Fayón

Faió

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Aragó

• Província:

Saragossa

• Comarca:

• Partit judicial:

Ubicació:

• Altitut:

92

Superfície:

67.19132

Població:

448 hab. (INE 2025)

• Densitat:

Gentilici:

Predomini llingüístic:

Còdic postal:

50795

Festes majors:

Alcalde:

Roberto Cabistany Diaz (PP)

Pàgina web:

Fayón ()^[1] és un municipi espanyol situat en la província de Saragossa en la comunitat autònoma d'Aragó. Este s'ubica en la comarca del Baix Aragó-Casp i té un àrea de 67,19 km² en una població de 420 habitants (INE 2022) i una densitat de 6,49 hab./km².

El poble actual és de nova construcció, segona mitat del XX, per a estajar als habitants de l'antic Fayón, que va quedar inundat en 1967 per la construcció de l'assut de Ribarroja en el riu Ebre. L'embassament va cobrir també l'antiga estació de ferrocarril, antany molt important per al transport del carbó de les mines de Fayón i Mequinenza; la nova estació es va traslladar a l'atre costat del llímit provincial, a l'estació de Fayón-Pobla de Masaluca.

Toponímia

El terme «Fayón» apareix per primera volta en 1219; prové de l'àrap حيون, Ḥayyūn, Fayún, nom de persona. Per a alguns estudiosos poguera ser que procedira del bereber egipcíac.^[2]

Història

Fayón, no llunt de l'antiga Octogesa, encara que en la marge dreta del Ebre, va anar durant sigles un poble de navegants en el gran riu ibèric. La ruta fluvial Saragossa → Escatrón → Mequinenza → Fayón comunicava en Tortosa i el Mediterràneu a lo manco des de l'arribada dels romans. Les embarcacions, cridades llaguts o llauts, de fins a 20 m d'eslora, i en base en Fayón descendien a favor de la corrent i la remontaven en ajuda d'acémilas que discorrien pel camí de sirga.

A mitan del XIX el lloc tenia contabilisada una població de 375 habitants.^[3] Apareix descrit en l'octau volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

FAYON: l. en ayunt. de la prov., aud. terr. i c. g. de Saragossa (21 leg.), part. jud. de Casp (6), dioc. de Lleida (5 1/2): sit. en la ribera del Ebre, a on confluïx el r. Matarrana, al peu d'una serra no molt elevada; lliure a l'embat de tots els vents, en clima templat i saludable, encara que en autumne se solen patir algunes tercianas. Té 93 cases, la de l'ayunt. i archiu li la va dur l'Ebre en l'avinguda de 1787, escola de chiquets dotada dels fondos comuns, igl. parr. (Sant Joan Evangeliste) servida per un retor de concurs general, un oratorio públic sense dotació alguna dedicat á Sant Jorge màrtir, sit. en la part. dels Plans, i un cementeri junt á l'igl., susceptible de moltes millores. El term. confina per N. en els de Mequinenza i la granja de Scarpe (l'últim de la prov. i part. jud. de Lleida); E. Ribarroya (prov. de Tarragona, part. jud. de Gandesa); S. la Pobla de Masalua (de la mateixa prov. i part., i Nonaspe (Saragossa), i O. l'últim i Casp. El terreny és en la seua major part montanyós, en alguns plans i 2 escasses hortes que es reguen en les aigües del r. Matarrana que corre de S. á NE., dist. 1/4 de hora del poble, a on es junta en el r. Ebre: per al pas d'est hi ha una barca construïda á espensas del veïnat. Els camins són locals i no molt bons. prod.: blat, ordi, maiz, oli, llegums i hortalices; sosté poc ganado lanar i cabrio; caça de conills i perdius, i peixca en els r. ind.: l'agrícola, 3 tejedores de llenços comuns, un molí harinero i un atre d'oli. pobl.: 84 vec., 375 alm. cap. prod.: 780,724 rs. imp.: 41,600. contr.: 10,801.
En 1835 varen incendiar els carlistas les cases de varis vec. de Fayon que les habian abandonat en saber la proximació d'aquells.

(Madoz, 1847, p. 25)

L'arribada del ferrocarril en 1892 va crear una potent sinèrgia, en transbordar al mateix, situat en la marge dreta, el carbó de les mines de la marge esquerra. Un dels pocs llaguts que encara existix, la cridada Moradura, es conserva en Fayón, a l'espera de que s'habilite un espai com a museu.

L'estació de ferrocarril, que inicialment es trobava en Fayón (Saragossa), va ser posada en servici l'1 de febrer de 1892 en l'obertura del tram Fayón-Mora la Nova de la llínea férrea Saragossa-Tarragona^[4]

Fins a la desaparició del vell poble per la construcció de l'embassament de Ribarroja, Fayón va eixercitar un paper essencial en el transport del lignit des de les mines de la conca carbonífera de Mequinenza fins a la zona de consum, principalment en Catalunya. El lignit es transbordava en l'estació de ferrocarril, que quedava molt pròxima al riu Ebre. El desembarc i la càrrega es feya en part manualment, per mig de treballadors en cestos i carretas tirades per bous, i en part per mig de diversos artefactes mecànics, com el pla inclinat propietat de MZA, l'ascensor de Fradera i Butsems i, posteriorment, el pont carregador de Fermín Sáez.^[5]

Erro al crear miniatura:

La torre de l'antiga iglésia de Fayón descollant de les aigües de l'embassament de Ribarroja (ric Ebre)

En 1967 l'obertura de l'embassament de Ribarroja anegó el poble de Mequinenza i el poble vell de Fayón, obligant a construir dos pobles nous i a modificar el traçat del ferrocarril. L'estació de Fayón va ser aixina traslladada a Pobla de Masaluca (Tarragona), a 4 quilómetros del nou poble de Fayón. El lignit, la producció del qual s'havia concentrat en unes poques mines, va deixar d'utilisar el ferrocarril i va passar a transportar-se des de la conca carbonífera de Mequinenza per mig de camions cap a les centrals tèrmiques d'Andorra i Escolta. El nou poble va ser dissenyat per l'arquitecte saragossà José Borobio.^[6]

Com es veu en la taula adjunta de demografia, la població del Fayón nou, ya en 1970, va quedar en 601 habitants, mentres que la població del Fayón vell era de 1683 en 1960. Sabent que en 1967 començos encara no havia escomençat l'omplit de l'embassament, açò significa que, iniciat el procés d'inundació de l'embassament (1967-1968), prop de 1000 fayonenses es varen anar del poble a seguir la seua vida en atres poblacions.

Demografia

Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Faió conta en 448 habitants.

Administració

Alcaldes democràtics (1979–2027)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Mario Roce Cardona	PSOE
1983 - 1987	Mario Roca Cardona	PSOE
1987 - 1991	Francisco Roca Bes	PSOE
1991 - 1995	Francisco Roca Bes	PSOE
1995 - 1999	Francisco Roca Bes	PSOE
1999 - 2003	Jose Arbones Vicente	PP
2003 - 2007	José Arbonés Vicente	PP
2007 - 2011	Jose Arbones Vicente	PP
2011 - 2015	Jose Arbones Vicente	PP
2015 - 2019	Roberto Cabistany Diaz	PP
2019 - 2023	Roberto Cabistany Diaz	PP
2023 - 2027	Roberto Cabistany Diaz	PP

Vore també

Referències

↑ Segons apareix en la Llei 12/2003, de 24 de març, de Creació de la Comarca de Baix Aragó-Casp/Baix Aragó-Casp i el Decret Llegislatiu 2/2006, de 27 de decembre, del Govern d'Aragó, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Delimitació Comarcal d'Aragó.
↑ Entre atres Fayún, en Egipte es troba el gran oasis de Fayún)
↑ Madoz, 1847, p. 25.
↑ Fayón, any 1892, pàgines 51 i 169.
↑ Calvo Rebollar (2018). Lo que l'Ebre es va dur. Mines, trens i barcos en la conca carbonífera de Mequinenza, Saragossa: Prames, pp. 165-186. ISBN 978-84-8321-874-7.
↑ «Activitat rural».Consultat el 12 d'octubre de 2022.

Bibliografia

(1847) «Fayon», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Fayón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Segons apareix en la Llei 12/2003, de 24 de març, de Creació de la Comarca de Baix Aragó-Casp/Baix Aragó-Casp i el Decret Llegislatiu 2/2006, de 27 de decembre, del Govern d'Aragó, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Delimitació Comarcal d'Aragó.

[2] Entre atres Fayún, en Egipte es troba el gran oasis de Fayún)

[FOOTNOTEMadoz1847{{{c}}}25-3] Madoz, 1847, p. 25.

[4] Fayón, any 1892, pàgines 51 i 169.

[:0-5] Calvo Rebollar (2018). Lo que l'Ebre es va dur. Mines, trens i barcos en la conca carbonífera de Mequinenza, Saragossa: Prames, pp. 165-186. ISBN 978-84-8321-874-7.

[6] «Activitat rural».Consultat el 12 d'octubre de 2022.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]