Anar al contingut

Festa de la Natividad de la Verge del Port

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Festa de la Natividad de la Verge del Port
L'ermita de la Verge del Port, lloc inicial de la celebració de la festa religiosa.
La denominació popular de la festa: La Melonera de deu a la venda que havia de melons i meló d'Algers a la vora del Manzanares per setembre.

Les festes de la Natividad de la Verge del Port (denominada popularment com a Festes de la Melonera) són unes festes dedicades a la Verge del Port, se celebren en el districte de Arganzuela (Madrit, Espanya) a mitan de setembre (generalment de l'11 al 14).[1] Té una rodalia temporal en la celebració llitúrgica de la Natividad de La nostra Senyora (8 de setembre). Tradicionalment han segut el tancament de les verbenes estiuenques tradicionals madrilenyes. El centre religiós es presenta en l'Ermita de la Verge del Port i l'eix de celebració coincidix en l'avinguda del Manzanares (en l'actualitat, Madrit Ric). La processó que es realisava des de l'ermita finalisava en una berena colectiva de melons i melons d'Alger que es trobaven a la venda a lo llarc de la vora del riu Manzanares, este fenomen va acabar donant el nom popular a la festivitat. En 1983 es varen resucitar de nou en el barri de l'Arganzuela, prenent com a eix festiu el Passejada de la Chopera.[2]

Història

Les celebracions en Espanya, per estes dates del més de setembre, se solen centrar en les tasques agrícoles de la verema. No obstant les celebracions d'esta Verge queden desvinculades de l'ambient rural. El 8 de setembre s'acostumava acodir a la missa celebrada en l'ermita i posteriorment es trea adornada en flors, i en processó, una image molt venerada de la Verge del Port.[3] La denominació popular de la melonera es deu a l'existència de posats de venda galliponters de melons i meló d'Algers propencs al riu, sobretot al pont de Segòvia (un dels principals punts d'accés a la capital), a mitan de setembre. Al començament del XX estos festejos coincidien en l'arribada a Madrit d'estes frutes. En els inicis, despuix de la processó religiosa se celebrava una verbena en els melons i melons d'Alger dels llocs propencs. Este fenomen festiu va concedir el nom a la celebració.


L'image va ser traslladada des de Lisboa, fugint de l'invasió àrap, a una ermita de Plasencia. L'image va ser descoberta en el XV per un pastor.[4] El nomenament de la Verge com a patrona de Plasencia es deu al papa Pío X. La construcció de l'ermita junt al riu va ser patrocinada pel rei Felipe V obrint i popularisant els camins d'accés a Madrit, com és el camí del Pardo. Les traces de l'ermita es varen encarregar a l'arquitecte Pedro de Ribera. Finalment les obres de l'ermita, sempre baix la vigilància del primer marqués de Vadillo, es finalisen el 10 de setembre de 1718 en una còpia de la Verge del Port placentina. L'ermita és pronte destí de populars romeries estiuenques (generalment d'emigrants asturians o gallecs[5]) pels parages frondoses alamedas que supon la ribera del riu Manzanares.[6]

Erro al crear miniatura:
Martínez d'Espinosa - La Verge del Port, 1856, Museu del Prat

L'oli Balle en la Verge del Port, del pintor romàntic barroc Manuel Rodríguez de Guzmán, descriu la romeria a la Verge del Port. Este quadro es troba en el Museu Romàntic de Madrit. Ademés, el quadro La Verge del Port de Juan José Martínez Espinosa en el Museu del Prat presenta una visió històrica de la festa.[7]

En el XIX la romeria es va transformar en verbena. A mediats i començos del XIX les verbenes es varen celebrar en les praderies de les Vistillas. L'image de la Verge va ser destruïda durant la Guerra Civil per la rodalia i virulència dels front de batalla que va haver en les seues rodalies. La talla de la Verge es va encarregar a Víctor González Díaz. En 1945 es va aprovar la confraria de la Verge del Port. La verbena va ser recuperada en l'any 1983 i la seua primera crida va ser llegit per l'alcalde Enrique Tendre es va celebrar des del 3 a l'11 de setembre en la Plaça de Peñuelas i en atres espais públics d'Arganzuela.

Celebracions

La cultura popular madrilenya celebra esta verbena com l'última del periodo estiuenc, precisament coincidint en dates en la natividad de la Verge (8 de setembre). Existix un refrà espanyol que indica el periodo de tancament estiuenc de la festivitat:

"Quan la Verge (melonera) ve, l'oroneta es va".[8]


Els actes festius tenien lloc, a finals del XX, en el Recint Ferial Parc de l'Arganzuela i incloïen com a activitats principals competicions deportives temàtiques, concerts de música en directe, etc. Al començament del XXI, en el més de setembre i en Madrit Ric, se celebren en tots els centres culturals de la vora del riu diversos Festivals d'Autumne entorn a la Festa de la Melonera. De la mateixa manera que atres verbenes madrilenyes estiuenques se celebren concursos públics de mantones de Manila, els balls populars de chotis, etc.. Les celebracions inclouen en les verbenes fòcs artificials, actuacions de grups musicals.[7]

Vore també

Referències

  1. ↑ Pedro Montoliu Camps, (1990), Festes i Tradicions Madrilenyes, Madrit, Ed. Silex, ISBN 84-7737-028-1, pp:189-190
  2. ↑ Pedro F. García, (2005), Iglésia de Madrit, Edicions La Llibreria, pág. 245-247
  3. ↑ José María Sanabria, Federico Delclaux, (2002), Santuaris marianos de Madrit, Madrit, págs. 148-151
  4. ↑ Cristóbal Belda Navarro, (2001), Els sigles del Barroc, Madrit, Ed. AKAL
  5. ↑ Juan Jiménez Taca (2007). Asturians en Madrit: els oficis de les classes populars, sigles XVI-XX, Primera edició (en espanyol), Oviedo: Muséu del Pueblu d'Asturies, pp. 45-47.
  6. ↑ Carmen Sarasúa (1994). Sigle Veintiuno S.A. (ed.). Criats, Nodrices I Amos: El Servici Domèstic en la Formació Del Mercat Madrileny 1758-1868, Primera edició (en espanyol), Madrit, pp. 60-61.
  7. ↑ 7,0 7,1 «L'estàtua portuguesa a la que duyen melons d'Alger per a conseguir nóvio: l'orige de les festes de la Melonera en Madrit» (en és). Som Madrit - elDiario.és. Consultat el 2024-09-05.
  8. ↑ H Otero(2010).«El santoral en el refraner espanyol».Religió i escola: la revista del professorat de Secundària.PPC Editorial.Madrit: