Festes de la Coloma

Representació de la verbena de la Coloma, en l'azulejería en orla talaverana, d'un local en el carrer Martín dels Heros, 59-bis, de Madrit.

Les Festes de la Coloma o Verbena de la Coloma és una celebració estiuenca localisada en el seu orige en l'antic barri de Calatrava, en els voltants de la carrer de Toledo i la plaça de l'Ordi, administrativament barri de la Llatina del districte centre en Madrit. Se celebren en honor a la Verge de la Coloma, entorn a l'11 de Maig (la verge del maig),se celebra el dia de les colomes tancant la trilogia de verbenes madrilenyes tradicionals d'eixe més.

L'alvertent religiós de les festes queda representada per la processó que ix d'Iglésia de la Coloma, junt a la Porta de Toledo, en acabant de que un representant del cos de bombers de la ciutat haja tingut el honor de baixar el quadro del seu retaule. La popularitat que va alcançar esta verbena durant l'últim quarto del XIX, va donar lloc a una sarsuela, La verbena de la Coloma de Ricardo de la Vega i el mestre Tomás Bretón, que després seria duta al cine en repetides ocasions a lo llarc del XX.

Història

Vore també: Verge de la Coloma de Madrit

El quadro de la verge de la Coloma, en processó pel carrer Isabel Tintero

La veneració per una image de la verge (inicialment denominada Verge de la Soletat per l'expressió del seu rostre) representada en un quadro en marc de fusta i d'autor anònim, va tindre el seu orige llegendari quan, en 1787, unes monges de Santa Juana ho varen descobrir en un corralón. Sí ha quedat documentació de la solicitut a l'ajuntament per Isabel Tintero, una veïna del barri que vivia en la carrer de la Coloma, per a expondre l'image en el portal de la seua casa durant algun temps. La popularitat del icon va ser creixent i atraent a veïns i paseantes del barri. Segons pareix, eixa popularitat va fer que se li mudara el nom a l'image que va passar de Verge de la Soletat a Verge de la Coloma (pel carrer en la que s'exhibia). El posterior trasllat de l'image a l'iglésia de la Coloma (el nom eclesiàstic de la qual oficial és, des de 1891, iglésia de Sant Pedro el Real). I eixe trasllat de l'image va marcar l'inici de les processons, celebrades com moltes atres festes de l'Asunción de La nostra Senyora, el 15 d'agost.

Queda notícia de que cap a 1797, i per tant abans del trasllat, els veïns del barri de la Fuentecilla celebraven el fenomen de l'assunció en un vora de la Salve en la vespra del dia 15 d'agost, en missa solemne al sendemà.

Característiques de la celebració

Erro al crear miniatura:

La celebració és una oportunitat per a vestir-se de chulapos (ells) i manolas (elles).

La celebració des de finals del XX s'encadenen i solapan en les de sant Cayetano (7 d'agost) i les de Sant Lorenzo (10 d'agost). D'esta forma els programes comencen anunciant-se conjuntament en crida oficial des de la Plaça de Cascorro. Les corrales del carrer de la Coloma es decoren en llums i guirnaldas, i en casi totes elles se celebren concursos de mantones de Manila, decoració de balcons, balls (generalment chotis), degustacions de productes típics de Madrit. Són tradicionals les reunions i verbenes de la plaça de la Palla, la plaça de l'Ordi, Porta de Moros i, prolongant-se per la carrera de Sant Francisco, les de l'antic campillo de Sant Francisco i el veí campillo de les Vistillas, estenent-se pel conjunt de jardins de les Vistillas.

De matí s'oferix una ofrena floral a la verge, que es realisa just en la frontera de l'iglésia. La festa tanca el propi dia 15 d'agost en una processó que té el seu punt de partida en l'Iglésia de la Coloma i recorre l'eix del carrer de Toledo fins a la plaça de l'Ordi. Generalment sol retornar per carrers propencs a la plaça de la Palla. El recorregut sol mostrar balcons engalanats en mantones, imàgens de la verge en diferents fronteres. Alguns dels assistents solen vestir-se en trages de diferents époques, imitant en ocasions l'indumentària tradicional de manolos, chisperos i goyescos.

Vore també

• La verbena de la Coloma