Echinocereus engelmannii
Echinocereus engelmannii, coneguda comunament com alicoche fraula,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el suroest dels Estats Units, en els estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah, aixina com en el noroest de Mèxic, específicament en Baixa Califòrnia i Sonora.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus engelmannii és una espècie de cactus que sol créixer formant grups oberts o compactes composts per fins a 60 tallos que broten des de la base. Poden aplegar a formar colónies de fins a casi 1 m de diàmetro, en tallos cilíndrics de color vert i generalment erectos, encara que a voltes s'inclinen en l'edat. Cada talle medix entre 5 i 60 cm d'altura i de 3,8 a 8,7 cm de diàmetro.
La planta presenta de 10 a 13 costelles sense tubèrculs marcats sobre les que s'asentir les areolas. Les espines varien notablement en color i tamany segons l'individu i les condicions de l'entorn. Posseïx de 2 a 7 espines centrals, angulosas i robustes, que poden ser rectes o retortillades, generalment divergents i de fins a 7 cm de llongitut. Les espines radials, de 6 a 14 per areola, són més curtes, estan pegades al talle i alcancen fins a 2 cm de llarc.
Les flors sorgixen en la mitat superior del talle i tenen forma d'embut curt. Alcancen fins a 9 cm de llarc i de diàmetro, en una coloració que varia del púrpura intens al magenta o lavanda. Els estigmes són de color vert obscur.
Els fruts són carnosos, de color roig, i medixen fins a 3 cm de llarc. Són comestibles i presenten aréolas caduques, desapareixent les espines en madurar.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el suroest d'Estats Units, concretament en els estats d'Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah, aixina com en el noroest de Mèxic, específicament en Baixa Califòrnia i Sonora.[3]
Habita principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 0 i 2400 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en sols gravosos, arenencs o rocosos d'ales, rieres seques i canons.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus engelmannii, publicada en 1852 pels botànics Charles Christopher Parry i George Engelmann en la revista científica American Journal of Science, and Arts , ser. 2, 14: 338.[5]
Més vesprada, el botànic francés Charles Lemaire va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus engelmannii. Va registrar estos canvis en el llibre Els Cactées: 56, publicat en 1868.[6]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- engelmannii: epítet específic otorgat en honor al botànic nortamericà George Engelmann.[8][9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus engelmannii subsp. engelmannii | Té tallos cilíndrics, erectos, més alts i creix a altituts més baixes en ambients més càlits, a voltes en una espinación molt més densa. | Des del suroest d'Estats Units fins a Mèxic (Baixa Califòrnia i noroest de Sonora) | |
| Echinocereus engelmannii subsp. magnursensis
Berresf. & M.Terry |
És de menor tamany i la forma de les seues tallos va de globosos a cortamente cilíndrics. Creix a altituts més elevades. | Sur de Califòrnia |
Varietats
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen sèt varietats:[6]
| Image | Varietat | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus engelmannii var. acicularis
L.D.Benson |
Els tallos, generalment agrupats en número de 5 a 15 (rara volta fins a 50), presenten un diàmetro de 3,8 a 5 cm. Les espines centrals són primes i flexibles, sent l'inferior la més llarga i sense un color més clar que les demés. | Califòrnia, Arizona i Mèxic (Baixa Califòrnia i Sonora) | |
| Echinocereus engelmannii var. armatus
L.D.Benson |
Els tallos, agrupats de 5 a 25, alcancen fins a 20 (–30) cm de llongitut i al voltant de 5 cm de diàmetro. Les espines centrals són fortes, rígides i curvades o retortillades, en l'inferior tan llarga com algunes de les atres. Les flors són grans i de color roig púrpura. | Califòrnia i Nevada | |
| Echinocereus engelmannii var. chrysocentrus
(Engelm. & J.M.Bigelow) Rümpler |
Els tallos, en número de 3 a 10, apleguen a medir fins a 20 (ocasionalment fins a 32,5) cm de llarc i 6,2 cm de diàmetro. Presenten espines de color roig, groc o pardo rojós. Les espines centrals són rígides, rectes o llaugerament curvades o retortillades, en l'inferior més llarga i de color blanc o gris clar. Les flors són grans, de color purpúreo a magenta. | Arizona, Califòrnia, Nevada i Utah | |
| Echinocereus engelmannii var. howei
L.D.Benson |
Els tallos alcancen fins a 45 cm de llongitut i 8,7 cm de diàmetro. Totes les espines són de color groc pajizo. Les espines centrals són molt fortes, rígides i rectes. Les flors són grans, de color púrpura lavanda. | Surest de Califòrnia | |
| Echinocereus engelmannii var. munzii
(Parish) Pierce & Fosberg |
Els tallos, en número de 5 a 60, es disponen en grups o coixins. Les espines centrals són llaugerament flexibles, curvades i retortillades, en l'inferior aproximadament el doble de llarga que les demés. | Des del sur de Califòrnia fins a Mèxic (noreste de Baixa Califòrnia) | |
| Echinocereus engelmannii var. purpureus
L.D.Benson |
Els tallos, agrupats de 4 a 10, alcancen fins a 20 cm de llarc i uns 5 cm de diàmetro. Les espines són de color púrpura obscur; les centrals són rígides, rectes o llaugerament curvades, primes, i l'inferior és la més llarga. Les flors són de color púrpura molt obscur. | Utah | |
| Echinocereus engelmannii var. variegatus
(Engelm. & J.M.Bigelow) Rümpler |
Els tallos, de 3 a 6 per grup, medixen fins a 15 cm de llarc i 5 cm de diàmetro. Les espines centrals són rígides, casi rectes, de color roig obscur a casi negre, en l'inferior més llarga i de to blanc o gris clar. Les espines radials són casi blanques, i les flors són purpúreas a magenta, de tonalitat obscura i tamany reduït. | Arizona i Utah |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. El canvi en l'us del sol representa una amenaça, encara que de baixa magnitut. En els Estats Units, l'urbanisació és el principal factor que afecta a algunes subpoblaciones, mentres que en Mèxic la ganaderia agroindustrial i les activitats associades, com la deforestación, tenen un major impacte. A pesar d'això, la majoria de les subpoblaciones creixen en sols pobres i rocosos, poc adequats per a l'agricultura o la ganaderia, lo que reduïx el risc general per a l'espècie.[4]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Echinocereus engelmannii es cultiva principalment com planta ornamental per les seues vistoses flors i la seua resistència a condicions àrides. Es propaga per mig de llavors o esquejes, que solen obtindre's de tallos basals.
Preferix substrats solts i ben drenados i necessita tests profunts que permeten el desenroll de la seua raïl principal. Tolera l'exposició solar intensa, encara que els eixemplars jóvens requerixen una miqueta d'ombra. En llum forta, els tallos poden adquirir un to bronzejada i produir espines més denses.
Resistix temperatures de fins a –10 °C durant curts periodos i florix millor quan passa un repòs hivernal. Requerix recs moderats en la temporada de creiximent, deixant secar el substrat entre cada aplicació, i deu mantindre's casi sec durant l'hivern. Es recomana aplicar fertilisants rics en potassi en primavera i estiu.
És una espècie adequada per a jardins de roques o cultiu en tests, a on contrasta be en agaves, yucas o atres suculentes. Encara que és resistent, pot vore's afectada per cochinillas i àcars, especialment si es rega en excés o el drenage és deficient.[10]
Us alimentari
[editar | editar còdic]Els fruts de I. engelmannii es consumixen localment com a fruta.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche fraula (Echinocereus engelmannii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, pp. 195-196. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Echinocereus engelmannii (Parry ex Engelm.) Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus engelmannii: Burquez Montijo, A., Butterworth, C., Felger, R.S. & Porter, J.M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152898A121493754».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152898a121493754.en.Consultat el 2025-11-06.
- ↑ «Cereus engelmannii Parry ex Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ 6,0 6,1 «Echinocereus engelmannii (Parry ex Engelm.) Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus engelmannii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-06.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 76. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus engelmannii». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus engelmannii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.