Falla d'Atacama
La falla d'Atacama és un extens sistema de falles que travessa la cordillera de la Costa en el nort gran de Chile, entre la cordillera dels Andes i l'oceà Pacífic. El sistema de falles es manifesta de nort a sur i s'estén per més de 1100 km al nort i fins a 50 km d'ample a través de la conca del antearco andino,[1] aproximadament entre les ciutats de Iquique i La Serena (21°S - 30°S).[2] La zona és un resultat directe de la subducción en curs de la placa de Naixca que es mou cap a l'est baix de la placa suramericana, creent-se que es va formar en el Jurásico Inferior durant els començos de l'orogènia andina. La zona es pot dividir en 3 regions: Nort, Centre i Sur, sent les principals falles del sistema, respectivament, les falles de Salar del Carmen, Remiendo i El Salat.
Història tectònica i formació
La falla d'Atacama ha passat per periodos d'inactivitat i reactivació des del seu inici en el Cretácico.[3] La série de falles es va formar a través d'una série complexa de règims tectónicos que daten del Jurásico primerenc:[4]
- La conca de l'antearco andino es va separar de l'oceà Pacífic en el Jurásico primerenc.
- Es va produir deformació dúctil dins de l'arc, creant zones de cizalladura milonítica en direcció nort en el Jurásico superior.
- Cinturó format a través d'un règim de compressió en el Cretácico primerenc.
- Compressió del basamento andino en el Cretácico mig.
- Règim d'extensió des del Oligoceno al Mioceno.
- Grans reactivacions fràgils des del Mioceno fins al present.
Algunes reactivacions d'esta falla durant el Cenozoico han produït notables escarpes de falla que destaquen, entre el riu Lloa i Paposo, a lo llarc de la vora oriental de la cordillera de la Costa.[2]
Geologia regional
La zona de falles penetra en la cordillera de la Costa a través de terrenys allargats que s'emplacen en direcció nort-sur de roques ígneas del Jurásico al començament del Cretácico. La regió es va formar a través del magmatisme d'arc i està composta principalment de tobas andesíticas i lava en grans batolitos de diorita. Certes àrees d'estes províncies ígneas estan cobertes per terrenys de roques clásticas continentals i calcàrees marines.[3]
L'activitat de falles passada i recent ha redissenyat part de la roca circumdant, produint regions de roques dúctilment deformades, que poden classificar-se en dos tipos: roques metamòrfiques de roques volcàniques jurásicas, roques intrusivas (diorites, gabros i tonalitas) i grauvacas paleozoicas formades en condicions de facies de miges anfibolitas; i roques plutòniques cretàcees (tonalitas) que es varen deformar baix condicions d'esquistos verdes.[3]
Referències
- ↑ «Development of a self-similar strike-slip duplex system in the Atacama Fault system, Chile».Journal of Structural Geology.33(11)
- 1611–1626.doi:10.1016/j.jsg.2011.09.002.Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «Segmentación, cinemàtica i cronologia relativa de la deformació tardana de la Falla Salar del Carmen, Sistema de Falles d'Atacama, (23°40'S), nort de Chile».Revista Geològica de Chile.30(2)
- 223–244.ISSN 0716-0208.doi:10.4067/s0716-02082003000200005.Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The kinematic and geodynamic significance of the Atacama fault zone, northern Chile».Journal of Structural Geology.12(2)
- 243–257.doi:10.1016/0191-8141(90)90008-m.Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ «Neotectonic map of the Atacama Fault Zone (Chile) from SARS ERS-1 images».Third ISAG.
- 165-168.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falla d'Atacama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.