Falaguera arbòrea
Les falagueres arbòrees són falagueres que creixen en un tronc que eleva les frondas per damunt del nivell del sol. La majoria de les falagueres arbòrees són membres del "núcleu de les falagueres arbòrees", pertanyents a les famílies Dicksoniaceae, Metaxyaceae i Cibotiaceae en l'orde Cyatheales. Este orde és el tercer grup de falagueres que se sap que ha donat lloc a formes arbòrees. Els atres dos són els Marattiales, un orde eusporangiado del que va evolucionar l'extint Psaronius, i l'orde Polypodiales, al que pertany l'extint gènero Tempskya.[1]
Ademés d'eixes famílies, moltes falagueres d'atres grups poden considerar-se falagueres arborescentes, com vàries falagueres de la família Osmundaceae, que poden alcançar troncs curts de menys d'un metro d'altura, i en particular falagueres del gènero Cibotium, que poden aplegar a medir dèu metros d'altura. Les espècies de falagueres en troncs curts dels gèneros Blechnum, Calochleana, Cnemedaria, Culcita (sola falaguera de montanya), Cystodium, Leptopteris, Lophosoria, Sadleria, Thyrsopteris i Todea també podrien considerar-se falagueres arborescentes en una interpretació lliberal del terme.
Distribució
Les falagueres arbòrees es troben en àrees tropicals i subtropicals en tot lo món, aixina com també en selves tropicals templades en Austràlia, Nova Zelanda i regions veïnes (per eixemple l'illa de Lord Howe, etc.). Com totes les falagueres, les falagueres arbòrees es reproduïxen per mig d'espores formades en la part inferior de les frondas.
Descripció
Les frondas de les falagueres arbòrees solen ser molt grans i en múltiples pinnados. El seu tronc és en realitat un rizoma vertical i modificat,[2] i el teixit llenyós està absent. Per a agregar força, hi ha depòsits de lignina en les parets celulars i la part inferior del brot està reforçada en estores grosses i entrellaçades de raïls diminutes.[3] Si la corona de Dicksonia antarctica (l'espècie més comuna en els jardins) es danya, inevitablement morirà perque ahí és a on ocorre tot el nou creiximent. Pero atres espècies de falagueres arbòrees que formen grups, com D. squarrosa i D. youngiae, poden regenerar-se a partir de desplaçaments basals o de "crío" que emergixen a lo llarc de la llongitut del tronc supervivent. Les falagueres arbòrees a sovint cauen en la naturalea, pero conseguixen tornar a arrelar des d'esta nova posició postrada i comencen un nou creiximent vertical.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Helecho arbóreo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.