Fontaneria

La fontaneria[1], plomería o gasfitería és l'activitat relacionada en l'instalació i manteniment de rets de canonades per a l'abastiment d'aigua potable i evacuació d'aigües residuals, aixina com les instalacions de calefacció en edificacions i atres construccions.
Etimologia
El nom «fontaneria», deriva de «fontaner»,[2] que prové de «fontana»,[3] que és sinònim de «font»[4] i a la seua volta prové del llatí fontāna.[5]
El nom «plomería», utilisat en alguns països d'Hispanoamèrica,[6][7] prové de l'utilisació tradicional del plom en les conducció. Reparació de vidres i finestres
El terme «gasfitería» deriva de «gasfiter» o «gasfitero», un anglicisme usat en Perú i Chile que prové de l'anglés gasfitter.[8]
Història

La fontaneria té el seu orige en civilisacions antigues que varen desenrollar sistemes de banys públics i varen requerir mecanismes per al suministrament d'aigua potable i l'evacuació d'aigües residuals a gran escala.[9]
Els mesopotámicos varen introduir al món les canonades d'aigüeral d'argila al voltant del 4000 a. C., en els primers eixemples trobats en el Temple de Bel en Nippur i en Eshnunna,[10] utilisats per a eliminar les aigües residuals dels llocs i capturar l'aigua de pluja en els pous. La ciutat d'Uruk conté els eixemples més antics coneguts de latrines construïdes en rajoles, construïdes sobre canonades interconectadas d'aigüeral d'argila cuita, al voltant de 3200 a. C.[11][12] Els tubos d'argila es varen usar més tart en la ciutat hitita de Hattusa.[13] Tenien segments fàcilment desmontables i reemplazables, i permetien la neteja.
Les canonades de fontaneria de terra estandardisades en bridas amples que usaven asfalte per a previndre fugues varen aparéixer en els assentaments urbans de la civilisació de la vall del Indo cap al 2700 a. C.[14]
Les canonades de coure varen aparéixer en Egipte cap al 2400 a. C., en la Piràmide de Sahura i el complex del temple contigu en Abusir, que es va trobar conectat per una canonada de desaiguador de coure.[15]
L'història de la fontaneria es remonta als temps de l'Antiga Roma,[16] els qui ya construïen aqüeductes de pedra per a conduir l'aigua fins a les instalacions dels palaus dels seus emperadors i als seus famosos banys, aixina com cloaques per a desestajar-la una volta usada. El terme en llatí para plom és plumbum. Els sostres romans usaven plom en conductes i canonades de desaiguador[17] i alguns també estaven coberts de plom. El plom també es va usar para canonades i per a fer banys.[18]
En la Caiguda de Roma, tant el suministrament d'aigua com el sanejament es varen estancar, o varen retrocedir, durant més de 1000 anys. La millora va ser molt llenta, en poc progrés efectiu fins al creiximent de les ciutats modernes densament poblades en el XIX. D urante este periodo, les autoritats de salut pública varen començar a pressionar per a que s'instalaren millors sistemes d'eliminació de rebujos, per a previndre o controlar epidèmies de malalties. Anteriorment, el sistema d'eliminació de residus consistia en arreplegar els residus i depositar-los en el sol o en un riu. Finalment, el desenroll de sistemes d'aigüeral i aigua subterràneus separats va eliminar les sangues d'aigüeral obertes i els pous cegos.
En el Kilwa posclásico, els rics gojaven de la fontaneria interior en les seues cases de pedra.[19][20]
La fontaneria moderna té els seus inicis a finals del XIX en l'ús dels tubos de ferro fos per a conduir l'aigua, els quals es soldaban en plom, que era fos per mig d'un cremador i despuix abocat en les unions. Este sistema es va utilisar fins a finals de la década dels setanta, encara que per a un atre tipo d'instalacions no relacionades en el consum humà, encara s'utilisa.
L'ús de plom per a l'aigua potable va disminuir dràsticament despuix de la Segona Guerra Mundial per una major consciència dels perills de l'enverinament per plom. En eixe moment, les canonades de coure es varen introduir com una alternativa millor i més segura a les canonades de plom.[21]
Actualment, en la majoria dels països occidentals l'ús del sistema ferro fos-plom està prohibit, tant per a la conducció d'aigua potable com per a l'evacuació d'aigües residuals. Els motius són que en el desgast intern de les canonades a causa de la fricció, menudes partícules de plom es mesclen en l'aigua, provocant plumbosis als consumidors; per una atra part, el seu treball és llent, complex i molt costós en comparació a atres materials més moderns com el coure, el PVC, el polietilé d'alta densitat (PEAD) i molt s uns atres.
Hui en dia la soldadura de plom ha segut substituïda per varis sistemes, segons el material de la canonada: soldadura d'acer, per a tubos d'acer; estany soldat a gas, per a tubos de coure; adhesiu solvent, per a tubos de PVC; termofusó per a tubos de polipropileno i/o de polibuteno; morter de ciment per a tubos de concret i pastes especials per a tubos de asbesto-ciment. Existixen també les unions mecàniques, que poden ser a compressió o bridadas o roscadas.[22]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Fontanería», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ «Fontanero», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ Espasa-Calpe (2005). Fuente, en Diccionario de sinónimos y antónimos. WordReference. Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ «Fontana», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ Oxford University Press (2005). Plomería, en Pocket Oxford Spanish Dictionary. Word Reference. Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ Espasa-Calpe (2005). «Plomería», en Diccionario de la lengua española. WordReference. Consultado el 26 de junio de 2009.
- ↑ «Gasfitero», en Diccionario de la Lengua Española (22ª ed.). Real Academia Española (2001). Consultado el 22 de junio de 2009.
- ↑ «Archaeologists Urge Pentagon To Keep Soldiers From Destroying», Herald-Journal, Mar 19, 2003. Consultat el 2013-12-27.
- ↑ Burke, Joseph (2017-04-24). FLUORIDATED WATER CONTROVERSY. ISBN 9781365912870. Consultat el 2017-08-04.
- ↑ Mitchell, Piers D. (2016-03-03). Sanitation, Latrines and Intestinal Parasites in Past Populations (en en), Routledge, pp. 22. ISBN 978-1-317-05953-0.
- ↑ Wald, Chelsea(2016-05-26).«The secret history of ancient toilets».Nature News.533(7604): 456–458.doi:10.1038/533456a.(en en)
- ↑ {{Cite boo k|last=Burney|first=Charles|url=https://books.google.com/books?id=azPl5Jzv930C&q=Hattusa+clay+pipes&pg=PA307%7Ctitle=Historical Dictionary of the Hittites|date=2004-04-19|publisher=Scarecrow Press|isbn=978-0-8108-6564-8|language=en}}
- ↑ Teresi et al. 2002
- ↑ Bunson, Margaret (2014-05-14). Encyclopedia of Ancient Egypt (en en), Infobase Publishing, pp. 6. ISBN 978-1-4381-0997-8.
- ↑ Pulsifer, William H. Notes For a History of Lead, New York University Press, 1888. pp. 132, 158
- ↑ Middleton, The Remains of Ancient Rome, Vol. 2, A & C Black, 1892
- ↑ Historical production and uses of lead. ila-lead.org
- ↑ The Travels of Ibn Battuta
- ↑ Cartwright, Mark (2019-03-29). «Kilwa}», .
- ↑ «Public Notice .Lead Contamination Informative City Ok Moscow Water System», Moscow-Pullman Daily News, 1988-08-12. Consultat el 2013-12-27.
- ↑ «Fontaneros». Marco Matoli.