Anar al contingut

Física combinatòria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La física combinatòria o combinatoria física és l'àrea d'interacció entre la física i la combinatòria.

Descripció general

"La Física Combinatòria és un àrea emergent que unix tècniques combinatòries i matemàtiques discretes aplicades a la física teòrica, especialment a la Teoria Quàntica".[1]

"La combinatoria física podria definir-se ingenuamente com una combinatoria guiada per idees o coneiximents de la física"

La combinatoria sempre ha jugat un paper important en la teoria quàntica de camps i la física estadística.[2] No obstant, la física combinatòria solament va sorgir com un camp específic despuix d'un treball seminal d'Alain Connes i Dirk Kreimer,[3] que mostra que la renormalisació dels diagrames de Feynman pot descriure's per mig d'un àlgebra de Hopf.

La física combinatòria es pot caracterisar per l'us de conceptes algebraics per a interpretar i resoldre problemes físics relacionats en la combinatoria. Dona lloc a una colaboració particularment armoniosa entre matemàtics i físics.

Entre els resultats físics significatius de la física combinatòria, podem mencionar la reinterpretació de la renormalisació com un problema de Riemann-Hilbert,[4] el fet de que les identitats de Slavnov-Taylor de les teories de gauge generen un ideal de Hopf,[5] la cuantisació de camps[6] i cuerdo,[7] i una descripció completament algebraica de la combinatoria de la teoria quàntica de camps.[8] L'eixemple important de l'edició de la combinatoria i la física és la relació entre l'enumeració de la matriu de signes alterns i el model isse-type El model de tipo de gèl corresponent és un model de sis vèrtiços en condicions de contorn de paret de domini.

Atres llectures

Combinatoria i física estadística

Actes de congressos


Vore també

Referències

  1. ↑ 2007 International Conference on Combinatorial physics
  2. ↑ David Ruelle (1999). Statistical Mechanics, Rigorous Results, World Scientific. ISBN 978-981-02-3862-9.
  3. ↑ A. Connes, D. Kreimer, Renormalization in quàntum field theory and the Riemann-Hilbert problem I, Commun. Math. Phys. 210 (2000), 249-273
  4. ↑ A. Connes, D. Kreimer, Renormalization in quàntum field theory and the Riemann-Hilbert problem II, Commun. Math. Phys. 216 (2001), 215-241
  5. ↑ W. D. van Suijlekom, Renormalization of gauge fields: A Hopf algebra approach, Commun. Math. Phys. 276 (2007), 773-798
  6. ↑ C. Brouder, B. Fauser, A. Frabetti, R. Oeckl, Quàntum field theory and Hopf algebra cohomology, J. Phys. A: Math. Gen. 37 (2004), 5895-5927
  7. ↑ T. Asakawa, M. Mori, S. Watamura, Hopf Algebra Symmetry and String Theory, Prog. Theor. Phys. 120 (2008), 659-689
  8. ↑ C. Brouder, Quàntum field theory meets Hopf algebra, Mathematische Nachrichten 282 (2009), 1664-1690


Referències