Cochemiea hutchisoniana
Cochemiea hutchisoniana, conegut comunament com biznaga de Calmalli, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cochemiea, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Califòrnia fins al noroest de Mèxic (Baixa Califòrnia) i anteriorment se li coneixia com Mammillaria hutchisoniana.
Descripció
[editar | editar còdic]Cochemiea hutchisoniana és una espècie de cactus que pot créixer individualment o en múltiples brots. Els brots individuals són cilíndrics, de color vert oliva i alcancen altures de fins a 15 cm i diàmetros de 4 a 6 cm.
Els brots estan coberts de tubèrculs curts i cònics disposts en espiral, no contenen llacor lechosa (làtex) i posseïxen aixelles (espai que hi ha entre els tubèrculs) nuetes o a penes peludes. Sobre ells s'assenten areolas que tenen unes 4 espines centrals en forma d'agulla, de color marró en la punta púrpura, d'entre 0,7 i 1 cm de llarc, sent una d'elles (la més baixa) generalment ganchuda. També hi ha de 10 a 20 espines radials verticals, primes i en forma d'agulla. Encara que inicialment són de color púrpura a negre, en l'edat es tornen blanques, i la seua llongitut està entre 0,5 i 0,8 cm.
Les flors són de color llaugerament rosa a crema o blanc, tenen una franja central obscura i alcancen diàmetros de 2,5 a 3 cm. Els fruts són de color escarlata i en forma de maza. Medixen 2 cm de llarc i contenen llavors negres punteadas de menys d'1 mm de diàmetro.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (concretament en l'estat de Baixa Califòrnia) i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Neomammillaria hutchisoniana, publicada en 1934 pel botànic nortamericà Howard Elliott Gates en la revista científica Cactus and Succulent Journal 6: 4.[3]
Més vesprada, els botànics Peter B. Breslin i Lucas C. Majure varen traslladar l'espècie al gènero Cochemiea, per lo que varen passar a cridar-se Cochemiea hutchisoniana. Varen registrar estos canvis en la revista científica Taxon 70: 319, publicada en 2021.[2]
- Cochemiea: nom genèric que fa referència a l'extinta tribu indígena Cochimí, que en el passat va ocupar un gran territori de Baixa Califòrnia i l'àrea de la qual és part de l'àrea de distribució natural de les espècies d'este gènero.[4]
- hutchisoniana: epítet específic otorgat en honor a l'expert en cactus nortamericà Theodore (Ted) Hutchison (1904-1974).[5]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:[6][7]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Cochemiea hutchisoniana subsp. hutchisoniana | Té número variable d'espines radials i flors de color crema. | Noroest de Mèxic (Baixa Califòrnia) | |
| Cochemiea hutchisoniana subsp. louisae
(G.I.Linds.) Majure |
Té al voltant d'11 espines radials i flors de color blanc a rosa clar en venes centrals de color rosa lavanda. | Noroest de Mèxic (Baixa Califòrnia) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta -
Planta en el seu hàbitat
-
Planta en flor
-
Planta en fruts
-
Planta en el seu hàbitat
.jpg)
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 388. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Cochemiea hutchisoniana (H.I.Gates) P.B.Breslin & Majure | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ «Neomammillaria hutchisoniana H.I.Gates | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ «Cochemiea» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-09-15.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 112. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Cochemiea hutchisoniana subsp. hutchisoniana | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ «Cochemiea hutchisoniana subsp. louisae (G.I.Linds.) Majure | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-12.
- ↑ «Mammillaria hutchisoniana: #León de la Llum, J.L., Gómez-Hinostrosa, C. & Hernández, H.M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151765A121507839».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151765a121507839.en.Consultat el 2025-09-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cochemiea hutchisoniana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.