Falucho (embarcació)
El falucho és una embarcació chicoteta la característica principal de la qual és que la seua màstil va molt inclinat cap a proa i que la vés-la que issa és llatina de gran superfície.[1]
Els faluchos despullats del seu arboladura i velam s'utilisen en competició de rems.
Encara que varien en tamany i estil, tots els faluchos tenen una proa puntaguda, una popa redonejada i una coberta espaciosa. Construït en fusta d'arbres autòctons com a pi, armeler i algarrobo, el falucho té raïls en l'Edat Mija i el seu nom s'inspira en el llaüt, un instrument de corda.
En una llongitut promig de huit metros, tres màstils i una velocitat de fins a sèt nucs, el seu vés-la llatina li dona una similitut en les falúas egipcíaques del Nilo. Tradicionalment, era tripulat per equips de cinc a nou hòmens en faluchos oberts o coberts de menys de dèu metros. Estes embarcacions combinaven la vela llatina en rems per a aprofitar el vent i la força dels remeros, ya siga per a peixcar o escapar de condicions climàtiques adverses.
Història
[editar | editar còdic]
El seu us es va generalisar en moltes regions del Propenc Oriente i Àfrica del Nort; per la seua naturalea són especialment adequades per a la navegació de cabotaje (prop de la costa) o rius de l'interior i, de fet, s'han utilisat faluchos profusament en el mar Rojo i el riu Nilo.
Actualment han quedat obsoletes i, en fins comercials, solen ser substituïdes per les més modernes llanches de motor, pero encara se seguixen utilisant en algunes circumstàncies, per eixemple, per al seu us turístic en llocs com Asuán i Luxor, en Egipte.
Este tipo de barco es va utilisar tradicionalment en Sicília, inclús actualment, per a la peixca de peix espasa en l'estret de Mesina.
En la marina de guerra els faluchos estaven destinats al servici de guardacostas i es dien de primera classe els que tenien una dotació superior a xixanta hòmens, i de segona els de menor número.
Chile
[editar | editar còdic]En Chile varen ser especialment coneguts els faluchos maulinos, construïts en les drassanes de Constitució en la Regió del Maule. Fins a l'any 1990, quan es va construir l'última embarcació, els faluchos de Constitució, manejats pels cridats guanayes, varen realisar tasques de cabotaje fins als ports del nort (Arica) i Perú. Eren embarcacions sense coberta, en un trinquet i una mesana.
Eivissa (Illes Balears, Espanya)
[editar | editar còdic]El falucho, conegut com llaüt en Eivissa i Formentera, ha segut un element essencial de la cultura marítima d'estes illes durant sigles. Inicialment amprat pels peixcadors locals, estos barcos eren ideals per a navegar les aigües del Mediterràneu i capturar una gran cantitat de peixos. La forma i el disseny del falucho s'ajustaven a les necessitats dels peixcadors, permetent-los maniobrar en facilitat i eficàcia. Falucho (llaüt o llagut) en Eivissa.
En el temps, el falucho també es va transformar en una embarcació de transport utilisada per a dur mercaderies i productes a lo llarc de la costa d'Eivissa. La seua capacitat de càrrega i la seua resistència a les condicions marítimes adverses ho varen fer una opció popular entre els comerciants locals. Inclús hui en dia, alguns faluchos s'utilisen per a transportar mercaderies i suministraments a les illes propenques.
Descripció
[editar | editar còdic]Els faluchos de major desplaçament aparellen ademés de dita vés-la, una mesana vertical darrere del botalón per al foque. El màxim desplaçament que solen tindre és d'unes 100 tonelladas.[2]
Els faluchos de peixca són més menuts i no duen mesana.
La part característica de la seua caixco és el codaste, que té cert inclinament cap a proa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Navarrete, Martín Fernández de (1831). Diccionari marítim espanyol, Imprenta real.
- ↑ «F». Diccionari Nàutic. Consultat el 4 de juny de 2023.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falucho (embarcación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.