Anar al contingut

Teorema de Green

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos vore Teorema de la divergència.

En física i matemàtiques, la teorema de Green dona la relació entre una integral de llínea al voltant d'una curva tancada simple C i una integral doble sobre la regió plana D llimitada per C. La teorema de Green es diu aixina pel científic britànic George Green, i resulta ser un cas especial del més general teorema de Stokes.

Siga C una curva de Jordan simple, positivament orientada, en un pla i siga D la regió llimitada per C. Si L i M són funcions de (x, i) definides en una regió oberta contenint a D i té derivades parcials contínues allí, llavors:

C(Ldx+Mdy)=D(MxLy)dxdy

a on el pas d'integració a lo llarc de C és antihorario.[1][2]
Sean D2 una regió simplement conexa la frontera del qual és una curva C suau a trossos orientada en sentit positiu tancada, si 𝐅=(M,N):D2 és un camp vectorial en derivades parcials contínues en una regió oberta que conté a D llavors

CMdx+Ndy=D(NxMy)dA

a on C=D.

Demostració quan D és una regió simple

[editar | editar còdic]
Archiu:Green's-theorem-simple-region.svg
Si D és una regió simple en el seu llímit consistent en les curves C1, C2, C3, C4, la mitat de la teorema de Green pot ser demostrada.

Lo següent és una demostració de la mitat de la teorema per a la regió D, es demostrarà quan D és una regió tipo I a on C1 i C3 són curves conectades per llínees verticals (possiblement de llongitut zero). Una demostració similar existix per a l'atra part de la teorema quan es considera a D com una regió tipo II a on C2 i C4 són curves conectades per curves horisontalment (i una atra volta, possiblement de llongitut zero). Considerant estes dos parts, un demostra la teorema per a una regió de tipo III (definida com una regió que és tant de tipo I com de tipo II).

Pot demostrar-se que si

DMdx=D(My)dA

i

DNdy=D(Nx)dA

són certes llavors la teorema de Green queda demostrat per a la regió D. Podem provar la primera igualtat per a regions de tipo I i la segona per a regions de tipo II en lo que la teorema de Green és vàlit per a regions de tipo III.

Si suponem que D és una regió de tipo I llavors D queda descrita com

D={(x,y)2:axb,g1(x)yg2(x)}

a on g1(x) i g2(x) són funcions contínues en [a,b]. Calculant l'integral doble de la primera igualtat tenim

DMydA=abg1(x)g2(x)My(x,y)dydx=ab[M(x,g2(x))M(x,g1(x))]dx

Ara calculem l'integral de llínea per a la primera igualtat. D pot ser escrit com l'unió de les quatre regions C1, C2, C3 i C4.

Per a C1 utilisem les següents equacions paramètriques x=x i y=g1(x) en axb llavors

C1M(x,y)dx=abM(x,g1(x))dx

Per a C3 utilisem les següents equacions paramètriques x=x i y=g2(x) en axb llavors

C3M(x,y)dx=C3M(x,y)dx=abM(x,g2(x))dx

L'integral sobre C3 és negativa puix va de b a a. En C2 i C4, x és constant per lo que :C4M(x,y)dx=C2M(x,y)dx=0 Per lo que :DMdx=C1M(x,y)dx+C2M(x,y)dx+C3M(x,y)dx+C4M(x,y)dx=C1M(x,y)dx+C3M(x,y)dx=abM(x,g1(x))dxabM(x,g2(x))dx=ab[M(x,g1(x))dxM(x,g2(x))]dx=ab[M(x,g2(x))dxM(x,g1(x))]dx=DMydA De manera anàloga es pot demostrar la segona igualtat, combinant estos dos resultats, haurem demostrat el resultat per a regions de tipo III.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2010) Mathematical Methods for Physics and Engineering, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-86153-3.
  2. (2009) Vector Analysis, 2nd edició, McGraw Hill. ISBN 978-0-07-161545-7.


Referències

[editar | editar còdic]