Intersecció cònica
En química quàntica, es diu intersecció cònica al punt en el que es creuen dos superfícies d'energia potencial, açò és, dos superfícies que representen l'energia d'estats quàntics electrònics en funció de les posicions dels núcleus atòmics, dins de l'aproximació de Born-Oppenheimer.[1] Este fenomen s'ha denominat també embut o doble embut; esta metàfora no només es justifica per la forma geomètrica de les interseccions còniques, com s'ilustra en la figura: part de la seua importància radica que molts sistemes experimenten transicions extraordinàriament ràpides entre un estat excitat i un atre estat de menor energia passant a través d'un d'estos embuts. Estes transicions són no radiativas, açò és, ocorren sense emissió d'un fotó, a diferència de les transicions verticals que prediu el principi de Franck-Condon.[2]
Es troben interseccions còniques quan, per a una mateixa geometria nuclear, existixen dos estats electrònics en una mateixa energia, i eixos estats no interaccionen entre sí.[3] En térmens d'un hamiltoniano efectiu que només té en conte a eixos dos estats i la seua possible interacció, els térmens diagonals són idèntics, i els extradiagonales són nuls. En general, els sistemes químics tenen molts graus de llibertat: per a N núcleus, 3N-6, o 3N-5 per a sistemes llineals. Es troba llavors a voltes que la majoria de les coordenades del sistema poden variar lliurement, i per a valors determinats de dos dels graus de llibertat es manté l'intersecció cònica. Es parla en estos casos de la «juntura» de l'intersecció,[4] i les dos variables que definixen l'intersecció expandixen el «espai de forcall».
Les interseccions còniques estan directament relacionades en l'acoplament vibrónico i en l'efecte Jahn-Teller. S'han realisat múltiples estudis mostrant la rellevància de les interseccions còniques, per eixemple en la fotoquímica de les molècules orgàniques, i se sap també que representen un paper crucial en alguns sistemes biològics.[5]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gomez Lara, Isabel(2005). (servix de font general de l'artícul, llevat a on s'indique lo contrari, i també servix de bibliografia adicional)
- ↑ IUPAC, Frank-Condon principle (en anglés)
- ↑ Si hi ha interacció, lo que es troba és un creuament evitat, i es pot donar una transició de Landau-Zener.
- ↑ De l'anglés seam, lliteralment: «costura».
- ↑ Worth, G.A.; Cederbaum, L.S.(2004).55
- 127-158.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intersección cónica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.