Anar al contingut

Dicksoniaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dicksoniaceae
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Les dicksoniàcees (nom científic Dicksoniaceae) són una coneguda família de falagueres arborescentes de l'orde Cyatheales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] és monofilética.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.

  • Família 24. Dicksoniaceae M.R.Schomb., Reis. Br.-Guiana (Ri. Schomburgk) 2: 1047 (1848). Sinònim: Lophosoriaceae Pic.Serm., Webbia 24: 700 (1970).
3 gèneros (Calochlaena, Dicksonia, Lophosoria). Referències: Churchill et al. (1998), Lehnert (2006), White & Turner (1988).

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Monofilético (Korall et al. 2006).

Junt en Cyatheaceae, Cibotiaceae i Metaxyaceae, formen el clado del "núcleu de les falagueres arborescentes" ("core tree ferns", vore en Cyatheales).

Ecologia

Terrestres. Distribuïts en l'est d'Àsia, Australasia, el Neotrópico, Santa Helena.

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.

En general arborescentes o en rizomes erectos o ascendents, rizomes en dictiostelas policícliques, o solenostelas (Calochaena). Els àpiços dels brots i també les bases peciolares, coberts en pèls d'una cèlula de gruixa.

Fulls grans, 2-3 pinadas. Venes simples a bifurcadas, lliures.

Soros abaxiales i sense indusio (Lophosoria) o marginals (Calochlaena, Dicksonia). Indusio bivalvat o cupuliforme. La valva adaxial (l'externa) formada pel marge reflectixc de la làmina, usualment coloreada diferencialment.

Esporangis en anell oblicuo, receptàculs alçats. Usualment en parafisos filiformes.

Espores globosas o tetraèdriques, en marca trilete.

Número de cromosomes: x = 56 (Calochaena), 65 (Dicksonia, Lophosoria).

Vore també

Enllaços externs

  • Pryer's lab en els pdfs de les publicacions de l'autora.

Commons

Referències

  • Classificació de falagueres i afins
  • Braggins, J. E. and Large, M. F. (2004). Tree Ferns. Timber Press. ISBN 0-88192-630-2
  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)

Referències citades

  1. ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  2. ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.