Fase geomètrica
En física, es diu fase geomètrica a la fase que adquirix un sistema en efectuar una trayectòria que ho torna al punt original, mentres es troba subjecte a un paràmetro que canvia de forma adiabàtica.[1] El fenomen va ser descobert per primera volta en 1956 per Shivaramakrishnan Pancharatnam,[2] i redescubierto en 1984 per Michael Berry.[3]
En integrar l'equació de Schrödinger depenent del temps a través d'un bucle tancat, és possible aplicar el teorema de Stokes per a transformar l'integral de llínea en una integral de superfície. Açò permet relacionar la fase geomètrica que s'adquirix en cada bucle en l'àngul sòlit definit per la trayectòria del sistema sobre un punt de degeneració, com pot ser una intersecció cònica.
La fase geomètrica es relaciona en l'efecte Aharonov-Bohm, i és rellevant en sistemes en un efecte Jahn-Teller dinàmic, en sistemes quàntics regits per l'electrodinàmica quàntica, com la propagació de llum polarisada i inclús en sistemes plenament clàssics com el péndola de Foucault.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. J. Sakurai (1993). Modern Quàntum Mechanics, pp. 464-480. ISBN 978-0201539295.
- ↑ S. Pancharatnam(1956).Proc. Indian Acad. Sci. A.44
- 247–262.
- ↑ M. V. Berry(1984).Proc. R. Soc. Lond. A.392
- 45–57.doi:10.1098/rspa.1984.0023.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Jeeva Anandan, Joy Christian and Kazimir Wanelik(1997).Am. J. Phys..65
- 180.doi:10.1119/1.18570.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fase geométrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.