Anar al contingut

Teorema de Stokes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La teorema de Stokes és ubic en àrees de la ciència com la Física, especialment en Electromagnetisme. Ací, el fluix del rotacional del camp inducció magnètica (B) es pot substituir per l'integral de camí de dit camp, derivant aixina la llei de Ampère

La teorema de Stokes, també cridada teorema de Kelvin-Stokes, és una teorema en càlcul vectorial en 3. Donat un camp vectorial, la teorema relaciona l'integral del rotacional d'un camp vectorial sobre una superfície, en l'integral de llínea del camp vectorial sobre la frontera de la superfície.

La teorema de Stokes és un cas especial del teorema de Stokes generalisat.

Siga Σ una superfície suau orientada en 3 en frontera Σ. Si un camp vectorial 𝐅=(P(x,y,z),Q(x,y,z),R(x,y,z)) està definit i té derivades parcials contínues en una regió oberta que conté a Σ llavors

Σ𝐅d𝐫=Σ(×𝐅)d𝐒

de manera més explícita, l'igualtat anterior diu que

Σ(Pdx+Qdy+Rdz)=Σ[(RyQz)dydz+(PzRx)dzdx+(QxPy)dxdy]

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Equacions de Maxwell

[editar | editar còdic]

En electromagnetisme, la teorema de Stokes justifica l'equivalència entre la forma diferencial de l'equació de Maxwell-Faraday i l'equació de Maxwell-Ampère i la forma integral d'estes equacions.

Per a la llei de Faraday, la teorema de Stokes s'aplica al camp elèctric 𝐄

Σ𝐄d𝐫=Σ(×𝐄)d𝐒

Per a la llei de Ampère, la teorema de Stokes s'aplica al camp magnètic 𝐁

Σ𝐁d𝐫=Σ(×𝐁)d𝐒

Vore també

[editar | editar còdic]