Fas


Piqueta[1], lavatorio o lavamanos és un tipo de recipient en el que s'aboca l'aigua per a la netea personal.[2][3] Fabricats originalment en pedra, escurada i porcelana, la moderna indústria de sanejament para quartos de bany, etc., els produïx en diversos tipos de ceràmica, metal, vidre, fusta i atres materials sòlits.[lower-alpha 1] Es poden considerar precedents o sinònims de recipients com palanganas, cups, aguamaniles, o piles.[4]
Obra i funcionament
Els lavabos actuals duen un o dos aixetes que conectats a la fontaneria de l'edifici suministren aigua freda i calenta. En la seua part inferior tenen una vàlvula de desaiguador, conectada al sanejament per la que s'evacua l'aigua usada.[5]
Sobre la seua colocació, és habitual encastrar els lavabos en l'encimera de modo que esta quede a l'altura del seu extrem superior. No obstant, també existixen lavabos exents, és dir, situats sobre la encimera o uns atres que es formen simplement com a prolongació d'esta constituint un sol moble continu.
Per un atre costat, els lavabos de porcelana poden dur peu (també denominat pedestal), en mides aproximades de 180 mm. (llongitut); 150 mm. (ample); i 670 mm. (altura).

Evolució del recipient
Els primitius lavabos (aguamaniles) disposts a modo de piletas fixes en les vivendes, en el complement d'un cànter o alguna atra vasija contenidor d'aigua, estan documentats arqueològica i literariamente en Cartago, l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma.[6]
En l'Edat Mija europea, les iglésies i monasteris disponien de piles d'aigua beneïda i piles de ablucins. Pero com a peça de mobiliari domèstic no es troben en anterioritat a el XV. Els de este sigle i el següent en la fabricació del qual va destacar Venècia, consistien en un trípode més o menys adornat que sostenia un sege de ferro o de fusta, en el qual es colocava el lebrillo o la palangana.[7] En un capítul més recent de l'història d'este tipo de recipients podria mencionar-se el ya mític lavabo d'Einstein de la Facultat de Física de l'Universitat de Leiden en Holanda.[8]
Fins a la difusió de l'instalació fixa de fontaneria, el primitiu lavabo era un moble mòvil, compost de palangana, colocada sobre un armassó de fusta en pates, en la que s'abocava aigua en una gerra.[9] Si la palangana disponia de aliviadero (forat en el fondo), conclós el llavat es llevava el tapó de dit orifici i l'aigua usada caïa a un atre recipient situat en la part inferior del moble.
-
Lavabo de reciclage de l'aigua (model usat en Turquia).
-
Lavabo del dissenyador alemà Detlef Rahe (1964 en Hamburc), professor en l'Universitat de Belles arts de Bremen.
-
Vista posterior-inferior d'un lavabo incorporat a la cisterna del vàter per a aprofitament de l'aigua.
-
Lavabo especial para descontaminacó radiactiva, en un laboratori.
Materials
Els lavabos estan fets de molts materials diferents. Entre ells s'inclouen:
- Ceràmica
- Formigó
- Coure
- Esmalt sobre acer o ferro fos
- Vidre
- Granit
- Marbre
- Níquel
- Plàstic
- Polièster
- Porcelana
- Pedra de sabó
- Acer inoxidable
- Pedra
- Terrazo
- Fusta
L'acer inoxidable és el més utilisat en cuines i aplicacions comercials perque representa un bon compromís entre cost, facilitat d'ús, durabilitat i facilitat de neteja.[10] La majoria dels lavabos d'acer inoxidable es fabriquen estampant una full d'acer inoxidable sobre un troquel. Alguns lavabos molt profunts es fabriquen per mig de soldadura. Els lavabos d'acer inoxidable no es danyen en objectes calents o fredor i resistixen els colps. Una desventaja de l'acer inoxidable és que, al ser de metal fi, tendixen a ser més sorollosos que la majoria dels demés materials de lavabos, encara que els millors lavabos apliquen una capa grossa de material esmortidor de vibracions en la part inferior del lavabo.[11]
L'esmalt sobre ferro fos és un material popular per a lavabos de cuina i bany. Pesats i duradors, estos lavabos també es poden fabricar en una gama molt àmplia de formes i colors. De la mateixa manera que l'acer inoxidable, són molt resistents als objectes calents o fredor, pero poden danyar-se per impactes bruscs i, una volta que es trenca la superfície de vidre, el ferro fos subjacent a sovint es corroe, descascarando encara més el vidre. Una neteja agressiva embotará la superfície, lo que provocarà una major acumulació de brutea. L'esmalt sobre acer és una alternativa d'aspecte similar, pero molt manco resistent i econòmica.

Els lavabos de ce rámica massiça tenen moltes de les mateixes característiques que els de esmalt sobre ferro fos, pero sense el risc de que la superfície sofrixca danys que provoquen corrosió.
Els lavabos de plàstic tenen vàries formes bàsiques:
- Els lavabos barats es fabriquen simplement en termoplàstics molejats per injecció. Solen ser lavabos profunts i independents que s'utilisen en lavandería. La principal virtut d'estos lavabos, que poden danyar-se en objectes calents o esmolats, és el seu baix cost.
- Cada volta són més populars els lavabos d'acrílic de gama alta que s'encastrar en la encimera, encara que solen danyar-se fàcilment en objectes durs, com fregar una paella de ferro fos en el lavabo.
- Els lavabos de plàstic també poden fabricar-se en els mateixos materials que s'utilisen per a les encimeras de "superfície sòlida". Estos lavabos són duradors, atractius i, a sovint, poden molejar-se en una encimera integrada o unir-se a una encimera independent sense juntes, lo que fa que no hi haja junta entre lavabo i encimera o que la junta siga molt suau i no puga atrapar brutea ni germens. Estos lavabos poden danyar-se en objectes calents, pero les zones danyades poden lijarse per a deixar al descobert el material intacte.
Els lavabos de sabonet varen ser comuns en el passat, pero hui en dia tendixen a usar-se només en aplicacions de gama molt alta o aplicacions que deuen resistir productes químics càustics que danyarien lavabos més convencionals.
Els lavabos de fusta són dels primers temps dels lavabos, i els banys es feyen de teca natural sense cap acabament adicional. La teca s'elegix per les seues propietats naturals d'impermeabilisació - s'ha utilisat durant centenars d'anys en l'indústria marina per esta raó. La teca també té propietats antisépticas naturals, lo que és una ventaja per al seu us en banyeres i lavabos.
Lavabos de cristal: Una tendència actual en el disseny de quartos de bany és el lavabo de cristal fet a mà (a sovint denominat lavabo de recipient), que s'ha posat de moda entre els propietaris adinerats.
Els lavabos de pedra s'utilisen des de fa sigles. Algunes de les pedres més populars són: marbre, travertí, ónix, granit i pedra jabonosa en lavabos de gama alta.
Els lavabos de cristal, formigó i [[ter razo]] solen dissenyar-se per el seu apelació estètica i poden obtindre's en una àmplia varietat de formes i colors inusuals, com formes florals. El formigó i el terrazo també s'utilisen ocasionalment en aplicacions molt dures, com a lavabos per a conserges.
Notes
- ↑ Los diccionarios admiten la acepción de lavabo como lugar, espacio, habitación o cuarto dispuesto para el aseo. Incongruencias del empobrecimiento del lenguaje que permiten que a la pregunta «¿dónde está el lavabo?», pueda contestarse: «en el lavabo», sin cometer error lingüístico.Lavabo en el DRAE Consultado el 16 de julio de 2012.
Enllaços externs
«piqueta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- ↑
- ↑ Diccionario Enciclopédico Abreviado (tomo V). Espasa Calpe. Madrid, 1957.
- ↑ Casares, Julio: Diccionario ideológico de la lengua española. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1975; pág. 504. ISBN 84 252 0126 8.
- ↑ Corripio, Fernando: Diccionario de ideas afines. Editorial Herder. Barcelona, 1985; pág. 541.. ISBN 84-254-1515-2.
- ↑ Fernández Panadero , Javier (2017). «17», Como Einstein por su casa (en es), Páginas de Espuma. ISBN 9788483936085. Consultat el 16 de julio de 2018.
- ↑ Zarzalejos, Mar (2015). Historia de la cultura material del mundo clásico, Carmen Guiral y María Pilar San Nicolás, UNED. ISBN 9788436270334.
- ↑ Cabrero, Javier (2015). Historia antigua II., Pilar Fernández Uriel (en es), UNED. ISBN 9788436268720. Consultat el 16 de julio de 2018.
- ↑ «El lavabo de Einstein» (en ne). dispuutkaiser.nl. Consultat el de julio de 2018.
- ↑ Caro Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de aantereria, Càdis, p. 186.
- ↑ M. Sadler, Michael (11 de septiembre de 2010). «Uso del lavabo de cocina de acero inoxidable». www.nivito.com. Consultat el 28 de febrero de 2015.
- ↑ Julie, Taylor (15 febrero 2008). «הלבשת אמבטיה». www.bath.co.il. Consultat el 14 junio 2016.