Anar al contingut

Expressionisme fractal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La gran ona de Kanagawa (1830), un conegut eixemple de la presència de formes fractales en l'art

El terme expressionisme fractal s'usa per a distinguir les obres fractalistas generades directament per un artiste, de l'art fractal generat usant matemàtiques i/o computadores.[1] Els fractalés són patrons que es repetixen a escales cada volta més fines i prevalen en paisages naturals (eixemples comuns són els núvols, els rius o les montanyes).[2] L'expressionisme fractal implica una expressió directa de patrons de la naturalea en una obra d'art.

Pintures escampades de Jackson Pollock

[editar | editar còdic]

Els estudis inicials de l'expressionisme fractal es varen centrar en les pintures escampades (en les que la pintura s'aplica sobre el llenç virtiéndola o escampant-la des d'un recipient, o per mig de distints objectes -com un drap arrugat- que s'impregnen i s'apliquen repetidament) de Jackson Pollock (1912-1956), el treball del qual s'ha associat tradicionalment en el moviment expressioniste abstracte.[3][4][5] Els patrons de Pollock havien segut prèviament referits com a “naturals” i “orgànics”, invitant a l'especulació de l'escritor John Briggs formulada en 1992 de que el treball de Pollock incloïa motius fractales.[6] En 1997, Taylor va construir un dispositiu en forma de péndola que va denominar Pollockizer en el que va pintar patrons fractales que guardaven una similitut en el treball de Pollock.[7] L'anàlisis informàtic del treball de Pollock publicat per Taylor uns atres en un artícul de 1999 en Nature va trobar que els patrons pintats per Pollock tenen característiques que coincidixen en les mostrades pels fractales de la naturalea. Este anàlisis mostrava indicis sobre que els patrons de Pollock són fractales i reflectixen "la chafada digital de la naturalea".[3]

Taylor va notar vàries similituts entre l'estil de pintura de Pollock i els processos utilisats per la naturalea per a construir els seus paisages. Per eixemple, cita el clim de Pollock a tornar a visitar pintures que no havia ajustat en vàries semanes com a comparables als processos cíclicos de la naturalea, com les estacions o les mareas.[8] Ademés, va observar vàries similituts visuals entre els patrons produïts per la naturalea i els produïts per Pollock mentres pintava. Va senyalar que l'artiste va abandonar l'us d'un marc tradicional per a les seues pintures, preferint en canvi desplegar els seus llenços sobre el sol; lo que va afirmar que és més coherent en el comportament de la naturalea que en les tècniques de pintura tradicionals perque els patrons en el paisage de la naturalea no estan delimitats artificialment.[8]


Les similituts percebudes entre els processos i patrons involucrats en les pintures de Pollock i els de la naturalea varen obligar a Taylor a postular que la mateixa "marca bàsica" de la construcció de patrons de la naturalea també apareixia en el treball de Pollock.[8] Ya que alguns fractales naturals són generats per un procés conegut com "caos",[9] incloent les formes fractales presents en la fisiologia humana,[10] Taylor creïa que el procés de pintura de Pollock també podria haver segut caòtic i, per lo tant, podria deixar un patró fractal. L'hipòtesis de Taylor sembla reflectir-se en la declaració de Pollock "Yo soc la naturalea", que va fer quan se li va preguntar si la naturalea era una font d'inspiració per al seu treball.[11] Ademés, Pollock també és citat responent "Sense caos, malaïda siga", en resposta a un artícul de Clave magazine que es va referir a les seues pintures com "caòtiques".[12] No obstant, la teoria del caos no es va entendre fins al cap de la mort de Pollock, per lo que no podria haver-se referit als sistemes caòtics de la naturalea, sino al seu us comú per a referir-se al desorde. En el famós metraje d'Hans Namuth,[13] Pollock diu que les seues pintures no són un accident i que controlava el fluix de la pintura sobre el llenç.

Taylor senyala dos aspectes del procés de pintura de Pollock que tenen el potencial d'introduir patrons fractales. El primer és el moviment de Pollock mentres es desplaçava pel llenç, que Taylor va supondre que seguia un vol de Lévy, un tipo de moviment caòtic que se sap que deixa un patró fractal.[8][14] Més específicament, varis estudis han demostrat que els moviments associats en l'equilibri humà tenen característiques fractales. La segona font de caos podria introduir-se per mig de la tècnica d'abocada de Pollock. El decorregut que cau té la capacitat de canviar d'un fluix no caòtic a un caòtic, lo que significa que Pollock podria haver introduït un fluix caòtic de pintura quan la deixava gotear sobre el llenç.[8] Encara que les característiques fractales de l'equilibri humà i el líquit que cau es generen en les escales de llongitut i temps de la pintura de Pollock, Predrag Cvitanovic senyala que seria un gran desafiu artístic controlar-les: tals paràmetros "no són en cap sentit observables i mesurables en les escales de llongitut i escales de temps dominades per les dinàmiques caòtiques".


Des de l'anàlisis inicial de Pollock realisat per Taylor en 1999, més de dèu grups d'investigació han utilisat diverses formes d'anàlisis fractal per a quantificar en èxit el treball de Pollock.[15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26] Ademés d'analisar el treball de Pollock en busca de contingut fractal, alguns grups, com el del científic informàtic Bruce Gooch, han utilisat computadores per a generar imàgens similars a Pollock variant les seues característiques fractales.[17] Benoît Mandelbrot (qui va inventar el terme fractal) i el teòric de l'art Francis O'Connor (el principal estudiós sobre Pollock) són coneguts defensors de l'expressionisme fractal.[27][28]

La relació entre l'expressionisme fractal i la fluïdea fractal

[editar | editar còdic]

La fluïdea fractal és un model neurocientífic que propon que, a través de l'exposició al paisage fractal de la naturalea, el sistema visual de les persones s'ha adaptat per a processar fractales de manera eficient en facilitat. Esta adaptació es produïx en moltes etapes del sistema visual, des de la forma en que es mouen els ulls de les persones fins a les regions del cervell que s'activen. La fluïdea coloca a l'espectador en una "zona de confort", lo que induïx una experiència estètica. Els experiments de neurociència han demostrat que les pintures de Pollock induïxen les mateixes respostes positives fisiològiques en l'observador que els fractales de la naturalea i els fractales matemàtics.[29] Açò demostra que l'expressionisme fractal està relacionat en la fluïdea fractal[30] en proporcionar motivació per a que els artistes, com Pollock, utilisen l'expressionisme fractal en el seu art per a atraure a la gent.

A la llum de la fluïdea fractal i l'estètica associada, es pot esperar que atres artistes mostren expressionisme fractal. Un any abans de la publicació de Taylor, el matemàtic Richard Voss va quantificar l'art de China utilisant anàlisis fractal.[31] Posteriorment, atres grups han utilisat l'anàlisis informàtic per a identificar el contingut fractal en varis artistes occidentals i orientals,[16][19] més recentment en el treball de Willem de Kooning.[32]

Ademés de les obres analisades anteriorment, es poden trobar representacions simbòliques de fractales en cultures de varis continents que comprenen varis sigles, incloses les civilisacions romana, egipcíaca, azteca, inca i maya. En freqüència són anteriors als patrons que duen el nom dels matemàtics que posteriorment varen desenrollar les seues característiques visuals. Per eixemple, encara que von Koch és famós per desenrollar la curva coneguda com cope de neu de Koch en 1904, artistes helènics (300 a. C.) varen utilisar per primera volta una forma similar en triànguls repetits per a representar ones en els frisos. En el XIII, la repetició de triànguls en el mosaic de Cosmati va generar una forma coneguda més vesprada en matemàtiques com el triàngul de Sierpinski (cridat aixina pel patró estudiat per Sierpinski en 1915).

Les repeticions triangulars també es troben en el púlpit de el XII de la Catedral de Ravello en Itàlia. Les luxoses obres d'art del llibre de Kells (al voltant del 800 d. C.) i els arabescos esculpidos en el temple de Jain Dilwara en Monte Ābū, Índia, (1031 d. C.) també revelen impressionants eixemples de fractales exactes.

Les obres artístiques de Leonardo dona Vinci i Katsushika Hokusai servixen com a eixemples més recents d'Europa i Àsia, cada una reproduint els patrons recurrents que varen vore en la naturalea. El bosqueig de Dona Vinci de la turbulència en l'aigua, en la seua pintura titulada El diluvi (1571-1518), estava compost per chicotetes moles dins de moles més grans d'aigua. En La gran ona de Kanagawa (1830–1833), Hokusai va retratar una ona trencant en una vora en chicotetes ones damunt d'una gran ona. Unes atres xilografias del mateix periodo també presenten patrons repetits en vàries escales de tamany: el Fantasma de Kohada Koheiji mostra fissures en un cràneu i Les Catarates del Mont Kurokami presenta canals ramificats en una cascada.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ R.P.Taylor, A.P. Micolich and D. Jonas, Fractal Expressionism, Physics World, 25, October 1999.
  2. ↑ Mandelbrot, BB, The Fractal Geometry of Nature, WH Freedman, New York, 1982
  3. ↑ 3,0 3,1 [Taylor, Richard P., Adam P. Micolich, and David Jonas. "Fractal Analysis of Pollock's Drip Paintings." Nature 399.6735 (1999): 422. Print.]
  4. ↑ ["Fractals Determine Dona't of Paintings." Physics World 04 June 1999: n. pag. Web. <http://physicsworld.com/cws/article/news/1999/jun/04/fractals-determine-dona't-of-paintings>.]
  5. ↑ Taylor, Richard P., Adam P. Micolich, and David Jonas. "Fractal Analysis of Pollock's Drip Paintings." Nature 399.6735 (1999): 422. Print.
  6. ↑ John Briggs, Fractals, Touchstone Publishers, 1992
  7. ↑ R.P.Taylor, A.P. Micolich and D. Jonas, Fractal Expressionism, Physics World, 25, October 1999
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 [Taylor, Richard. "Fractal Expressionism—Where Art Meets Science." Art and Complexity. Ed. John Casti and Anders Karlqvist. 1st ed. Greenwich: JAI, 2003. 117-44. Print.]
  9. ↑ [Cvitanovic´, Predrag, Roberto Artuso, Ronnie Mainieri, and Gábor Vattay. Chaos: Classical and Quàntum. Copenhagen: Niels Bohr Institute, 2016. ChaosBook.org. Web.]
  10. ↑ J.B. Bassingthwaighte et al, Fractal Physiology, Oxford University press, 1994
  11. ↑ Krasner, Lee. "Lee Krasner Oral History." Interview by Dorothy Seckler. Archives of American Art. Smithsonian, 19 May 2005. Web. 30 Dec. 2016.
  12. ↑ [Karmel, Pepe, ed. Jackson Pollock: Key Interviews, Articles and Reviews. London: Thames & Hudson, 2000. Print.]
  13. ↑ [Jackson Pollock: Les pintures tenen vida pròpia. Perf. Jackson Pollock. SFMOMA. SFMOMA, n.d. Web. <https://www.sfmoma.org/watch/jackson-pollock-paintings-have-a-life-of-their-own/>.]
  14. ↑ [Mandelbrot, Benoit B. The Fractal Geometry of Nature. Sant Francisco: W.H. Freeman, 1982. Print.]
  15. ↑ J.R. Mureika, C.C. Dyer, G.C. Cupchik, “Multifractal Structure in Nonrepresentational Art”, Physical Review I, vol. 72, 046101-1-15 (2005).
  16. ↑ 16,0 16,1 C. Redies, J. Hasenstein and J. Denzler, “Fractal-Like Image Statistics in Visual Art: Similar to Natural Scenes”, Spatial Vision, vol. 21, 137-148 (2007).
  17. ↑ 17,0 17,1 S. Llig, S. Olsen and B. Gooch, “Simulating and Analyzing Jackson Pollock’s Paintings” Journal of Mathematics and the Arts, vol.1, 73-83 (2007).
  18. ↑ J. Alvarez-Ramirez, C. Ibarra-Valdez, E. Rodriguez and L. Dagdug, “1/f-Noise Structure in Pollock’s Drip Paintings”, Physica A, vol. 387, 281-295 (2008).
  19. ↑ 19,0 19,1 D.J. Graham and D.J. Field, “Variations in Intensity for Representative and Abstract Art, and for Art from Eastern and Western Hemispheres” Perception, vol. 37, 1341-1352 (2008).
  20. ↑ J. Alvarez-Ramirez, J. C. Echeverria, E. Rodriguez “Performance of a High-Dimensional R/S Analysis Method for Hurst Exponent Estimation” Physica A, vol. 387, 6452-6462 (2008).
  21. ↑ J. Coddington, J. Elton, D. Rockmore and Y. Wang, “Multi-fractal Analysis and Authentication of Jackson Pollock Paintings”, Proceedings SPIE, vol. 6810, 68100F 1-12 (2008).
  22. ↑ M. Al-Ayyoub, M. T. Irfan and D.G. Stork, “Boosting Multi-Feature Visual Texture Classifiers for the Authentification of Jackson Pollock’s Drip Paintings”, SPIE proceedings on Computer Vision and Image Analysis of Art II, vol. 7869, 78690H (2009).
  23. ↑ J.R. Mureika and R.P. Taylor, “The Abstract Expressionists and Els Automatistes: multi-fractal depth”, Signal Processing, vol. 93 573 (2013).
  24. ↑ R.P. Taylor et al, “Authenticating Pollock Paintings Using Fractal Geometry”, Pattern Recognition Letters, vol. 28, 695-702 (2005).
  25. ↑ K Zheng et al Vis Comput. DOI 10.1007/s00371-014-0985-7
  26. ↑ I De la Calleja et al Annals of Physics, Vol. 371, 313 (2016)
  27. ↑ J. Rehmeyer, “Fractal or Fake?”, ScienceNews, vol. 171, 122-123, (2007)
  28. ↑ see o'conner's website
  29. ↑ R.P. Taylor, B. Spehar, P. Van Donkelaar and C.M. Hagerhall, “Perceptual and Physiological Responses to Jackson Pollock’s Fractals,” Frontiers in Human Neuroscience, vol. 5 1- 13 (2011).
  30. ↑ 23 Taylor, RP, and Spehar B, Fractal Fleuncy: An Intimate Relationship Between the Brain and Processing of Fractal Stimuli, In: The Fractal Geometry of the Brain. New York: Springer; 2016.
  31. ↑ R. Voss, Fractal Image Encoding and Analysis, Springer, 1998.
  32. ↑ A. Forsythe et al, Journal of Neurophysiology, vol. 31, 1, 2017


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Expressionisme_fractal&oldid=964139»