sant Joan i Neuquén, en la Patagonia argentina. Va ser definida originalment per Weaver (1931) i posteriorment estudiada en detalle per diversos autors.[1] Representa la primera transgressió marina generalisada en la Conca Neuquina, depositada durant l'etapa de post‑rift primerenc, i constituïx una de les roques mare d'hidrocarburs més importants de la conca.[2]
Història i nomenclatura
[editar | editar còdic]La denominació «Els Molles» va ser proposta per Weaver (1931) per a agrupar els depòsits de lutitas negres i turbiditas que afloren en l'àrea de la serra de Chacaico i les seues afores. La localitat tipo es troba en la riera Els Molles, afluent del riu Picún Leufú, en la província del Neuquén.[1]
La Formació Els Molles forma part del Grup Que el seu i es va depositar entre les discordances Rioatuélica (base) i Loténica (sostre), que marquen els llímits en el Cicle Precuyano infrayacente i el Grup Lotena suprayacente, respectivament.[2] En l'àrea d'influència de la Dorsal de Huincul, es reconeixen discordances «intracuyanas» (Intratoarciana, Seguélica i Lohanmahuídica) que afecten a l'unitat.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La Formació Els Molles està composta predominantment per lutitas negres i margas laminadas, en intercalació de turbiditas areniscosas de gruixa centimétrico a decamétrico, depositades en un ambient de conca marina relativament profunda, per baix del nivell de base de tormentes, en condicions de fondo pobremente oxigenadas (anóxicas a disaeróbicas).[3] També s'han reconegut nivells de tobas de caiguda i fluix piroclásticos.[4]
La gruixa de l'unitat és variable: en l'àrea de la faixa plegada i correguda alcança fins a 1500 m, mentres que en el sur de la conca oscila entre 650 i 1000 m.[5]
Ambient depositacional
[editar | editar còdic]La Formació Els Molles es va depositar en una conca marina de retroarco en una rampa de baixa pendent. Es reconeixen dos subambientes principals:[3]
- Offshore distal: lutitas negres laminadas i margas, sense estructures sedimentàries de corrent ni bioturbación, en abundant matèria orgànica i fauna d'ammonites i bivalvats oportunistes (Bositra sp.), depositades en condicions anóxicas.
- Offshore proximal a conca: intercalació de turbiditas areniscosas (canals i lòbuls), en estructures de gradació normal i laminación convoluta, indicant episodis de corrents de densitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Weaver, Ch. (1931). Paleontology of the Jurassic and Cretaceous of west central Argentina. Memoir University of Washington 1: 1‑469.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Leanza, H.A. (2009). Les principals discordances del Mesozoico de la Conca Neuquina segons observacions de superfície. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals 11(2): 145‑184.
- ↑ 3,0 3,1 Gómez‑Pérez, I. (2001). Estromatolitos d'aigües profundes en la Formació Els Molles (Neuquén, Argentina): ¿fumerals de metà en el fondo marí jurásico? Ameghiniana 8(2): 1‑14.
- ↑ Llambías, E.J. & Leanza, H.A. (2005). Depòsits laháricos en la Formació Els Molles en Chacay Melehue, Neuquén. Revista de l'Associació Geològica Argentina 60(3): 552‑558.
- ↑ Ponce, J.J., Montagna, A.O. & Carmona, N. (eds.) (2015). Geologia de la Conca Neuquina i els seus sistemes petrolers: una mirada integradora des dels afloraments al subsol. Fundació YPF‑UNRN, 152 pp.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formación Los Molles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.