Fisiologia gastrointestinal

La fisiologia gastrointestinal és la branca de la fisiologia que s'ocupa de la funció del tracto gastrointestinal. La funció d'este tracto és processar els aliments ingerits per mijos mecànics i químics, extraure els nutrients i excretar els productes de rebuig. Per lo que, la fisiologia gastrointestinal és el conjunt de les funcions de tot l'Aparat digestiu, tant la motilidad com les secrecions. Este tracto està format pel tubo digestiu, que va de la boca fins a l'ano, aixina com les glàndules, substàncies químiques, hormones i enzimes que faciliten la digestió.

Els principals processos que tenen lloc en el tracto gastrointestinal són: motilidad, secreció, regulació, digestió i circulació. El bon funcionament i la coordinació d'estos processos són vitals per a mantindre una bona salut, ya que permeten una digestió i absorció de nutrients.

Principis generals de la funció gastrointestinal

Control nerviós

El sistema nerviós que governa l'aparat digestiu rep el nom de sistema entérico, i controla tant els moviments com les secrecions a nivell gastrointestinal. Està compost pels plexe submucosos o de Meissner i mientérico o de Auerbach.

El plexe de Meissner se situa més pròxim a la llum, emplaçat en la capa submucosa de la paret, i és el de major importància en la secreció, encara que també té un paper important en la contracció local de les fibres musculars de la submucosa per a modelar el plegament parietal. El plexe de Auerbach troba el seu lloc entre les capes muscular llongitudinal i circular i, per la seua localisació, és necessari per al control de la motilidad.

Per al control fi i la regulació dels plexe, estos reben aferencias tant del sistema nerviós simpàtic com del parasimpático, que la seua inervación és predominant en tot el tracto gastrointestinal. El parell craneal X, que eixercix funció parasimpática, s'estén des del seu naiximent fins a la mitat esquerra del intestí gros, inervando en el seu trayecte al esòfec, estòmec i pàncrees.

La porció distal del tubo digestiu, composta pel còlon descendent, còlon sigmoide, recte i ano, rep inervación preferent del plexe parasimpático sacre que discorre junt als nervis pèlvics. l'acetilcolina, neurotransmissor de les sinapsis postganglionars dels nervis parasimpáticos, estimula l'activitat secretora i de motilidad en l'intestí.

La inervación simpàtica prové dels parells vertebrals que van de T5 a L2 i s'estén per tot l'aparat digestiu despuix de reunir-se en els ganglis celíacos, mesentèric superior i mesentèric inferior, dels que sorgiran els axones de les neurones postganglionars. Les terminacions postsinápticas simpàtiques secretan noradrenalina i, en una cantitat molt inferior, adrenalina, que eixerciran un potent efecte inhibidor sobre les funcions gastrointestinals. La inervación sensitiva permet captar l'irritament de la mucosa, la presència de substàncies químiques agressives o distensió de la capa mucosa, i produirà un efecte inhibitori o excitatorio en funció de l'estímul transmés.

Existixen, per tant, tres nivells de control de l'activitat gastrointestinal: el que rigen els propis plexe entéricos sense aferencias del sistema nerviós central, les aferencias de tubo digestiu fins als ganglis simpàtics prevertebrales i la subsegüent resposta inhibitòria i els reflexos que s'originen per vies ascendents fins a la mèdula espinal i el tronc de l'encéfal.

Fluix sanguíneu

En l'aparat digestiu, la circulació complix en dos funcions bàsiques: proveir oxigen als teixits que ho constituïxen i transferir els nutrients absorbits al restant del cos. Esta última tasca la fa junt en la circulació limfàtica.

La irrigación gastrointestinal

Artèries arciformes d'un sol arc.

La irrigación gastrointestinal està disposta d'una forma molt particular. Esta irrigación, està donada per un sistema d'artèries arciformes.
Cada got arterial es dividix en dos branques, que s'unixen en branques adjacents, formant una série d'arcs (arcades arterials).

Cada regió és irrigada de forma directament proporcional al grau d'activitat local, com despuix d'un menjar, allí aumenta el fluix sanguíneu.

Algunes variacions que aumenta el fluix sanguíneu

1)En la digestió, la mucosa del tubo digestiu llibera substàncies vasodilatadoras, aixina com la gastrina i la secretina.

2)En la secreció les glàndules secretoras, lliberen calidina i bradicinina, que són cininas vasodilatadoras molt potents.

3)Quan es disminuïx la concentració d'oxigen en la paret intestinal, aumenta el fluix.

El fluix sanguíneu disminuïx quan el tubo digestiu està en repòs i es considera un temps de recuperació.

El fluix arterial a les vellositats i el seu drenage venoso seguixen direccions opostes, encara que els gots es troben molt pròxims. Gràcies a esta disposició vascular, la major part de l'oxigen sanguíneu difon des de les arteriolas directament cap a les vénulas adjacents, sense passar siquiera pels extrems de les vellositats. En condicions normals, esta derivació no resulta perillosa per a les vellositats, pero en condicions patològiques, associades a una disminució important del fluix sanguíneu intestinal com succeïx en el shock circulatori, la falta d'oxigen en els extrems de les vellositats pot ser tan intensa que la punta o la totalitat de la vellosidad sofrix una isquemia causant de la seua necrosis i es desintegra. Per esta i atres raons, en moltes malalties gastrointestinals s'observa una intensa atròfia de les vellositats en una disminució important de la capacitat d'absorció de l'intestí. La sanc aumenta el seu fluix, quan els nervis parasimpáticos estimulen a l'estòmec. Pero quan es provoca una estimulació dels nervis simpàtics, estos provoquen una vasoconstricción, lo que fa que la sanc disminuïxca el seu fluix.

La sanc venosa procedent dels òrguens gastrointestinals, aplega fins al fege per la vena porta.

Durant la fase d'absorció digestiva, la vena porta resulta enriquida en substàncies que s'absorbixen del aparat digestiu. El fege transforma, utilisa o elimina estes substàncies ans que passen a la circulació general.

El fege s'encarrega de netejar la sanc provinent de l'absorció intestinal, eliminant tòxics i inclús bactèries i transformant certs nutrients absorbits en substàncies del metabolisme intermediari necessaris per a que apleguen a atres òrguens.