Cibotiaceae
- Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor
Les cibotiàcees (nom científic Cibotiaceae) en el seu únic gènero Cibotium, són una família de falagueres de l'orde Cyatheales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] és monofilética. Entre les seues espècies cal citar la falaguera arbòrea mexicà[4] (Cibotium schiedei).
Taxonomia
- Introducció teòrica en Taxonomia
La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[5] 2008);[6] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.
- Família 22. Cibotiaceae Korall in A.R.Sm. et al., Taxon 55: 712 (2006).
- 1 gènero (Cibotium). Referència: Smith et al. (2006a).
Classificació sensu Smith et al. 2006
Ubicació taxonòmica:
Plantilla:Clados superiors inclós Monilophyta per a text, Classe Polypodiopsida, Orde Cyatheales, família Cibotiaceae, gènero Cibotium.
Cibotiaceae Korall, stat. nov. Basat en una referència completa i directa a la descripció en llatí associada en la subfamília Cibotioideae Nayar, Tàxon 19:234. 1970.
Tipo: Cibotium Kaulf., Jahrb. Pharm. 21: 53. 1820.
Un sol gènero, Cibotium, en prop d'11 espècies.
Filogenia
- Introducció teòrica en Filogenia
Monofilético (Korall et al. 2006), en certa afinitat en Dicksoniaceae.
Junt en Dicksoniaceae, Cyatheaceae i Metaxyaceae, formen el clado del "núcleu de les falagueres arborescentes" ("core tree ferns", vore en Cyatheales).
Caràcters
En les característiques de Pteridophyta.
Rizomes sòlits ("massive"), postrats a ascendents a erectos (fins a 6 metros d'altura), solenostélicos o dictiostélicos. En els àpiços presenten pèls groguencs suaus. Bases peciolares persistents.
Fulls monomórficas, la majoria de 2-4 m de llarc. Els pecíols en pèls en les bases, en 3 fas vasculars corrugados arreglats en una forma de omega. Fulls grans, bipinnadas a bipinadas-pinatifidas o encara més dividides. Els eixos secundaris i terciaris de les làmines en crestes en la seua cara adaxial. Venes lliure, simples o bifurcadas a pinadas. Estomes en 3 cèlules subsidiàries.
Soros marginals en el final de les venes. Indusio bivalvat, el indusio extern fortament diferenciat i no vert, el indusio intern també molt modificat i en forma de llengua. Parafisos filiformes.
Les espores de les cibotiàcees són molt característiques, diferents de les de totes les demés famílies en Cyatheales (Gastony 1982, Tyron i Lugardon 1991). Són globosas a globosas-tetraèdriques, en ànguls prominents i un cinturó ("flange") equatorial ben desenrollat. També presenten en la seua cara distal crestes grosses, ben marcades, més o menys paraleles, a voltes anastomosadas. Estes crestes són el resultat d'una exospora gruesament crestada, revestida per un perisporio prim, a voltes granulado. Les espores de Lophosoria també tenen un cinturó equatorial ben desenrollat, pero no tenen les crestes distales (Tyron i Tyron 1982, Tyron i Lugardon 1991).
Parets dels anteridios de 5 cèlules de gruixa.
Número de cromosomes: x = 68. Fins a a on se sap, eixe número també és únic en tot el clado de les falagueres arborescentes.
Comentaris
Les espècies hawaianas han segut extensivament estudiades per Palmer (1994).
Vore també
- Classificació dels organismes vegetals
- Per a vore una llista completa dels tàxons vore Sistema de classificació de monilophytas de Smith 2006
- Per a una descripció bàsica de morfologia i anatomia de les falagueres vore Pteridophyta
Enllaços externs
- P. F. Stevens, 2001 en avant, Angiosperm Phylogeny Website. Versió 9, juny del 2008, i actualisat des de llavors. http://www.mobot.org/MOBOT/research/apweb/
- Pryer's lab en els pdfs de les publicacions de l'autora.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cibotiaceae.
Referències
- Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
- Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
- Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
- A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)
Referències citades
- ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
- ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” [1]
- ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns [2]
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( [3])
- ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cibotiaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.