Ferocactus gracilis
Ferocactus gracilis, coneguda comunament com biznaga barril prima o biznaga colorada,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Ferocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest de Mèxic, concretament de la zona central de l'estat de Baixa Califòrnia.
Descripció
[editar | editar còdic]Ferocactus gracilis és una espècie de cactus barril acanalado, de hàbit solitari i sense ramificació. El brot presenta una epidermis de color vert obscur i, durant els primers estadis de desenroll, mostra una forma globosa que en la madurea evoluciona a cilíndrica. Generalment alcança uns 70 cm d'altura, encara que pot aplegar a 1,5 m i, de manera excepcional, superar els 3 m. El diàmetro màxim ronda els 30 cm.
El brot desenrolla de 16 a 24 costelles prominents, agudes i ben definides, llaugerament tuberculadas i eixamplades baix les areolas. Estes costelles alcancen aproximadament 2 cm d'altura i mantenen una separació regular a lo llarc del talle. Les areolas, de forma oval a elíptica, medixen d'1,5 a 2 cm de llarc i uns 6 mm d'ample. En estadis jovenils presenten un feltre gris clar. La distància entre areolas sol ser d'uns 4 cm, encara que en eixemplars envellits pot reduir-se.
L'espinaació es diferencia clarament en espines centrals robustes i espines radials més fines. Cada areola desenrolla entre 7 i 13 espines centrals dispostes en dos séries. Estes espines mostren tonalitats rojoses en àpiços grocs, grisáceos o marrons, a sovint en bandes visibles. Presenten una forma alguna cosa curvada, retortillada i anellada. Quatre d'elles destaquen per la seua disposició en creu; les espines superior i inferior apareixen aplanadas, mentres que les laterals són subuladas. Alcancen fins a 7 cm de llongitut i uns 5 mm d'ample. També té de 8 a 12 espines radials, blanquecinas, esteses i més primes. Medixen fins a 6 cm de llarc, solen ser rectes o llaugerament retortillades i mostren major robustea en les posicions superior i inferior.
Les flors tenen forma d'embut i medixen aproximadament 4 cm de llarc per 3,5 cm de diàmetro. Presenten una coloració roja intensa. l'ovari mostra escates àmpliament dispostes que s'integren en els segments externs del periant, de forma obtusa i color roig. Els segments interns del periant són llineal-lanceolados, d'uns 2,5 cm de llarc i de 5 a 7 mm d'ample, en tonalitats roig lavanda i màrgens grocs finament serrulats. Els estams són numerosos, en filaments prims que es disponen pròxims al estil. L'estil alcança uns 2,2 cm de llongitut, en coloració groga en la base i rojosa cap a l'àpiç, i presenta nou lòbuls estigmàtics.
El frut és cilíndric a oblongo, de color groguenc, i alcança uns 2,5 cm de llongitut. Presenta escates amples i redonejades i no s'obri per mig d'un poro basal. Les llavors són redonejades, no angulosas, de color negre lluent, en un tamany d'1,7 a 2 mm de llarc i d'1,1 a 1,3 mm d'ample.[2]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta una morfologia molt similar a la de Ferocactus acanthodes. No obstant, abdós espècies es distinguixen principalment per la coloració de les flors: en F. acanthodes són de color groc, mentres que en F. gracilis predominen les flors roges, que solament de forma ocasional poden mostrar atres tonalitats.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie es localisa en el noroest de Mèxic, concretament en la zona central de l'estat de Baixa Califòrnia.[2] Es desenrolla en ambients àrits i semiáridos característics de biomas desérticos i de xara seca, a altituts compreses entre els 20 i els 300 m s. n. m.
L'espècie ocupa ales rocoses, palmitos aluvials, planicies limosas i planures de grava, a on troba sols ben drenados i una alta exposició solar. Forma part de comunitats vegetals típiques d'estes regions i conviu en atres espècies xerófitas, entre les que s'inclouen Cochemiea dioica, Cochemiea hutchisoniana, Echinocereus engelmannii, Pachycereus pringlei, Stenocereus thurberi, Fouquieria burragei, Cylindropuntia cholla, Fouquieria columnaris, Lophocereus schottii i Stenocereus gummosus.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Biznaga barril prima (Ferocactus gracilis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2026-01-29.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 293. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Ferocactus gracilis». www.llifle.net. Consultat el 2026-01-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferocactus gracilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.