Teorema de Green
En física i matemàtiques, la teorema de Green dona la relació entre una integral de llínea al voltant d'una curva tancada simple i una integral doble sobre la regió plana llimitada per . La teorema de Green es diu aixina pel científic britànic George Green, i resulta ser un cas especial del més general teorema de Stokes.
Teorema
[editar | editar còdic]Siga C una curva de Jordan simple, positivament orientada, en un pla i siga D la regió llimitada per C. Si L i M són funcions de (x, i) definides en una regió oberta contenint a D i té derivades parcials contínues allí, llavors:
a on el pas d'integració a lo llarc de C és antihorario.[1][2]
Sean una regió simplement conexa la frontera del qual és una curva suau a trossos orientada en sentit positiu tancada, si és un camp vectorial en derivades parcials contínues en una regió oberta que conté a llavors
a on .
Demostració quan D és una regió simple
[editar | editar còdic]Lo següent és una demostració de la mitat de la teorema per a la regió , es demostrarà quan és una regió tipo I a on i són curves conectades per llínees verticals (possiblement de llongitut zero). Una demostració similar existix per a l'atra part de la teorema quan es considera a com una regió tipo II a on i són curves conectades per curves horisontalment (i una atra volta, possiblement de llongitut zero). Considerant estes dos parts, un demostra la teorema per a una regió de tipo III (definida com una regió que és tant de tipo I com de tipo II).
Pot demostrar-se que si
i
són certes llavors la teorema de Green queda demostrat per a la regió . Podem provar la primera igualtat per a regions de tipo I i la segona per a regions de tipo II en lo que la teorema de Green és vàlit per a regions de tipo III.
Si suponem que és una regió de tipo I llavors queda descrita com
a on i són funcions contínues en . Calculant l'integral doble de la primera igualtat tenim
Ara calculem l'integral de llínea per a la primera igualtat. pot ser escrit com l'unió de les quatre regions , , i .
Per a utilisem les següents equacions paramètriques i en llavors
Per a utilisem les següents equacions paramètriques i en llavors
L'integral sobre és negativa puix va de a . En i , és constant per lo que : Per lo que : De manera anàloga es pot demostrar la segona igualtat, combinant estos dos resultats, haurem demostrat el resultat per a regions de tipo III.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2010) Mathematical Methods for Physics and Engineering, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-86153-3.
- ↑ (2009) Vector Analysis, 2nd edició, McGraw Hill. ISBN 978-0-07-161545-7.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Green» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.